No aguantar-se dret i haver de tornar a treballar

El 23 d’agost, en Joan haurà de tornar a la feina. Ja ha gastat totes les opcions que tenia. No pot allargar més la tornada a l’hospital de Vendrell, el seu lloc de feina. El mes de juny, l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) li va comunicar que després de disset mesos de baixa, li donaven l’alta mèdica. Li van donar sense que cap metge l’hagués visitat presencialment. Amb la pandèmia, ja no fa falta. Tenen accés als informes mèdics de la sanitat pública, i diuen que amb això ja n’hi ha prou. Ni una trucada. Va saber que tenia l’alta perquè l’empresa en què treballa li va notificar que feia quinze dies que s’hauria d’haver reincorporat.

“Si m’haguessin visitat, veurien que no puc tornar a la feina. Tinc la cama completament blava i inflada. No puc caminar. Sóc infermer de quiròfan, he d’estar dret la major part de la jornada laboral. Necessito el bastó per a mantenir-me dempeus. Com volen que treballi amb les mans, si m’he d’aguantar amb el bastó? A més, per si això no fos prou, fa mesos que tinc covid persistent. Tinc una fatiga permanent i migranyes contínues. Necessito estirar-me i descansar cada hora”, explica en Joan.

Abans de la pandèmia, va tenir quatre trombes a la cama. Uns mesos després, va arribar la covid-19 i es va encomanar. Era el començament de la pandèmia i, per tant, no li van fer cap PCR amb què pugui demostrar que la va passar. Però, d’ençà d’aquell moment, ha viscut un gran deteriorament de la salut. Tant, que va venir a viure a Barcelona, a casa els pares: “Tenen setanta-nou anys, però ara per ara són qui em cuida. Hauria de ser el contrari, però fa uns mesos no podia ni cuinar. No podia estar dret ni dos minuts. Ara, resisteixo una hora, però després m’he d’estirar al llit per recuperar-me. Em sento com si tingués vuitanta anys.”

Finalment, i després de lluitar molt, en Joan ha aconseguit una analítica que demostra que va passar la covid-19, i que té símptomes persistents. Ara per ara, això tampoc no ha servit perquè el tribunal li torni a donar la baixa. “Un dels principals obstacles és que, si ara no em trobo bé, no puc tornar a anar al metge de capçalera. No em pot donar la baixa pel mateix motiu, ha de ser l’ICAM“, es queixa en Joan.

Falten pocs dies perquè es reincorpori a treballar l’hospital i tant ell com l’empresa estan preocupats. Tots són conscients que en Joan no pot tornar a la feina habitual. Fins ara, ho han arreglat amb les vacances que tenia pendents, però ja no té més dies i haurà de tornar. L’empresa li ha cercat una feina que li permeti de descansar de tant en tant, però malgrat això, en Joan té molts dubtes. No creu que pugui fer-ho. I la cosa que més el preocupa és que la seva feina necessita que la gent estigui al 100%. En Joan treballava en un quiròfan, on la tasca és de salvar vides, no de posar-les en perill perquè els treballadors no poden fer la feina correctament.

EL cas d’en Joan no és una excepció. El mes de març, el col·lectiu de sanitaris amb covid persistent van denunciar que a uns quants membres del col·lectiu l’ICAM els havia donat l’alta sense haver-los visitat prèviament. “La covid persistent existeix. El sistema ens maltracta”, es queixaven a les xarxes.

Però tot plegat no és nou. La pandèmia ha complicat encara més la relació dels pacients amb l’ICAM. Ara, no necessiten ni veure presencialment els pacients. Gràcies a la nova directriu tenen accés als informes mèdics i poden prendre una decisió tan sols basant-se en això. “És absurd. Moltes vegades neguen la incapacitat temporal amb els mateixos informes amb què el metge de capçalera havia considerat que sí que s’havia de donar. No tenen cap més informació. Com pot ser? Abans, moltes vegades tenien més informes que contradeien el del metge de capçalera, però ara no tenen ni això. No té sentit”, explica la Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS, que fa anys que denuncia el tracte indigne que reben alguns pacients en aquestes institucions.

Denuncien que els primers mesos de pandèmia es va alentir l’entrega d’altes o baixes per incapacitat permanent per part de l’ICAM, però ara ha canviat. “Hi havia gent que havia superat els divuit mesos de baixa –el límit abans que s’atorgui la incapacitat temporal– i no rebia cap informació ni de l’ICAM ni de l’INSS. Ara, és tot el contrari, hi ha un repunt brutal d’ençà de fa uns mesos. Cada vegada hi ha més gent en aquesta situació.”