06.07.2016 - 22:00
En el referèndum sobre el manteniment o no del Regne Unit a la Unió Europea (UE) del 23 de juny, Gibraltar va ésser el territori britànic amb un resultat més decididament decantat per continuar-ne formant part, amb el 96% dels vots i una participació del 83,5%. Malgrat això, els seus trenta mil habitants van comprovar per Sant Joan com, per la mínima, el Brexit s’imposava en el conjunt de la votació i deixava el penyal en una posició incerta, especialment en termes polítics i econòmics.
N’hem parlat amb l’advocat Richard Buttigieg, president del Self-Determination for Gibraltar Group (SDGG), una entitat nascuda el 1992 per a defensar internament i internacionalment que es reconegui el dret d’autodeterminació dels gibraltarencs a l’hora de decidir el seu estatus constitucional.
—Us ensumàveu, a Gibraltar, la victòria final del Brexit?
—D’acord amb la majoria dels sondatges d’última hora, la veritat és que no. L’opinió generalitzada a Gibraltar era que guanyarien els partidaris de mantenir-se a la UE.
—Por, decepció, ràbia… Com vau rebre el resultat?
—Inicialment amb una mica de preocupació per les possibles ramificacions negatives per a la nostra economia i estil de vida, tenint en compte l’hostilitat percebuda des d’alguns sectors polítics d’Espanya i, en particular, del ministre d’Exteriors espanyol José Manuel García-Margallo. Amb tot, a mesura que ha anat passant el temps ens sentim optimistes amb vista al futur, arran dels missatges positius provinents dels negocis presents actualment a Gibraltar, com el sector de les apostes en línia. Tot i això, també hi ha un cert malestar pel fet que Gibraltar es vegi arrossegat fora de la Unió Europea malgrat que nosaltres hem votat aclaparadorament en favor de quedar-nos-hi.
—Gibraltar, en efecte, fou el territori més partidari de quedar-se a la UE en el referèndum. Com l’expliqueu, aquest vot multitudinari per a mantenir-s’hi?
—Una part del model econòmic gibraltarenc, i en particular alguns aspectes del nostre centre financer, es basa a tenir accés al mercat comú de la Unió Europea. Malgrat que podem reinventar-nos i és veritat que ser fora de la UE també obre noves oportunitats, la nostra preferència era quedar-nos-hi. El marc comunitari també ha servit per a garantir el moviment de treballadors i turistes entre Gibraltar i la comarca del Camp de Gibraltar, cosa important per a totes dues economies.
—L’SDGG deia abans de la votació que sortir de la UE tindria ‘conseqüències desastroses’ per a Gibraltar. Amb la victòria del Brexit, podríeu concretar quins efectes negatius s’hi preveuen?
—Tal com deia anteriorment, haurem de reconsiderar aspectes del nostre model econòmic present i cercar-hi alternatives. Des d’un punt de vista més pràctic, no volem veure un empitjorament del flux de treballadors i turistes per la frontera. Gibraltar vol tenir la possibilitat de continuar cooperant amb el seu Camp mitjançant l’oferta d’ocupació. Seria contraproduent per a totes dues economies no tenir llibertat de pas a la frontera. Les lleis europees garanteixen aquesta fluïdesa i, per tant, són importants per a nosaltres i els habitants de l’altra banda de la frontera. Tanmateix, confiem que fins i tot essent fora de la UE, el pas fronterer sigui fluid perquè convé tant a Espanya com a Gibraltar.
—Creieu que Gibraltar, que com Escòcia i el nord d’Irlanda va votar en favor de la UE, tindrà un paper preponderant en la negociació amb Brussel·les?
—El mateix primer ministre britànic, David Cameron, ja ha manifestat al parlament de Westminster que Gibraltar serà consultat en relació amb les negociacions sobre el Brexit. Tenint en compte aquesta afirmació i les repetides mostres de suport que rebem de parlamentaris anglesos de tots els partits polítics, tenim plena confiança que qualsevol govern del Regne Unit serà fidel al seu compromís amb Gibraltar i que, per tant, serem consultats durant les negociacions i es tindrà en compte la nostra posició a l’hora de prendre decisions i tancar acords. Gibraltar va secundar la campanya pel manteniment a la UE més que ningú i el resultat del nostre referèndum parla per si sol, i estem segurs que això tindrà un pes i comptarà. Potser no serem preponderants, però sens dubte sí que serem molt importants.
—En aquest sentit, aproveu el moviment del primer ministre gibraltarenc Fabian Picardo d’acostar-se a Escòcia?
—Una cosa que ha quedat clara és que el nostre primer ministre és un dels pocs polítics britànics amb algunes idees per a encarar-se al Brexit, perquè molts no sols no tenen pla, sinó que abandonen el vaixell quan hi entra una mica d’aigua. Una aproximació a Escòcia és una opció entre moltes més. El deure dels nostres dirigents és d’explorar totes les possibilitats perquè es pugui prendre una decisió considerada i informada.
—Creieu que el resultat del referèndum pot afavorir un acord de cosobirania, com s’ha afanyat a demanar el govern espanyol?
—No hi ha cap possibilitat d’un acord de cosobirania sobre Gibraltar entre el Regne Unit i Espanya. El poble de Gibraltar s’ha manifestat contundentment dues vegades en sengles referèndums democràtics (el 1967 i el 2002) i el 99% de la població ha rebutjat la proposta en tots dos casos. No hi ha cap raó perquè la sobirania de Gibraltar s’hagi de reconsiderar arran del Brexit, perquè ni els gibraltarencs la volen compartir fins i tot quedant fora de la UE, ni Gibraltar necessita compartir-la per a evolucionar i prosperar fora de la UE. El dret d’autodeterminació de les persones és i ha d’ésser primordial en una democràcia progressiva i moderna.
—I, a l’altre extrem, la victòria del Brexit al Regne Unit, juntament amb la pressió d’Espanya, podria decantar el penyal cap a una hipotètica independència?
—En un exercici d’autodeterminació veritablement democràtic les persones han de poder elegir entre tota la gamma de possibilitats que hi hagi políticament. La independència és una opció entre unes quantes i, per tant, no es pot descartar així com així. Amb tot, personalment no crec que el Brexit per si sol porti el poble gibraltarenc a advocar per la independència. Però sí que és veritat que aquesta possibilitat cobra més importància en el panorama polític actual.
