02.09.2017 - 02:00
|
Actualització: 02.09.2017 - 16:55
Amadeu Altafaj i David Fernàndez van debatre ahir sobre la Unió Europea i la república catalana en un acte organitzat per VilaWeb al Mirador del CCCB. Moderats per Vicent Partal i davant de més de cent cinquanta subscriptors del diari, el representant del govern davant la Unió Europea i l’ex-diputat de la CUP i periodista van presentar dues mirades diferents sobre el projecte europeu i el paper que ha de tenir-hi la Catalunya independent. Des de la crítica contundent de Fernàndez fins a la voluntat de reforma i implicació d’Altafaj, els dos ponents van presentar una visió de confiança en l’actuació europea a partir del referèndum d’autodeterminació. Entre els assistents, els eurodiputats Ramon Tremosa i Jordi Solé van fer una breu intervenció al final de l’acte.
David Fernàndez i Amadeu Altafaj van començar la conversa valorant la situació de commoció política i social a Catalunya arran de l’atemptat del 17 d’agost contra Barcelona i Cambrils. ‘Som en una situació internacional molt complexa i les violències esclaten de manera constant. Nosaltres hem d’insistir en la decència contra el mal. I cal fer memòria i recordar el trio de les Açores’, va començar Fernàndez. Per la seva banda, Altafaj va dir que encara hi havia molt de soroll mediàtic i polític entorn de l’atemptat. I afegia: ‘Com a col·legiat del Col·legi de Periodistes, demano que s’extreguin conclusions i es prenguin decisions sobre l’exercici de la professió en moments com aquests, quan encara hi ha sang als carrers.’ I va explicar què li havia passat dijous a Brussel·les: ‘Ens va venir a veure Pierre Moscovici a la delegació del govern. Tornava de vacances i abans d’anar al seu despatx va passar per la delegació per mostrar el seu condol. Aquest també és l’esperit del projecte europeu.’
Altafaj va recordar que la delegació a Brussel·les fa temps que es baralla perquè els Mossos d’Esquadra tinguin accés als fòrums on es tracten les qüestions de seguretat. ‘Però hi ha una agenda política que ha passat per damunt de la seguretat dels ciutadans. És una actitud irresponsable.’
Per respondre quina Europa volem, David Fernàndez va dir que volia l’Europa que no tenim. Que calia aturar-la si no es volia autodestruir. I va explicar que Salvador Cardús diu que Europa és com el Vaticà, que tothom qui hi va torna amb menys fe. I va començar una crítica dura per l’actuació comunitària amb Grècia i pel ‘sofriment planificat de molta gent, completament evitable’. A més, va demanar de dessacralitzar la Unió Europea. ‘Fa uns anys, criticar la Unió Europea semblava viure a la Via Làctia’, va dir Fernàndez. ‘La Unió Europea és una màquina de guerra. La política exterior que té és el simple ajudant del Xèrif.’ I va afegir: ‘Europa es fa l’harakiri. Ens anem carregant l’espai amb més drets i democràcia dels últims cinquanta anys d’història.’
‘Has sembrat moltes mines’, va respondre Altafaj, que estava en desacord amb bona part de la crítica que acabava de fer Fernàndez. I va respondre a la pregunta inicial de què podríem dir els catalans a la Unió Europea després del referèndum: ‘A Europa li podrem dir quelcom mesurable. Li direm que hem votat i que ens hem comptat a les urnes. Cosa que farem amb totes les garanties possibles. És impossible aturar un poble en moviment. La resposta de la Unió Europea i dels estats europeus ha estat fins ara que això era un afer intern. Això ha posat molt nervioses algunes persones. De fet, l’equip de Ramon Tremosa va descobrir la manipulació d’una resposta oficial que pretenia fer dir a Europa una cosa diferent d’allò que sempre ha dit. Mireu si es posen nerviosos.’
A més, Altafaj va reconèixer que no es podia anticipar quina serà la resposta de la Unió Europea. ‘La Unió Europea són els estats. Cadascú per la seva banda. I què ens dirà Europa? No ho sabem. Caldrà veure què diuen els estats d’Europa. D’entrada, potser no seran els governs. Potser seran els seus parlaments que parlaran. Hi ha set mil empreses estrangeres que són a Catalunya i volen continuar aquí. Aquests interessos que el David Fernàndez critica amb tanta vehemència són agnòstics. No tenen ideologia. I miraran pels seus interessos. Caldrà veure com actuen davant la situació que es crearà.’
Altafaj també va reconèixer que voldria una Unió Europea molt diferent de l’actual. I que aquesta voluntat era compartida per molta gent important d’Europa. Que calia injectar grans dosis de legitimitat perquè ara mateix la Comissió Europea i el parlament de Brussel·les no decidia gran cosa. Que gairebé tot ho decidien els estats. ‘És impressionant la cort de mandarins que hi ha a Brussel·les. Alguns han perdut l’ànima i el contacte amb la realitat i amb els països d’origen.’
Altafaj va demanar de no situar-se en posicions de purisme ideològic i de mullar-se per canviar una realitat que no ens agradava. Com que Fernàndez havia criticat el poder i el domini d’Angela Merkel, Altafaj va fer aquesta comparació: ‘Europa és com una coral que desafina i on se sent més una veu que les altres. Quan passa això és que la soprano Merkel té una veu potent, però també perquè les altres veus no donen la nota. I això ha passat amb França, amb Itàlia i amb més exemples. El passat de la senyora Merkel és rellevant per als esdeveniments dels pròxims mesos. Va néixer en un estat on no hi havia democràcia ni llibertat i va lluitar per canviar aquella situació.’
Altafaj i Fernàndez van coincidir que, si Catalunya havia de quedar-se a la Unió Europea, ho havien de decidir els ciutadans. ‘Però no crec que ens deixin marxar’, va dir l’ex-diputat de la CUP. El delegat del govern davant la Unió Europea va dir que estava molt d’acord amb aquest últim comentari de Fernàndez. Tots dos van trobar lògic que en la llei de transitorietat no hi hagués cap canvi respecte de la Unió Europea perquè el canvi hauria de venir, si fos el cas, d’una decisió de la ciutadania.
Els dos ponents del debat van mostrar-se en desacord sobre la participació de Catalunya a l’OTAN i a la Unió Europea. Tots dos van criticar els pactes de la Unió Europea amb Erdogan, encara que David Fernàndez va dir que no compartia que es negociés amb un governant autoritari com ell i Altafaj va defensar que calia parlar amb tothom sempre per cercar solucions, ‘també amb els governants que no actuen amb els estàndards democràtics nostres’. Fernàndez va demanar que es parlés amb tothom, també amb l’oposició turca i amb els kurds.
La coincidència es va tornar a mostrar quan es va presentar el moviment independentista com un exemple de la recuperació democràtica que ha de viure també Europa. ‘En aquest moment, a Catalunya tenim un gran país ple de compromís polític des de baix. No em fa patir la salut democràtica de Catalunya. Som en un moment de molt compromís i exigència’, va dir Altafaj. I va reivindicar: ‘Que la Unió Europea no hagi condemnat la voluntat d’autodeterminar-se de Catalunya després de totes les pressions que ha rebut d’Espanya, jo no ho menystindria gens. Hauria pogut ser pitjor. Les pressions d’Espanya han estat molt fortes.’
Per la seva banda, Fernàndez va afegir que el dia 1 d’octubre la gent hauria de defensar les urnes. ‘No sabem com serà. Quan no tot és clar, és quan passen les coses en els processos històrics. L’únic factor de canvi és la força de la gent. Haurem d’estar disposats a posar el cos.’
Finalment, Amadeu Altafaj va respondre a la pregunta de si l’economia faria seure l’estat espanyol a negociar: ‘No. Perquè no són en un estadi racional. Actuen moguts per l’emocionalitat. Nosaltres veiem això com un divorci. No ens entenem i millor que cadascú vagi per la seva banda. Però ells ho veuen com una amputació. I això és molt il·lustratiu. Rajoy va fer un comentari molt innocent fa uns dies que demostra la seva manera de veure-ho: «Ha passat una cosa en un racó d’Espanya.» I nosaltres ja no volem fer més cantonades.’ Altafaj va concloure que allò que pot passar és que ‘els facin seure a una taula agafant-los per l’orella’. Però no pas per voluntat pròpia.
