Així ha acabat alterant Pablo Llarena la majoria independentista al parlament

El 21-D l’independentisme va anar a dormir havent aconseguit la majoria absoluta en escons, gairebé contra tots els pronòstics, després d’una campanya marcada pels empresonaments, els exilis, la repressió, l’amenaça, i les prohibicions i amb el record de l’1-O encara a la memòria. Junts per Catalunya, ERC i la CUP van guanyar 70 diputats dels 135 del parlament. Però un any més tard, aquesta majoria absoluta, nítida, s’ha perdut. Llarena, un jutge del Tribunal Suprem espanyol, ha aconseguit distòrcer la composició del parlament, sortit de les eleccions amb més participació de la història. La suma de Junts per Catalunya i ERC ara baixa fins a 61 diputat; amb els 4 de la CUP –crítica amb les dues altres formacions independentistes i que ha deixat clar que farà oposició–, l’independentisme arriba a 65. Són tants com els comuns, PSC, PP i Ciutadans junts.

Si l’independentisme ha perdut bous i esquelles en menys d’un any és per la ingerència del jutge Pablo Llarena en el poder legislatiu. El mes de juliol el magistrat del Suprem espanyol va suspendre els diputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, tot aplicant l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Una decisió que pot ser una il·legalitat, car és pensada per a investigats relacionats amb bandes armades o bé per a terroristes.

A partir d’ací neixen les discrepàncies entre JxCat i ERC sobre com encarar l’ordre de Llarena, és a dir, com fer valer la sobirania del parlament per sobre d’una imposició del jutge Llarena amb molts indicis d’irregularitat. És això que van voler fer valer Junts per Catalunya i ERC: que fos el ple del parlament que decidís sobre la suspensió. I ho van fer, amb un text que en un primer punt desestimava la suspensió però que en un segon punt obria la possibilitat de fer-la efectiva. L’aplicació d’aquest darrer punt va encendre les discrepàncies entre totes dues formacions. Oriol Junqueras i Raül Romeva van presentar un escrit en què designaven un diputat substitut perquè exercís els seus drets com a parlamentaris. Els processats de JxCat no ho van fer i es van acollir al mecanisme de delegació del vot que havien fet servir fins ara, al·legant que no calia canviar-lo perquè el ple ja n’havia desestimat la suspensió. Però ERC no volia comprometre judicialment cap membre de la mesa i va demanar a JxCat que tramités la designació d’un substitut per als seus quatre diputats afectats. Després de molts estira-i-arronses, JxCat va acabar cedint amb el registre de quatre documents de delegació de vot individuals (cada un rubricat per un afectat), com els demanava Roger Torrent per tal de tenir ‘garanties’.

Tanmateix, amb l’acord tancat, i escenificat amb una reunió de Quim Torra i Pere Aragonès, Torrent encara va demanar un informe als lletrats sobre el mecanisme de vot dels diputats processats de Junts per Catalunya. Els lletrats el desaconsellaven, i amb aquest document ERC ha acabat votant a la mesa amb el PSC per a invalidar els vots dels quatre diputats de Junts per Catalunya.  Els uns no volen acatar la suspensió de Llarena i perdre així la possibilitat d’investir algun dia Puigdemont. Els republicans, per una altra banda, no volen comprometre judicialment cap membre de la mesa, començant pel president, Roger Torrent.

Arran d’aquest trencament, Puigdemont, Turull, Rull i Sànchez han preferit de renunciar a votar abans que ser substituïts. Això ha deixat Junts per Catalunya amb 30 diputats, quatre menys que els que va obtenir el 21-D. ERC, a més, ja fa mesos que també va perdre un vot, el de Toni Comín. L’ex-conseller de Salut va decidir de retirar la seva delegació del vot després d’haver quedat sense restriccions de moviment a Bèlgica, una vegada la justícia d’aquest país va haver rebutjat l’euroordre d’extradició espanyola. Com que el seu processament per part de Llarena no és ferm, encara no li apliquen cap suspensió ni s’obre cap possibilitat d’acatar-la o de desacatar-la.

La CUP, assimilada dins la majoria independentista de 70 diputats, de bon començament ja va exercir un paper d’oposició activa. Per exemple, va facilitar la investidura de Quim Torra però amb quatre abstencions perquè començava a observar un ‘tomb autonomista’ a JxCat i ERC. Sempre partidària de la desobediència, la setmana passada va reiterar que les delegacions dels diputats suspesos per Llarena eren ‘plenament vigents’.

Així doncs, l’independentisme, anant molt bé, pot sumar 65 diputats. L’unionisme també pot arribar a 65 vots si Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú i PP voten junts. Això deixa el parlament en una situació de blocatge, tal com s’ha visualitzat avui. El ple ha refusat de reprovar el rei espanyol, Felipe VI, i de demanar l’abolició de la monarquia, perquè la proposta de resolució que ho demanava ha obtingut 65 vots (JxCat, ERC i CUP), tants com en contra (Cs, PSC, CECP i PP). Amb els vots del bloc independentista, doncs, no n’hi ha hagut prou per a aprovar la proposta de resolució, car quan hi ha empat la proposta és rebutjada.