20.03.2024 - 14:19
|
Actualització: 20.03.2024 - 18:54
L’Audiència de Barcelona ha accedit a concedir la llibertat provisional a Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per l’agressió sexual a una noia a la discoteca Sutton, en canvi d’una fiança d’un milió d’euros. Una volta havia estat jutjat i atès que no podia destruir proves, Alves va demanar de sortir de la presó fins que la condemna fos ferma. És a dir, fins que s’hagin esgotat tots els recursos i el Tribunal Suprem espanyol estableixi la condemna definitiva.
El tribunal ho ha aprovat per majoria, però amb un vot discrepant d’un jutge, Luis Belestá, que diu que abans de poder sortir de la presó hauria de complir la meitat de la pena, és a dir, dos anys i tres mesos. De seguida s’ha obert un debat en l’opinió pública sobre si aquesta mesura és la més adequada en les circumstàncies d’Alves, però la llei preveu que es pugui aplicar i, de fet, ha passat igual en altres casos mediàtics, com el de la violació grupal a Pamplona, en què els agressors van sortir de la presó un cop jutjats i no hi van tornar fins que la sentència va ser ferma.
Un recurs que trigarà mesos a resoldre’s
“Era una decisió força esperable”, diu Júlia Humet, advocada especialitzada en violències masclistes. “Pots passar en presó provisional fins a la meitat de la pena, i Alves ja fa un any i tres mesos, aproximadament, que hi és. Cal tenir en compte que el recurs a la sentència pot trigar molts mesos a resoldre’s, fins i tot un any. Previsiblement, abans haurà passat aquest període màxim de poder ser en presó provisional. Segurament, d’aquí a uns mesos l’haurien hagut de deixar anar igualment, i han decidit de fer-ho ara. És possible que aquest argument hagi pesat.”
L’advocada també assenyala que, si no se’l deixés anar i la sentència ferma acabés condemnant-lo a una pena més baixa, podria passar en presó provisional més temps que no estableix la llei, que és la meitat de la condemna. Ara per ara, per arribar a la meitat de la condemna, a Alves encara li queda, aproximadament, un any de presó, però si la condemna acabés essent més baixa, li’n quedaria menys.
Un privilegi econòmic?
Quant a la qüestió de la fiança, Humet explica que, habitualment, les fiances s’adapten als recursos del condemnat. “No és un privilegi, perquè la fiança hauria de ser adaptada a la capacitat econòmica de cadascú, però sí que és veritat que, si ets ric i tens contactes, sempre és més fàcil aconseguir els diners. En aquest cas, la fiança és molt alta, tot i que sabem que té diners”, explica. L’advocada de la víctima, Ester Garcia, ha considerat que “s’està fent justícia per a rics” i ha anunciat que recorreran contra la decisió.
“La presó provisional hauria de ser una mesura molt restrictiva, tot i que a vegades no ho és”, afegeix Humet, sobre la decisió presa. “Hem de ser restrictius amb l’aplicació del dret penal. Hem de tenir en compte que no ser-ho pot acabar essent perjudicial en altres casos i pot acabar anant en contra d’un manifestant encausat, per exemple. És important que el codi penal sigui com menys expansiu millor i es compleixin totes les garanties.” En aquesta línia, la majoria del tribunal ha argumentat que la presó provisional no és, en cap cas, per a avançar els efectes d’una hipotètica pena que s’acabaria imposant.
Però el jutge Belestá, en el vot particular, defensa que la pròrroga de la presó provisional no significa un compliment anticipat de la pena i que la llei preveu que es prorrogui fins a la meitat de la pena imposada en la sentència, encara que no sigui ferma.
El risc de fugida
Sobre el risc de fugida, que va ser la raó principal per la qual es va decretar la presó provisional, es poden fer diverses interpretacions. Una, segons la qual aquest risc hauria disminuït perquè la pena imposada és molt menor que la que s’havia demanat, fins a dotze anys de presó. És la que han defensat la majoria dels magistrats. En canvi, Belestá ha argumentat que, amb els recursos, la pena també pot augmentar, i això mantindria exactament el mateix risc de fugida que abans. Concretament, ha dit que els motius pels quals es va acordar inicialment la presó provisional, com ara l’existència d’indicis de la comissió del delicte, “no només s’han confirmat, sinó que s’han reforçat”. En aquest sentit, Humet assenyala que, amb la condemna actual, d’ací a uns quants mesos Alves tindria accés al tercer grau i, per tant, una possibilitat propera de semillibertat sembla que disminuiria aquest risc de fugida.
Això sí, el tribunal reconeix que el risc, tot i haver disminuït, continua, i per això Alves haurà de lliurar el passaport espanyol i brasiler i té prohibit de sortir de l’estat espanyol. Haurà de comparèixer setmanalment a l’Audiència de Barcelona, i tantes vegades com li ho demani l’autoritat judicial. A més, s’imposa una ordre d’allunyament d’un quilòmetre del domicili de la víctima, el seu lloc de feina o qualsevol lloc que freqüenti, i tampoc no s’hi podrà posar en contacte per cap motiu.
El vot particular també ha qüestionat que la retirada del passaport sigui efectiva. “La pràctica forense ens demostra sovint la facilitat amb què qualsevol persona pot eludir els controls fronterers”, ha defensat. “Més encara si disposa de la capacitat econòmica i cercle d’amistats amb potencial econòmic elevat per a facilitar aquesta fugida, com és el cas.”
