Alsina diu que l’objectiu del Tribunal de Comptes és “esporuguir”, però que ella no té por

La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de Catalunya, Victòria Alsina, creu que l’objectiu de la causa oberta del Tribunal de Comptes espanyol sobre la política exterior del govern entre el 2011 i el 2017 és “esporuguir” els alts càrrecs d’aquest àmbit. “Jo no tinc por, perquè crec que busquen això”, afirma en una entrevista a l’ACN. Alsina creu que l’actuació és “encara més flagrant” que unes altres relacionades amb el procés, perquè, a diferència del 9-N i l’1-O, “no hi ha cap sentència del Tribunal Constitucional que prohibeixi l’acció exterior”. La liquidació provisional per a cada investigat, segons ella, pot ser “desproporcionada” i l’expedient “no té raó de ser” perquè la Generalitat, que seria l’afectada per la suposada malversació, “no se sent perjudicada”.

Alsina denuncia que els alts càrrecs implicats “no es poden defensar jurídicament”, perquè “fins d’aquí a dos anys o tres no tindran la liquidació definitiva” i no serà fins aquell moment quan podran iniciar “la via judicial” contra la decisió final del Tribunal de Comptes. Això no obstant, les quantitats que es fixin provisionalment el 29 i el 30 de juny s’hauran d’abonar i, segons la consellera, “busquen la mort civil i la ruïna patrimonial de les persones que han treballat en acció exterior i les seves famílies”. Les quantitats que es podrien reclamar podrien arribar a 4,5 milions d’euros, un import que l’ex-delegada del govern als EUA veu “excessiu”.

A més, critica despeses que s’imputen, com ara algunes de relacionades amb el 9-N, l’any 2014, a delegacions a l’estranger que no van obrir fins el 2015. També denuncia que un viatge es consideri invàlid perquè un ponent d’una conferència hagués defensat el dret a l’autodeterminació. Segons ella, considerar malversació unes despeses vinculades amb xerrades on algú ha donat suport a un referèndum “vulnera la llibertat d’expressió”.

Per a Alsina, la implicació de l’ex-conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, que ha generat mostres de suport entre prestigiosos economistes d’arreu del món, també demostra que s’imputen despeses a alts càrrecs abans o després del període durant el qual van formar part de la Generalitat.

Sobre la institució que ha obert una causa a una quarantena de líders, també addueix que, tot i el seu nom, “no és un tribunal”, sinó un “òrgan administratiu”. “El nom confon a l’opinió pública, perquè es diu tribunal sense ser-ho i sense les garanties processals que implica estar en un tribunal”, apunta.

Alsina sosté que el Constitucional mai no ha qüestionat les competències de la Generalitat en acció exterior. Referint-se a la sentència de l’alt tribunal de l’octubre passat que tombava alguns preceptes del Pla Estratègic d’Acció Exterior i Relacions amb la Unió Europea 2019-2020, afirma que “l’única limitació real” que va implicar va ser que el Diplocat no pogués dir que fa “diplomàcia pública”.

El futur del Diplocat

De fet, concreta que el consorci publico-privat “continua tenint una activitat destinada en bona part a allò que feia” sota el lideratge d’Albert Royo abans de l’aplicació del 155. Algunes de les tasques que l’ens du a terme, segons Alsina, i que hauria de continuar desenvolupant, són “crear diàlegs internacionals i intercanvi de bones pràctiques”. La promoció exterior de Catalunya i la connexió entre Catalunya i el món també són i continuaran essent prioritats de Diplocat, segons la consellera.