Amb mig milió de desocupats i no trobo cap bon programador!

A Catalunya tenim, ara com ara, vora mig milió de desocupats, més els que hi pugui haver aviat dels 172.000 treballadors afectats per un ERTO. És una xifra que voreja el 20% dels afiliats a la Seguretat Social, un reflex evident de la baixada brutal de l’activitat al país. Però, malgrat aquesta caiguda i la crisi de l’entorn, hi ha empreses d’alguns sectors que funcionen a ple rendiment, com les que tenen a veure amb les tecnologies de la informació i la logística, fruit del creixement exponencial de les vendes en línia, entre més raons. Això vol dir que dins un mateix calaix conviuen, als dos extrems, empreses sotmeses a una agonia dolorosa i empreses que passen el millor moment. Això sí, amb la balança més decantada cap a les que ho passen malament.

No obstant això, paradoxalment, a l’estat espanyol vuit directors de recursos humans de cada deu reconeixen que tenen dificultats a l’hora de reclutar gent de talent per a la seva companyia, un percentatge que s’ha enfilat trenta punts aquests darrers cinc anys. Els analistes de la consultora Adecco han començat a detectar que, de mitjana, un 9% de les vacants disponibles al mercat de treball acaba sense cobrir-se, un percentatge que en alguns perfils molt específics i en zones geogràfiques determinades, pot enfilar-se fins al 60%. Atesa aquesta aparent contradicció, Adecco ha analitzat els perfils deficitaris al mercat de treball i les raons que porten a aquesta situació. I abans-d’ahir va presentar l'”Informe sobre perfils deficitaris i escassetat de talent a Espanya”.

Si bé cada autonomia té les seves peculiaritats, hi ha certs perfils que es troben més afectats per aquesta escassetat a escala general. És el cas dels professionals de les TIC (que fa anys que són els llocs més difícils de cobrir) i del personal sanitari. Tot i que sempre han estat professionals molt buscats, amb l’esclat de la pandèmia reben més demanda que mai a qualsevol nivell professional. També esmenta els perfils tècnics amb titulació de formació professional associats al desenvolupament de la indústria, com ara electromecànics, carretoners, soldadors, operaris per al sector de l’alimentació, tècnics de manteniment; perfils qualificats, associats al desenvolupament dels serveis, com ara comercials i administratius amb idiomes, teleoperadors i també, en general, enginyers. De fet, molts d’aquests perfils tenen –en aquests moments de plena crisi–, plena ocupació, com es denomina tècnicament.

L’informe fa un èmfasi especial en dos aspectes, la formació professional i la formació de les dones. Considera molt greu l’escassetat de mà d’obra amb una titulació de formació professional, tant de grau mitjà com de grau superior. I en posa un exemple: el 38,8% de les ofertes d’ocupació que es publiquen avui exigeix aquesta formació, percentatge que és igual al de les ofertes per a titulats universitaris i que el 2018 fins i tot va arribar a superar la demanda de llicenciats o diplomats. Per una altra banda, en molts cicles d’FP, passa com amb les titulacions universitàries conegudes amb la sigla STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques), en què el paper de la dona és residual, cosa que limita encara més l’oferta d’aquests professionals. Per exemple, només el 2,2% dels alumnes del cicle bàsic de fabricació mecànica és femení, i només un 3% del grau mitjà d’electricitat i electrònica, segons dades del Ministeri d’Educació espanyol.

Entrant en el detall de Catalunya, l’informe concentra en dos grans blocs la demanda de perfils que més escassegen a casa nostra, la indústria i els serveis, però adverteix que, a més, hi ha una alta demanda de perfils tecnològics que costa de satisfer i que és transversal a qualsevol sector. En el cas de la indústria, els sectors més afectats per aquestes dificultats són el logístic i la indústria química i farmacèutica, encara que hi ha perfils deficitaris en qualsevol branca industrial.

En la logística es necessiten sobretot perfils com ara carretoners, tècnics de manteniment, oficials en electricitat, llauners, mecànics… I a la indústria química i farmacèutica manquen operaris, sobretot els que tenen formació de grau mitjà, especialment a les demarcacions de Girona i Barcelona.

En el cas dels serveis, hi ha dues àrees que tenen més dificultats per a cobrir llocs en aquests moments: la comercial i la d’administració. En el primer cas, moltes empreses han de menester comercials especialitzats, comercials telefònics, en molts casos amb coneixement d’idiomes, i perfils d’atenció telefònica, també amb idiomes. En el segon cas, els llocs més difícils de cobrir són els de personal expert de comptabilitat i secretaries de direcció, ambdós també amb idiomes.

Finalment, de manera transversal, manca gent preparada en nombrosos perfils tecnològics, com ara dissenyadors, programadors, desenvolupadors… Tal com passa amb els oficis en la indústria, hi ha molt pocs professionals d’aquesta mena en recerca de feina en aquests moments, i per atreure aquest talent les empreses han d’oferir un projecte innovador, amb una inversió sòlida en R+D, a més de possibilitats clares de desenvolupament professional i un salari molt competitiu als candidats perquè decideixin de canviar de companyia.

En definitiva, m’ha semblat un informe força interessant, que toca de peus a terra i mostra com, fins i tot, en situacions tan problemàtiques com la que travessem, hi ha forats en l’edifici laboral que s’han de cobrir, i per als quals no es troba la gent adient. La descompensació entre allò que estudien els joves i les necessitats laborals de l’empresa és una qüestió de què parlem fa desenes d’anys. Ara la urgència de fer que convergeixin ja és extrema, sobretot en les branques que actuen com a denominador comú en moltes especialitats, com ara les tecnològiques. La pandèmia ha pitjat l’accelerador dels canvis i això afecta tots els nivells de l’activitat productiva, començant per la formació. O tots plegats ens prenem aquests canvis seriosament i, particularment, les noies comencen a entrar en les STEM, o tot allò que puguem dir sobre el futur del país seran paraules buides. Sense gent preparada en el camp de la tecnologia no podrem fer res en el món que ja tenim al damunt. I no tenim gaire temps.