‘Amazing Catalonia’: la cultura popular catalana es mostra a Washington

Des d’avui la cultura popular catalana desembarca al Mall de Washington com a convidada a Smithsonian Folklife Festival, el certamen més important del món dedicat al patrimoni cultural i immaterial. Sota el lema ‘Amazing Catalonia‘, diverses institucions i entitats catalanes han organitzat un programa per difondre’n la cultura, les tradicions i la gastronomia, així com Catalunya com a destí de turisme cultural. ‘Aquesta participació també és una gran oportunitat i un aparador immillorable per fer conèixer Catalunya com a país modern amb una economia cada vegada més basada en la creativitat i el coneixement’, explica el Departament de Cultura.

Durant deu dies el programa ofereix un tast de la cultura catalana a través dels castells, els gegants, els diables, el bestiari popular, la cobla, els esbarts, la música, l’artesania i la gastronomia. I és a l’aire lliure, en un dels festivals més concorreguts dels Estats Units, amb actuacions, conferències i tallers oberts a tothom.

L’Smithsonian Folklife Festival, el festival més gran de Washington
L’Smithsonian Festival, començat el 1967, és una exposició internacional del patrimoni cultural viu que es fa cada any a Washington pels volts del 4 de juliol, la diada nacional dels Estats Units. Té uns deu dies de durada i és  l’aire lliure al National Mall, en un espai flanquejat per l’edifici del Capitoli i el monument a George Washington. Aquest indret és un dels epicentres culturals dels Estats Units: hi ha setze dels museus més importants del país. A més, el festival és l’esdeveniment cultural anual més gran de la ciutat i aplega més d’un milió de visitants.

L’organitzador del festival és l’Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage, una unitat educativa i d’investigació de l’Smithsonian Institution amb l’objectiu de promoure la comprensió i la continuïtat de les diverses cultures populars dels Estats Units i de la resta del món. Al seu torn, l’Smithsonian Institution és una institució educativa i investigadora gestionada i finançada pel govern dels Estats Units. Té un complex format per dinou museus i vuit centres d’investigació, la majoria dels quals són a Washington però també n’hi ha a Nova York, Virgínia i Panamà.

Per què Catalunya?
‘Enguany el festival se centra en l’emprenedoria creativa, aquell seguit d’activitats culturals que produeixen valors socials i econòmics en comunitats d’arreu’ diu Michael Atwood Mason, corepsonsable del programa i director de l’Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage. I prossegueix: ‘Ens hem fixat en Catalunya perquè té una història molt llarga en la creació formal i informal d’entitats que malden per mantenir un sentit fort d’identitat local.’

Explicar la cultura catalana mitjançant la masia, la plaça major, la rambla i l’ateneu
La participació catalana s’estructura a partir de quatre espais ben diferenciats. D’una banda, se’n dedicaran als quatre eixos temàtics: els Pirineus i les Falles del Pirineu, la vida rural amb la típica masia catalana, la ciutat i la Mediterrània. Aquest primer apartat pretén mostrar el patrimoni immaterial català amb una òptica geogràfica.

També n’hi ha un de central inspirat en una plaça major, que serà l’escenari per a les actuacions i la reproducció d’una Rambla per a fer demostracions d’artesania, dansa i seguicis festius. Finalment, l’Ateneu és un espai de trobada entre els participants i els assistents, on es faran les conferències i s’intercanviaran experiències.

Qui representa Catalunya?
La llista d’artistes, artesans i entitats participants inclou representants de tot Catalunya. Durant els deu dies que dura el festival, hi haurà exhibicions, mostres, demostracions, conferències i tallers artesans. I a la nit s’ha organitzat un programa de concerts anomenat ‘Evening Concerts’ amb la presència Maria Arnal i Marcel Bagés, Les Anxovetes, Cobla dels Sons Essencials, Joan Garriga i Yacine & The Oriental Groove.

El seguici festiu és format de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya amb els gegants En Treball i Na Cultura, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya amb les peces del Drac i la Fura, l’Associació de Festes de la Plaça Nova que porta l’Arpella del Barri Gòtic, l’Associació de Geganters i Grallers d’Oliana i els Diables d’Igualada.

El programa musical és molt eclèctic, amb músics com ara Carles Belda, la Cobla de Sons Essencials, la rumba mestissa de Joan Garriga i Galàctic Mariatxis i el grup femení d’havaneres Les Anxovetes. La cultura aranesa també hi serà gràcies a la cantant Alidé Sans. Sobre la dansa, s’ha desplaçat fins a Washington l’Esbart Ciutat Comtal de Barcelona, una agrupació de dansa tradicional que també fa espectacles de creació.

Entre els artesans, hi ha de forners, ferrers, herbolaris, vidriers, ceramistes, trencadís, vestuari tradicional i mestres creadors d’imatgeria festiva, entre més. Mentre duri el festival, hi faran classes magistrals, demostracions i col·loquis al costat de representants d’agrupacions del món de la cultura popular, com ara la Federació Catalana d’Entitats Catifaires, la Federació d’Ateneus de Catalunya i l’historiador de la festa Josep Maria Contel.

El patrimoni cultural immaterial, protagonista
Una de les expressions de cultura popular catalana més conegudes arreu són els castells, que a més van ser catalogats per la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat l’any 2010. Per això es desplaçaran fins a Washington la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, dues de les agrupacions més antigues i potents. Hi faran dues actuacions, programades el 7 i el 8 de juliol.

Una altra mostra catalogada per la UNESCO són les festes del foc que del Pirineu el solstici d’estiu. Hi seran presents a través de la Càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida i l’Associació Cultural de Fallaires d’Isil, una de les viles (a l’Alt Àneu, al Pallars Sobirà) on es fa la festa. Plegats, difondran les tradicions del Pirineu i el seu patrimoni a través de tallers i col·loquis.

Conèixer Catalunya a través de la gastronomia
Un dels apartats més destacats és la gastronomia, una manera diferent de conèixer noves cultures. Hi ha diverses jornades dedicades a tastos de vins catalans i tallers on es poden descobrir la llengua i les tradicions catalanes tot degustant productes autòctons. També hi haurà un seguit de conferències sobre el costum de collir bolets, la salaó de les anxoves i la cuina catalana dins la dieta mediterrània, que també és inclosa al Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Llaços amb la cultura armènia
A més de la catalana, l’altra cultura convidada enguany és l’armènia. Amb el lema ‘Armènia: creació d’habitatges‘ s’explorarà la creativitat, l’hospitalitat i la capacitat de recuperació del poble armeni i la seva extensa diàspora a través d’una programació molt rica que se centra en el paper que les tradicions artesanals poden tenir a l’hora de preservar una cultura. Així doncs, desenes d’artesans, artistes, cuiners i intèrprets compartiran les seves habilitats i històries a través de tallers, exhibicions, instal·lacions interactives i sessions de debat.

Segons Michael Atwood Mason, responsable d’ambdós programes, el festival és una oportunitat perquè la cultura catalana i l’armènia descobreixin els punts que comparteixen i creïn sinergies i intercanviïn idees. Explica que tant Armènia com Catalunya lluiten per definir el seu futur polític i que darrera tenen ‘una cultura popular potent, que expressa valors socials compartits. Malgrat les tensions polítiques, la feina de les empreses creatives continua ininterrompudament i la vida cultural hi persisteix.’