01.02.2019 - 21:50
El 12 de febrer començarà el judici contra els presos polítics, una causa que marcarà el futur polític del país i el de la democràcia espanyola. A més, serà una prova per als principis de la Unió Europea. Una setmana abans, el 5 de febrer, es faran les qüestions prèvies del judici contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos d’Esquadra a l’Audiència espanyola. També cal recordar, d’una banda, que hi ha una peça separada que preveu de jutjar els exiliats i, d’una altra, que s’ha trasllat la causa contra els membres de la mesa del parlament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Totes aquestes causes tindran un paper transcendental i se situaran en els focus mediàtics, però a conseqüència de la repressió contra el Primer d’Octubre, hi ha desenes de causes més i centenars de persones mobilitzades cada setmana, autoorganitzades, que en gran part han quedat invisibilitzades institucionalment i als mitjans de comunicació.
La jornada del Primer d’Octubre
La possibilitat que el govern català, juntament amb una societat organitzada, preparés un referèndum, malgrat l’oposició de l’estat, va fer que el govern espanyol activés l’operació Copèrnic: un desplegament de sis mil agents de la policia i la Guàrdia Civil, el qual va tenir un cost de 87 milions d’euros.
Les conseqüències del primer d’octubre de 2017 són conegudes, amb 1.066 ferits atesos, danys en una setantena de centres i una persecució policíaca que, entre més, va portar a blocar 29 aplicacions informàtiques i 144 dominis.
Un estudi inèdit analitza cas per cas la gravetat dels 1.066 ferits de l’1-O
L’operació va fracassar i el referèndum es va fer. Els Mossos van impedir la votació en 450 locals de votació, mentre que els cossos policíacs espanyols en van tancar 92.
La majoria de municipis afectats (el 59%) tenien menys de 2.000 habitants. No semblava que hi hagués cap criteri tècnic en l’actuació de la policia, doncs. Ni de requisar tants vots com fos possible ni de retirar totes les urnes que poguessin. I això fa pensar que el criteri era el d’atemorir la població per evitar una mobilització massiva. Això tampoc no ho van aconseguir.
Les denúncies contra la violència
Les denúncies de ciutadans per la repressió de l’1-O van superar les sis-centes els dies posteriors al referèndum. La majoria es van concentrar a la ciutat de Barcelona i a municipis de la demarcació de Girona, cosa que no és estranya si tenim en compte que les actuacions en aquestes dues àrees van acumular el 60% del total de ferits.
Ferits el Primer d’Octubre per demarcacions.
En el cas de Barcelona, es van formalitzar 275 denúncies, i l’ajuntament i la Generalitat es van personar com a acusació popular. A més, van atendre 294 persones, seixanta-cinc van rebre atenció psicològica o jurídica i 171 van participar en tallers grupals. Finalment, tota la causa de la ciutat va quedar centralitzada en el jutjat número 7 de Barcelona. En total, vint-i-set peces (una per cada centre), de les quals vint-i-tres continuen obertes (en tretze s’ha presentat un recurs en contra de l’arxivament decretat) i quatre arxivades, principalment per la impossibilitat d’identificar els agressors.
En total, 33 policies espanyols han estat citats a declarar com a investigats per la violència policíaca. S’ha descobert un canal de comunicació extraoficial entre els agents, cosa que pot apuntar més amunt en la cadena de comandament. Els advocats han reconegut més agents i ara esperen que el jutge també els citi.
També es va trobar un canal de comunicació alternatiu en les càrregues policíaques a la demarcació de Girona, on els advocats dels afectats han denunciat unes quantes vegades la manca de col·laboració de la justícia. No s’ha investigat el contingut de la càmera dels policies, que va demostrar que feien servir un canal alternatiu, ni s’ha donat informació sobre el desplegament policíac. En aquesta zona, hi ha deu peces (una per cada col·legi) en dos jutjats, el de la Bisbal de l’Empordà i el número 2 de Girona, que porta les causes de Sant Julià de Ramis, Aiguaviva i Girona. Hi ha un grup de cinquanta advocats que porta dues-centes denúncies, a més de la defensa d’investigats per desordres públics i delictes d’odi.
Cal afegir que hi ha dues dotzenes de denúncies al jutjat de Mataró (procedent de Dosrius i Canyamars), i també unes quantes a Manresa i Lleida, entre més.
L’organització de la societat
Un dels principals problemes ha estat la nul·la col·laboració de les institucions espanyoles, fins al punt que organitzacions com Amnistia Internacional han demanat de posar fi a l’obstrucció i la manca de col·laboració de la fiscalia en les investigacions i Human Rights Watch ha denunciat la impunitat dels policies.
Els primers ciutadans que van declarar com a denunciants al jutge es van trobar com la fiscalia i l’advocacia de l’estat els atacava, i els demanava què feien quan van ser agredits i si tenien coneixement de la legalitat de la votació.
Una estratègia de la por, que s’afegia a casos com el de Roger Español i el de Marta Torrecillas, que més enllà d’una campanya mediàtica en contra, van ser investigats per la fiscalia després d’haver estat ells els denunciants.
Això ja va fer que es retiressin moltes denúncies. L’Associació de Juristes pels Drets Humans, de Barcelona, va dir que quinze persones havien retirat la denúncia perquè no volien que els seus noms apareguessin al sumari.
La situació va portar la societat a organitzar-se. Una de les iniciatives sorgides va ser Catmemòria, que ha recollit 2.111 vídeos i 3.864 imatges de les càrregues, que han servit a les defenses en els judicis. També s’han creat entitats, com l’Associació d’Afectats 1-O, amb l’objectiu d’exigir responsabilitats per les càrregues i donar suport perquè no es retirin les denúncies. Una tasca que també fa el Grup de suport de les víctimes i encausats de l’1-O.
Finalment, i després de mesos demanant que no deixessin sols els denunciants, la Generalitat s’ha personat com a acusació en una cinquantena de casos en els quals considera que els agents de la policia van actuar de manera ‘violenta i desproporcionada’ i, per tant, que s’incomplia la interlocutòria del TSJC. La Generalitat s’havia personat a Barcelona però no ho havia fet en la resta de municipis.
El 20 de desembre de 2018, a proposta de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, una vintena d’entitats i col·lectius, entre els quals afectats, comunicadors i advocats, va presentar un manifest per a anar fins al final del procés judicial i crear un espai per a unir esforços i restablir drets vulnerats.
La repressió no s’atura: una causa general
D’ençà que van començar els preparatius del referèndum, la repressió no s’ha aturat. La Directa ha comptabilitzat 1.318 persones ferides: més enllà del Primer d’Octubre, hi ha hagut diverses actuacions, com el dia de l’empresonament de Carles Puigdemont (cent ferits), la manifestació contra Jusapol (vint-i-quatre) i la manifestació contra Vox a Girona i Terrassa (trenta-dos).
A més, en aquest període, hi ha hagut 136 detinguts. Des d’investigats per desordres públics per haver tallat les vies del tren i carreteres, als casos més greus, amb acusacions inicials de terrorisme per als membres dels CDR Tamara Carrasco i Adrià Carrasco. La repressió té Tamara Carrasco confinada a Viladecans i Adrià Carrasco ha hagut d’anar-se’n a l’exili.
Una de les actuacions més representatives d’aquesta repressió és la causa oberta contra 712 batlles per haver col·laborat en el referèndum. Tres quartes parts dels batlles de Catalunya. Fins avui, només setanta-quatre han estat citats per la fiscalia. D’aquestes causes, catorze han estat arxivades i quatre ja s’han traslladat als jutjats. Sempre hi ha l’amenaça d’una inhabilitació massiva.
Entre els càrrecs locals, hi ha més causes a conseqüència de l’1-O. Les de desobediència contra els batlles de Callús i Fonollosa (ara ja arxivades), la de desobediència greu contra el regidor Jordi Pessarodona; i les causes contra el batlle de Dosrius, Marc Bosch, i el regidor Eduard Garcia, acusats de resistència greu després d’haver denunciat les càrregues policíaques al municipi.
També van créixer un 124% les denúncies per delicte d’odi en comparació amb l’any anterior, essencialment per un suposat odi a la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i es van presentar disset denúncies contra docents (de les quals hi ha quatre obertes) per ‘humiliacions’ a fills de policies.
El cas més generalitzat és el de Reus. En total, dotze persones: els bombers denunciats per haver-se manifestat en els hotels on s’allotjava la policia, els regidors per haver fet un manifest, el propietari d’un gimnàs perquè els va demanar que no hi tornessin, i un mecànic que no va voler atendre els agents.
Les causes pendents de la justícia espanyola
El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona investiga més d’una quarantena de persones en relació amb els preparatius del referèndum. Aquesta causa és la que va permetre les detencions de la Guàrdia Civil del 20 de setembre. Entre les vulneracions de drets fonamentals que ha comès, hi ha punxades telefòniques irregulars i la investigació d’aforats, per a la qual no té competències. El darrer moviment del jutjat ha estat citar com a investigats el director de Catalunya Ràdio, el de Televisió de Catalunya i la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Les irregularitats i abusos del jutjat número 13 en la causa contra l’independentisme
També hi ha una quinzena de jutjats que investiguen la suposada desobediència o inactivitat dels Mossos d’Esquadra i l’ús de dades personals de la Generalitat.
A més, hi ha les diligències del jutjat d’instrucció número 12 de Barcelona contra els membres de la Sindicatura Electoral, que ha fet que es mobilitzi el món acadèmic, tant nacional com internacional. Els síndics són amenaçats amb una pena de presó per haver posat els seus coneixements per garantir que es fes un referèndum de manera justa i imparcial.
El camí cap a Europa
Finalment, en l’àmbit internacional, hi ha hagut diversos moviments. Un és el del Col·lectiu Praga, que ha denunciat la violació de drets humans davant els relators de l’ONU i davant la Comissió Europea de drets humans.
El Síndic de Greuges, per la seva banda, va fer arribar més de 20.000 peticions al comissari europeu de drets humans contra les mesures cautelars imposades pel Tribunal Constitucional espanyol per a no permetre la investidura de Puigdemont.
Els exiliats també han presentat una demanda davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per vulneració dels seus drets polítics, i dels presos polítics, com a electes del Parlament de Catalunya. Cal afegir que la defensa de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, enllesteix el recurs a Estrasburg contra l’empresonament preventiu.
En la majoria de casos, tant les denúncies contra les càrregues com les causes contra els principals dirigents i la resta d’investigats tenen com a horitzó els tribunals europeus. Encara que, en molt casos, els judicis s’allargaran, es considera que serà a Europa on es jugarà de debò la partida per la justícia, la democràcia i els drets humans.
