Amand Calderó, l’home d’ERC al capdavant de les presons que irrita els sindicats

“Amand Calderó és la figura més nociva per al sistema penitenciari català dels últims anys”, diu Xavier Martínez, portaveu de presons d’UGT, sindicat majoritari al sector. “El secretari Calderó és el millor professional que podem tenir en el sistema per a resoldre aquesta crisi”, contesta Gemma Ubasart, consellera de Justícia. Els sindicats i el govern mantenen un torcebraç per la figura d’Amand Calderó, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, que ha quedat al centre de l’huracà de les protestes arran de l’assassinat de la cuinera de la presó de Mas d’Enric per part d’un pres. UGT i CCOO fa anys que el critiquen i en demanen la destitució pels canvis en el model penitenciari que ha anat introduint. Ara han aprofitat la crisi oberta per collar el govern més que mai i es neguen a obrir un diàleg per a reconduir la situació fins que Calderó no sigui destituït.

“Calderó ha provocat incidents constants a les presons i un increment de les agressions, que ha acabat derivant, sota la seva responsabilitat, en l’assassinat d’una companya”, deia dilluns a RAC1 Martínez. El govern, per contra, branda el seu llarg currículum i experiència de quaranta anys com a aval de la seva gestió. El 1984, ja feia voluntariats a presons, i el 1989 va entrar a la Generalitat com a tècnic del servei jurídic de la secretaria general del Departament de Benestar Social. S’hi va estar poc temps: un any més tard, va ser nomenat cap del Servei de Rehabilitació al Departament de Justícia. Va dedicar deu anys al servei penitenciari català, però el 2000 va deixar enrere aquest àmbit laboral per ser secretari de la delegació territorial del govern a Barcelona.

S’hi va estar setze anys, el període més llarg que ha arribat a encadenar mai de la seva carrera professional, fins que va ser repescat el 2016 per Carles Mundó, conseller de Justícia d’ERC al govern de Carles Puigdemont. Tenia grans plans per a ell: el va fer director general de Serveis Penitenciaris en substitució de Pere Soler, que més tard va passar a ser el director general dels Mossos d’Esquadra a les portes del referèndum d’independència.

De Calderó, se’n destaca especialment el tancament de la presó Model de Barcelona, però també que va mantenir el càrrec i la gestió de les presons durant l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i quan els presos polítics van quedar sota custòdia de la Generalitat. Llavors ja va ser assenyalat per l’espanyolisme perquè exercia el càrrec amb un llaç groc a la solapa de l’americana, i es va insinuar un suposat tracte de favor als presos polítics tant per les seves condicions de vida dins la presó com per la catalogació en tercer grau penitenciari i la concessió de permisos, que els tribunals sempre van avalar. Precisament, els sindicats de treballadors de presons han repescat ara l’argument i acusen el govern de tancar files amb ell únicament perquè li deuen el favor d’haver cuidat bé els presos polítics.

El mejor ejemplo de la anomalía democracia que vivimos en Cataluña. En el @parlamentcat ahora compareciendo el director de centros penitenciarios con un lazo amarillo en favor de internos que dependen de él. Todo muy coherente. pic.twitter.com/mbgl9MrXic

— Xavier García Albiol (@Albiol_XG) September 27, 2018

Sota el mandat de Calderó també es va ampliar el sistema de videovigilància a les presons, es va aprovar un protocol perquè els presos trans puguin complir la condemna en mòduls que es corresponguin amb el seu gènere sentit i va promoure formacions dels funcionaris sobre el Protocol d’Istanbul per a evitar els maltractaments a les presons. Ara bé, els sindicats en reclamaven recurrentment la dimissió perquè deien que amb ell al capdavant havien crescut les agressions de presos a treballadors, verbals, físiques i sexuals, com les dues contra treballadores de Quatre Camins el juliol del 2021. També l’havien criticat per haver restringit els mitjans de contenció en centres de justícia juvenil, una mesura que CCOO ha dit que és absurda.

Per tot plegat, van celebrar que Calderó dimitís quan el Departament de Justícia va passar a mans de Junts per Catalunya, amb Lourdes Ciuró com a consellera. Després de cinc anys al capdavant de les presons amb Mundó i Ester Capella, va ser reubicat a Interior, amb Joan Ignasi Elena, com a coordinador de Seguretat Pública.

“Les últimes morts d’interns i les agressions a treballadors penitenciaris han contribuït a treure a la llum pública pel seu costat més trist i sinistre les conseqüències de les polítiques profundament errades empreses pel ja dimitit secretari de mesures penals, Amand Calderó”, va celebrar CCOO. Feien referència a unes setmanes negres a les presons, amb dos suïcidis i una mort en tan sols dotze dies, tot i que ni el govern ni Calderó ho van vincular amb la dimissió.

ERC recupera Justícia i Calderó torna

Amb la sortida de Junts del govern de la Generalitat, ERC va voler escenificar una transversalitat ideològica al govern amb el fitxatge de consellers provinents d’altres espais polítics. Van arribar Carles Campuzano, ex-diputat del PDECat; Joaquim Nadal, ex-conseller del PSC; i Gemma Ubasart, ex-dirigent de Podem i nova consellera de Justícia. Quan feia una setmana que ERC havia recuperat Justícia, Calderó va ser restituït en el seu anterior càrrec.

D’aquesta nova etapa, se’n destaca el blocatge a l’ús d’aerosols com a mesura de contenció de presos en situacions que impliquin un risc per als treballadors o per als mateixos reclusos, una reivindicació de fa anys dels sindicats. El Departament de Justícia va accedir a fer una prova pilot d’aquesta eina malgrat les crítiques d’entitats dels drets humans, que s’hi oposen frontalment. Finalment, Justícia va descartar-ho perquè es van considerar perillosos per a la vida dels presos amb patologies respiratòries.

“UGT Presons considerem aquesta decisió una errada històrica, ja que la utilització d’aquests aerosols se circumscrivia exclusivament a situacions molt puntuals, d’alt risc i amb alta complexitat d’intervenció, de manera que els seus suposats efectes perjudicials, si es produïssin, serien uns ‘danys col·laterals’ acceptables davant d’una potencial agressió a professionals penitenciaris”, va dir llavors el sindicat majoritari, que no ha abandonat la insistència perquè se’n permeti l’ús. Ara, amb la nova onada de protestes, han tornat a posar sobre la taula la reivindicació, tot i que continuen enrocats en l’exigència que Calderó sigui destituït abans de començar una negociació.

“Tallar el cap d’un responsable, eminència, i d’una referència que ha fet créixer i ha impulsat el model penitenciari de Catalunya no pot ser la línia vermella per a començar a negociar”, va contestar ahir Patrícia Plaja en nom de tot el govern. Ahir no hi va haver blocatge de les entrades de les presons, però la resolució del conflicte encara és lluny.