Amb sense president

Tots els que pateixen doncs per la desaparició d’Artur Mas, aquí ho tenen: Mas continuaria de president després de les eleccions. Ni final, ni adéu, ni res. I, segons com, ens podem trobar que sigui precisament Mas que declari la independència de Catalunya. Mas president, Catalunya independent. He de dir, que m’és ben igual qui declari la independència. I no entenc que hi hagi gent que digui ‘amb aquest no’. Em sona a excusa, la veritat. No me’ls crec. A mi si el dia que ens fem independents Mas és president, em sembla bé, si és David Fernàndez, també, i Oriol Junqueras, igual. Que si fos per mi, ja us ho dic ara, us posaria el meu fill de quinze mesos, i que us deixés anar un dels seus Ngè Ngè, i avall. Declaració feta i millor que la d’ells tres, per mi, segur. Però la resta també em sembla bé. I entenc perfectament, de fet no només entenc, sinó que ho vull, que Artur Mas tingui un paper. Un rol. Una cosa a fer. Com tota la resta. Ara que hem arribat fins aquí i no el deixem entrar? Que ens hem tornat bojos? En fi, estic molt a favor de la idea expressada per Oriol Junqueras, i si ara resulta que com a president interí Artur Mas pot ajudar uns mesos més després del 27-S, a l’espera de les segones eleccions on, ara sí, escollirem polítics, a mi em sembla una solució pràctica, útil, i que evita que Josep Guardiola en cas d’anar a la llista de civils, hagi de fer de conseller i Artur Mas, de futbolista.

En aquests dies de baralles intenses entre els que volen fer-ho ‘sense Mas’ i els que volen fer-ho ‘amb Mas’ he recordat aquella gran expressió de Joan Clos: l’amb sense. Això del 27-S encara ho farem ‘amb sense’ Mas. Gran expressió que va posar de moda Joan Clos, alcalde de Barcelona, entre els ignorants com jo. No l’havíem sentida mai.I jo encara recordo ara la clarificadora columna que va escriure el periodista Manuel Cuyàs: ‘L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, és objecte de befes perquè quan parla utilitza sovint l’expressió «amb sense» per dir sense: «Perseguirem els incívics amb sense aturador.» Quan algú li fa notar la contradicció gramatical ell respon que a Mollet, que és el seu poble, sempre ho havia sentit dir així. Jo sóc de Mataró i també ho he sentit dir i moltes vegades se m’escapa. «Haig d’escriure la columna de dijous i estic amb sense idees (…) Amb sense no vol dir ben bé ‘sense’. Vol dir que si a la botiga no hi ha sucre sempre hi haurà sacarina o que als incívics que fins ara hem aviciat i ens han votat els perseguirem amb aturador i sense aturador’.

Sense Mas, però no ben bé sense. Sense polítics, però no ben bé sense.

andreu.barnils@partal.cat