09.05.2022 - 12:24
Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han detectat una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes. Els resultats de l’estudi han estat publicats a la revista Environmental Research Letters.
La professora i investigadora de la UB, Anna Sánchez-Vidal, assenyala que les concentracions mitjanes que han trobat a prop de la costa catalana són superiors a les de fora de les zones de bany i fins i tot en alguns punts i moments de l’any superen les mitjanes de la mar Mediterrània.
Els autors, en l’estudi, suggereixen algunes explicacions, com ara les variacions en les condicions meteorològiques i oceanogràfiques, una influència més gran de les riuades en èpoques de pluja intensa, la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional, o l’efecte concentrador de zones limitades per espigons o ports.
Els punts en què es van detectar més microplàstics van ser les platges de Sant Sebastià, Nova Icària i Llevant, totes a Barcelona. “Platges com la de la Mar Bella o Sant Sebastià, a Barcelona, se solen trobar més resguardades del vent i l’onatge per construccions”, diu William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l’article.
A més, els investigadors també van identificar una possible estacionalitat. “Hem observat que en zones com ara a Llançà o Castelldefels es veu una tendència a la baixa entre el gener i el febrer, probablement per la influència dels corrents superficials i vents que redueixen els microplàstics flotants, i una tendència a l’alça just abans i després dels mesos d’estiu”, subratlla l’investigador.
L’origen dels microplàstics
Els resultats mostren que escumes i filaments –procedents, per exemple, d’envasos d’aliments i de l’activitat pesquera– constitueixen gairebé l’11 % dels plàstics recollits. No obstant això, la gran majoria dels plàstics s’identifiquen com a fragments i làmines, possiblement originats per la ruptura de peces de plàstic més grans.
