Altri, un monstre de cel·lulosa al cor de Galícia

La comarca d’A Ulloa, al cor de Galícia, és amenaçada per la construcció d’una fàbrica de cel·lulosa enorme de la multinacional portuguesa Altri. Un monstre que posa en perill la natura i els seus habitants. Contra els efectes perjudicials que és previst que originarà no solament a la comarca, sinó a tot el país, l’anomenat projecte Gama ha rebut una contestació social forta.

El riu Ulla és un dels espais naturals que serien perjudicats per aquesta gran fàbrica, dissenyada per produir 400.000 tones de cel·lulosa soluble i 200.000 de lyocell, a més d’uns altres subproductes, com ara biomassa i guix. Abocarà al riu 30 milions de litres d’aigües residuals contaminades cada dia. El megaprojecte amenaça directament la minsa Xarxa Natura 2000 gallega. A més del consum i la contaminació de l’aigua, la fàbrica emetrà gasos tòxics, posarà en perill els sectors primaris i requerirà que es plantin molt més eucaliptus, cosa que empobrirà la biodiversitat.

“Les abelles són connectades directament amb l’ecosistema i Altri canviarà la biodiversitat. Si tota aquesta riquesa que tenim a A Ulloa canvia, la vida de les abelles empitjorarà molt. No podré fer un producte de qualitat i serà insostenible”, explica l’apicultora ecològica Natalia Varela.

Organitzacions i col·lectius de la zona lluiten per aturar-ho. “Això és el meu paradís. Hi va néixer el meu pare, hi vaig néixer jo. Però pensar a anar-me’n és m’afecta molt psicològicament. No, no pot ser. Hem d’aturar-ho. Aquest projecte no pot tirar endavant de cap manera”, diu Chusa Expósito, de la cooperativa Milhulloa i Muuhlloa.

Altri hi instal·larà una xemeneia de 75 metres d’alçada i per a engegar-la l’empresa reclama 250 milions d’euros de diners públics dels fons europeus Next Generation, en contra dels principis DNSH (principi de no causar perjudici significatiu al medi), que són els criteris que la Unió Europea marca per poder optar als fons.

“Vivim de l’aigua. Si ens falta l’aigua, ens falta tot. No veig les coses que volen posar ací, tan a prop nostre, que ens arruïnaran del tot. Aniré a totes les manifestacions. D’ençà del primer dia ja vam posar pancartes. Tinc setanta-dos anys, ja no em queda gaire vida, però darrere meu hi ha els meus fills i els meus néts. I cal mirar per tots. Però crec que ho aturarem. Per això caminem”, diu Carmen Vázquez, agricultora.

Altri perjudica directament moltes espècies amenaçades, algunes fins i tot endèmiques i en perill d’extinció. A l’àmbit del projecte, hi ha registrades més de 140 espècies d’aus, 4 de les quals són incloses al Catàleg d’Espècies Amenaçades gallec i 6 a l’espanyol.

Per tot plegat, l’oposició al projecte a la zona no ha parat de créixer. S’hi han presentat més de 23.000 al·legacions (entre les quals, les de Greenpeace) i més de 20.000 persones van assistir a la primera manifestació contra el projecte a Palas de Rei (A Ulloa). Ho explica Zeltia Laya, portaveu de la plataforma Ulloa Viva: “Demanem que la Junta no faci servir diners públics per a un macroprojecte a què la comunitat s’oposa totalment, perquè seria una falta de respecte als qui vivim a Galícia, una falta de respecte molt gran.”

“On hi ha ramaderia, on hi ha pastura, on hi ha ramaderia extensiva, no hi ha abandonament, no hi ha incendis. Actuem d’agents ambientals i cuidem el territori, el protegim. També en protegim la biodiversitat, que sabem que és un element clau per a frenar el canvi climàtic”, explica la ramadera ecològica Ana Corredoira.

A Ulloa no és, tal com volen fer veure per promocionar la fàbrica, una comarca endarrerida, buida i empobrida. De fet, té un sector primari que dóna feina al 22% dels habitants, molt per sobre de la mitjana gallega, que és del 6,3%. També hi ha tot d’explotacions d’avantguarda, innovadores, ecològiques i moltes explotacions de denominacions d’origen o indicacions geogràfiques protegides, entre les quals, la DOP Arzúa-Ulloa, la segona DOP de formatges que ven més a l’estat espanyol.

La instal·lació es calcula que necessitarà 2,4 milions de tones d’eucaliptus l’any. I aquest augment brutal de la demanda obligarà a omplir encara més terreny gallec amb aquest cultiu, que fa molt mal a la biodiversitat de Galícia i que augmenta el perill i la virulència dels incendis, tal com veiem any rere any.

A més, la comarca és un punt de pas clau del camí de Sant Jaume, especialment del camí francès, que s’ha convertit en una font d’ingressos important. A una distància d’un quilòmetre i mig del camí és planificada la gran xemeneia de setanta-cinc metres d’alçada, la mateixa que la de la catedral de Sant Jaume de Galícia. Moltes organitzacions ecologistes, veïnals i de pelegrins han alertat dels efectes greus que tindria en una zona declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. “Aquesta comarca és única en molts sentits, no solament del punt de vista de la biodiversitat, sinó també de la comunitat que hi viu i que hem anat construint durant anys. Darrerament, s’ha convertit en reclam per atraure població. Projectes com aquest destrueixen tota la feina que hem fet.”

“Què volem deixar per a les generacions que vindran? Els nostres avis plantaven castanyers perquè no pensaven a recollir un fruit ells mateixos, sinó les generacions futures. D’això es tracta. Això que fem ara és provar de construir un futur per als nostres fills i filles. És la imatge que volem construir, una imatge col·lectiva, una imatge diversa i una imatge on no caben projectes com Altri”, explica la ramadera ecològica Ana Corredoira.

El riu Ulla i la comarca d’A Ulloa són al cor de Galícia, no solament per la seva centralitat geogràfica, sinó també per la seva història i pes cultural. L’amenaça d’aquesta megafàbrica no és sinó l’enèsima expressió de la desídia amb què les autoritats han maltractat tot aquest país durant dècades, relegant el seu paper al de mer proveïdor per a l’extractivisme centralista. Amb tot, una població com més va més conscienciada, organitzada i mobilitzada mostra ara que no està disposada a callar mentre els roben, una vegada més, una natura que han custodiat durant segles.