22.04.2020 - 20:30
|
Actualització: 22.04.2020 - 20:50
TEMA DEL DIA
Recentralització. El govern espanyol no tan solament no rectifica, sinó que aprofundeix la seva estratègia recentralitzadora el dia que les corts espanyoles hi han donat el vist-i-plau per a prorrogar l’estat d’alarma. Si ahir el ministre de Sanitat hagué de rectificar l’esperpèntica proposta sobre el confinament dels nens menors de catorze anys, avui Pedro Sánchez ha decidit d’atorgar-li més poders per al desconfinament. Després de limitar les sortides dels infants a supermercats, farmàcies i bancs i més tard convertir-ho en passejades que encara no tenen concreció, Salvador Illa tindrà poders per a modificar, ampliar o restringir les mesures als llocs, establiments i locals que tinguin l’activitat permesa, i podrà dictar ordes i instruccions que determinin l’àmbit territorial per a desplaçaments i activitats ja permesos. Plens poders a qui no va saber contenir el virus, a qui s’ha gastat desenes de milions en material defectuós i a qui ha empès l’estat espanyol a la cua de les llistes mundials de gestió de la pandèmia.
Com ja és habitual, Sánchez tapa la incompetència amb una dosi de nacionalisme espanyol, aquesta vegada aprofitant la rèplica a la intervenció de Laura Borràs. El president espanyol s’ha referit a unes declaracions de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en què assegurava que amb una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts, i les ha qualificades d’inacceptables. Mentre Sánchez demanava que no s’emboliquessin els morts amb banderes, al Palau de Gel de Madrid acomiadaven els darrers taüts en un acte oficial amb la bandera espanyola i l’himne a tot drap. Laura Borràs ha fet pinya amb Budó perquè a l’independentisme català li critiquen allò que el nacionalisme espanyol practica.
Ni Sánchez ni Budó ni Borràs no saben si en una Catalunya independent hi hauria hagut més morts o menys. És una pregunta que no té resposta, perquè Catalunya no té estat propi. Ni tan sols té les competències autonòmiques per a gestionar la crisi, perquè són a les mans del govern espanyol. Però una cosa és clara: amb un estat propi, Catalunya difícilment ho faria pitjor que Espanya, perquè sense competències, amb les mans lligades, el govern de Quim Torra gestiona la crisi més bé que no el govern espanyol, tal com demostren totes les enquestes. Totes les propostes del govern català són rebutjades d’entrada pel govern espanyol, però després les acaba aplicant, tard i malament. La petició del confinament total i el desconfinament dels menors de catorze anys en són dos exemples.
Tenir un estat permetria a Catalunya de gestionar la pandèmia sense tenir un estat en contra, cosa que facilitaria molt les coses, com ara a l’hora de comprar material sanitari, que s’ha hagut de fer gairebé clandestinament, com va explicar VilaWeb. Però, precisament, la recentralització tenia per objectiu que Catalunya no gestionés la crisi del coronavirus com un estat. L’estratègia del govern espanyol ha pretès que no es repetís l’exemple de l’agost del 2017, quan el govern català va respondre als atemptats de Barcelona i de Cambrils com un estat. No va haver de menester ni el govern espanyol ni les forces de seguretat de l’estat ni els militars per a respondre a una amenaça brutal que va resoldre en setanta-dues hores, tot i les interferències no aclarides dels serveis secrets de l’estat. Amb el coronavirus, Espanya no es podia permetre el risc que Catalunya ho fes millor, com han fet països com ara Portugal i Suïssa –aquest darrer, fronterer amb Itàlia, focus europeu del contagi.
Aquest debat també ha tornat a evidenciar el distanciament estratègic creixent entre Junts per Catalunya i ERC, que s’ha plasmat en les votacions al congrés espanyol. Per primera vegada els dos socis del govern de la Generalitat han votat de manera diferent a l’hora d’abonar la pròrroga de l’estat d’alarma. ERC ha tornat a abstenir-se, després d’una intervenció de Gabriel Rufián en què ha criticat lleugerament la recentralització de l’estat d’emergència, en coherència amb la posició pactista estrenada amb la investidura de Pedro Sánchez. Però Junts per Catalunya ha passat de l’abstenció al no, perquè veu la gestió del govern espanyol com la més reaccionària d’Europa. En una intervenció dura, Borràs ha retret a Sánchez la terminologia bèl·lica, les conferències de premsa castrenses, la censura a les crítiques al govern, els abusos policíacs i la LOAPA sanitària. El canvi de posició de Junts per Catalunya és important, tenint en compte que, juntament amb ERC, governa la Generalitat. Mentre hi hagi la crisi de la pandèmia, no afectarà el dia a dia de l’executiu, malgrat que les topades són constants, però la cosa pot agreujar-se en la fase del desconfinament.
MÉS QÜESTIONS
Puig reivindica una sortida valenciana a la crisi del coronavirus. La centralització que el govern de Pedro Sánchez ha fet amb l’excusa de la crisi del coronavirus no convenç ni els presidents autonòmics del seu partit, com Ximo Puig. El president de la Generalitat, sense qüestionar frontalment l’executiu espanyol, ha demanat un gran acord valencià pel desconfinament, que inclogui no solament els partits, sinó també les entitats cíviques i socials valencianes. En la primera compareixença a les Corts després d’esclatar la crisi, Puig ha començat la intervenció demanant perdó als professionals sanitaris per no haver arribat a temps i no tenir el material de protecció necessari per a encarar la pandèmia. Puig ha dit que la situació era una ‘tsunami’ que havia sobrepassat tothom, i ha mostrat la voluntat d’estimular la fabricació pròpia per a evitar que aquesta situació es repetís. La proposta d’un gran acord ha estat ben acollida tant pels grups del govern com pels de l’oposició. La vice-presidenta, Mónica Oltra, ha explicat que la prioritat de l’executiu ha estat de mantenir les polítiques socials perquè la pandèmia no afectés els col·lectius més desfavorits o hi tingués un impacte menor.
Els sindicats reivindicaran un finançament millor per a la renda valenciana d’inclusió. Tot i que no es podran fer manifestacions al carrer, UGT i Comissions Obreres del País Valencià reivindicaran un finançament millor per a la renda valenciana d’inclusió en la jornada del Primer de Maig, que tindrà per lema ‘Treball i serveis públics. Un altre model social i econòmic és necessari’. Les federacions valencianes dels sindicats majoritaris remarquen que al País Valencià ja hi ha una renda com la que prepara el govern espanyol, la renda valenciana d’inclusió. Però diuen que necessita un finançament millor i un pressupost més ampli per a arribar als més perjudicats de la crisi de la Covid-19. Els secretaris generals d’UGT-PV, Ismael Sáez, i de Comissions Obreres del País Valencià, Arturo León, han reclamat la solidaritat de la Unió Europea, han defensat l’estat del benestar i han demanat reformes fiscals. A causa del coronavirus, la manifestació d’enguany del Primer de Maig serà virtual, amb un seguit d’actes i discursos que es difondran per les xarxes socials a migdia.
Armengol tindrà en compte el sector primari com a estratègic per a la recuperació. La presidenta del govern, Francina Armengol, i la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, s’han compromès a tenir en compte el sector agro-alimentari com a sector estratègic en la reactivació econòmica de les Illes Balears. Han pres el compromís en una reunió amb organitzacions agràries de les Illes, com ara Asaja, Unió de Pagesos de Mallorca i de Menorca, UPA-AIA o Cooperatives Agroalimentàries. La reunió ha servit per a fer un seguiment de la situació actual del sector i valorar tant les mesures que s’han dut a terme fins ara, com la situació posterior a l’estat d’alarma. Quant a la reactivació econòmica, en què ja treballa el govern, la presidenta ha assegurat que un dels sectors que es consideren estratègics és el primari i ha sol·licitat propostes de futur. Armengol ha afegit que aquest moment de dificultat ha significat una oportunitat, perquè ha connectat la població amb la necessitat de tenir proveïment, un consum lligat al producte local i, per tant, de protegir el sector primari. Les organitzacions agràries han agraït les mesures preses pel govern però han demanat que en el futur es continuï incentivant encara més el consum de producte local. També han reclamat més recursos per a agilitar més el pagament d’ajudes i ser considerats realment com un sector important per tot allò que aporta a la societat balear.
El govern andorrà fitxarà els malalts de coronavirus. El govern de Xavier Espot ha creat un fitxer de dades de persones amb sospites d’infecció i malalts per SARS-CoV-2 amb l’objectiu de fer estudis epidemiològics i aplicar mesures de control de l’epidèmia. A més també s’usarà la informació de les persones aïllades que no han estat identificades per coordinar-se amb la CASS i per tramitar les prestacions econòmiques d’incapacitat temporal. En aquests fitxers, a banda les dades d’identificació i localització de les persones que hi figuraran, hi haurà els contactes laborals, socials i familiars de cada cas, a més del nom del metge que els ha duts i informació sobre simptomatologia, factors de risc i tractament. Totes aquestes dades podran ser compartides internacionalment quan hi hagi obligació legal, interès públic o d’acord amb el consentiment de la persona interessada i només amb aquells països que disposin d’una legislació de protecció de fitxers equivalent a la d’Andorra.
LA XIFRA
52 milions d’euros s’ha gastat la Generalitat Valenciana per comprar material sanitari a la Xina, que ha estat transportat en catorze vols carregats en 456 tones de productes, segons dades del Consell.
TAL DIA COM AVUI
El 22 d’abril de 1870, fa cent cinquanta anys, va néixer a Simbirsk Vladímir Ilitx Uliànov ‘Lenin’, teòric revolucionari. Encapçalà el nucli bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR) i esdevingué el primer mandatari de la Unió Soviètica.
