Amb la vènia o sense… Artur Mas planta cara al tribunal pel 9-N

El judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ha començat. Els acusats han arribat tard al tribunal, al passeig de Lluís Companys, cosa que ha causat malestar als magistrats, segons que explicaven alguns treballadors pels passadissos durant l’espera. Els mossos d’esquadra que custodien el palau de justícia anaven de bòlit empaitant periodistes que intentaven enfilar-se a les finestres o als terrats i captar ‘imatges prohibides’. No es poden fer fotografies dins l’edifici. I tampoc no es poden enviar, perquè els més de tres-cents informants acreditats pel judici no disposen de wi-fi ni tampoc connexió.

A les 9.20, quan passen vint minuts de l’hora que havia de començar la vista, Artur Mas atén els periodistes amb micròfon i càmeres davant el tribunal, al carrer. Els nervis als passadissos creixen més i més. Ningú no pot prendre imatges de l’entrada dels acusats. Més d’un obre el mòbil i fa clic dissimulant. Han instal·lat inhibidors de senyal i estem desconnectats. A més, el circuit intern de televisió no funciona i es va espatllant cada deu minuts. Justícia, segle XXI?

Les togues i les companyies de l’acusació popular
Al vestíbul del tribunal desfilen advocats amb toga i més espècimens tribunalescs. Hi ha els equips de la defensa i també els acusadors particulars, amb personatges habituals de l’star system unionista, com ara Arcadi Espada, que després seurà a la segona fila, entre el públic. L’acusació particular la formen el Sindicat Professional de la Policia, la Unió Federal de Policia, l’Associació Arca Ibérica i el Sindicat de Funcionaris Públics Manos Limpias, amb la lletrada María Ponte, condecorada per l’ex-ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz.

Després de les qüestions prèvies d’admissió i denegació de noves proves i testimonis i d’un recés de deu minuts –o quinze–, comença la declaració d’Artur Mas, que tan sols respon les preguntes de la seva defensa. El tribunal és presidit per la màxima autoritat judicial de Catalunya, Jesús María Barrientos (president del TSJC), amb els magistrats Eduardo Rodríguez i Carlos Ramos. El judici es fa gairebé íntegrament en català.

‘La iniciativa política va ser meva’
L’advocat de Mas, Xavier Melero –un dels fundadors de Ciutadans el 2006–, fa preguntes directes a l’ex-president: ‘Va ser seva la iniciativa política de la consulta?’ En les respostes, Mas no esquiva la seva responsabilitat. De fet, acaba dient que tot és responsabilitat seva. ‘I quan dic tot vull dir tot.’ A la primera pregunta de l’advocat, Mas diu: ‘Sí, efectivament, la iniciativa política va ser meva i totes les directrius van provenir de la presidència de la Generalitat. I això afecta també l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i a la consellera Irene Rigau. I tot el govern.’

Queda clar que Mas vol assumir totes les conseqüències penals que pugui tenir l’organització del 9-N. I explica el raonament que el va portar al 9-N: les manifestacions de l’Onze de Setembre, l’avançament d’eleccions, els dos terços parlamentaris en favor de la consulta, l’acord per la data i la pregunta, el canvi de format després de la primera suspensió del TC… I hi insisteix: ‘Sempre m’he declarat responsable d’haver tingut la idea i d’haver-la impulsada. També sóc responsable d’haver aturat la consulta després de la primera resolució del TC. Sóc responsable d’haver motivat i animat a fer el procés participatiu.’

Objectiu: demostrar que el procés participatiu ja no es podia aturar
La clau de la defensa és demostrar que, una vegada engegat el procés participatiu i abandonada la fórmula de la consulta suspesa, ja no hi havia manera d’aturar el procés participatiu. Segons la defensa i les declaracions d’Artur Mas, quan el TC emet la segona providència ordenant d’aturar els preparatius del procés participatiu, tota la feina ja era feta i el 9-N ja havia passat a mans dels més de quaranta mil voluntaris.

A més, Mas vol remarcar que la votació era oberta fins el 25 de novembre i, abans no es tanqués aquest període, la junta de fiscals de Catalunya s’havia pronunciat amb un informe que deia que no veia indicis de delicte en el procés participatiu. Mas deixa clar que no es podia aturar el 9-N quan el TC va emetre la segona providència: ‘Amb el canvi de format, l’administració ja no tenia capacitat per ella mateixa d’organitzar el procés participatiu. No s’hauria pogut fer el procés participatiu sense la tasca voluntària de més de quaranta-dues mil persones. Els voluntaris van ser peça clau i imprescindible per a l’organització del 9-N.’ I, arran de la insistència del seu advocat sobre el fet de no haver frenat el procés després de pronunciar-se el TC, afegeix: ‘La nostra voluntat política no era aturar res.’

Una defensa política, també
Quan li han fet les preguntes tècniques, Mas no s’ha estat de donar una resposta de to més polític: ‘No hi havia ànim de cometre cap delicte, i això és evident, però tampoc no hi havia ànim de desobeir ningú. Però el president del país i el govern havien d’estar a l’altura del moment. Calia copsar l’opinió de la gent del país.’ I ha afegit: ‘El meu deure és que aquella jornada es pogués celebrar amb civisme, seguretat i en pau.’

Unes quantes vegades, el president del tribunal, Jesús María Barrientos, ha ordenat a Mas que respongués allò que li preguntaven i res més. I també li ha dit que no fes preguntes, que això només corresponia als advocats, quan Mas s’ha demanat retòricament per què el fiscal no havia actuat per aturar el procés participatiu. De fet, el fiscal que feia guàrdia aquell cap de setmana és a la sala: és l’home que actua d’acusació de part de la fiscalia, Emilio Sánchez Ulled.

Paraula de Rajoy
En la declaració, Mas recorda que el procés participatiu s’havia convocat deixant clar que no tenia efectes legals i, per tant, no era vinculant. I recorda què va dir Mariano Rajoy dies abans: ‘El president del govern espanyol va dir que allò que es faria el 9-N no era ni un referèndum ni una consulta ni res que tingués cap efecte legal. Ho va dir el president del govern espanyol!’ Per això, l’ex-president també ha recordat que abans del 9-N va anunciar que promouria una convocatòria electoral que sí que tindria efectes legals per establir un mandat democràtic. I mirant al tribunal, ha dit: ‘Cosa que es va fer el 27 de setembre de l’any següent deixant una majoria clara al parlament en favor de la independència de Catalunya.’

Després de Mas, és el torn de Joana Ortega. I després, d’Irene Rigau. La fórmula és la mateixa. Tant Ortega com Rigau expliquen que, quan el TC es va pronunciar sobre el procés participatiu, ja no hi havia res a fer. Ja tot havia estat ordenat, organitzat i pagat. No podien aturar res. La sessió d’avui haurà anat prou de pressa per la decisió de tots tres acusats de no respondre cap més pregunta que les formulades per la seva defensa. A partir de demà desfilaran pel tribunal els testimonis de l’acusació i de la defensa. I divendres, si es compleixen totes les previsions, el judici restarà vist per a sentència.