15.09.2021 - 09:00
|
Actualització: 15.09.2021 - 16:40
Un altre president del Parlament de Catalunya i tres membres més de la mesa es troben en un procediment penal per haver permès debats parlamentaris. L’ex-president Roger Torrent i els ex-membres de la mesa Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado han declarat avui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per una querella de la fiscalia, acusats de desobediència per haver admès una resolució en favor del dret d’autodeterminació i una altra de reprovació del rei espanyol a final del 2019. L’ex-vice-president Josep Costa també hi era citat a declarar, però s’hi ha negat, perquè no reconeix l’autoritat del TSJC.
Torrent ha arribat al TSJC a les nou del matí, acompanyat d’uns quants consellers del govern, com ara Josep Maria Argimon, Victòria Alsina, Tània Verge, Natàlia Garriga i Josep Gonzàlez-Cambray. També l’han rebut la presidenta del parlament, Laura Borràs, i representants de partits i entitats independentistes, entre els quals el president d’ERC, Oriol Junqueras, Dolors Sabater, Elisenda Paluzie i Marcel Mauri.
L’ex-president del parlament i conseller d’Empresa i Treball ha declarat que no va impedir els debats sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019 perquè l’estat espanyol no pogués amenaçar qualsevol debat parlamentari que no li agradés. Segons ell, els lletrats de la cambra no van ser taxatius sobre la suposada il·legalitat dels debats, sinó que solament van expressar dubtes, tot recordant l’advertiment del Tribunal Constitucional espanyol.
Mentrestant, el procediment judicial va endavant. La querella de la fiscalia diu que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del 2 de desembre de 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del parlament del 9 de novembre de 2015 sobre el començament del procés polític a Catalunya a conseqüència dels resultats del 27-S. És la base sobre la qual el TC va acordar, la tardor del 2019, la suspensió de les resolucions parlamentàries sobre l’autodeterminació i el rei espanyol, i va recordar a la mesa el deure d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que menystingués o eludís la suspensió. També els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. La fiscalia considera que els quatre querellats van incomplir la sentència bo i permetent tots dos debats.
En el debat sobre l’autodeterminació, el 28 d’octubre de 2019, la CUP-CC va registrar una moció en què s’expressava la voluntat del parlament d’exercir “de manera concreta” el dret d’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català. El 29 d’octubre, la mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PP, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia diu que el 12 de novembre mateix el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que s’havia notificat als afectats el “deure” d’impedir la iniciativa.
Sobre la reprovació del rei espanyol, el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem espanyol que incloïa una declaració que deia: “El parlament reitera i reiterarà tantes vegades com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia.” La mesa ho va admetre a tràmit, es van desestimar les peticions de reconsideració i es va debatre i aprovar al ple.
La fiscalia diu que, a la sentència del 17 de juliol de 2019, el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del parlament en què es reprovava l’actuació del rei espanyol en relació amb el procés. En una resolució posterior –25 de juliol de 2019– es tornava a reiterar la reprovació al monarca, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls aquests incisos una altra vegada.
La resolució del parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella– també incloïa una defensa del dret d’autodeterminació: “El parlament reitera i reiterarà tantes vegades com ho vulguin els diputats i les diputades (…) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya.”
