09.10.2018 - 22:00
Als valencians ens alimenten molles i promeses mai complertes. Som 5 milions de valencians i valencianes, l’11% de la població de l’estat espanyol, i només rebrem el 6,9% de les inversions. Ara mateix, un valencià rep 119€, mentre que un castellanolleonès en rep 405, i un gallec, 341. Som l’última comunitat autònoma en inversió per capita de tot l’estat espanyol i rebrem 66€ per sota de la mitjana.
Aquesta situació pot millorar una mica si Pedro Sánchez augmenta la seva ració d’engrunes. Tot i que tan bon punt va ocupar la Moncloa ja ens va avisar que no hi hauria temps de canviar el model de finançament, ara sembla que s’ho ha repensat i la setmana passada va tenir lloc la primera reunió política dels experts en matèria de finançament.
Reunions i més reunions, per a embolicar la troca i aconseguir que els aprovin els pressupostos. I nosaltres, els ciutadans i les ciutadanes, ens ho mirem amb incredulitat i expectació, sense comprendre per què els polítics bascos i canaris fan valer el seu vot a l’hora d’aconseguir més finançament i regar el territori amb una pluja de milions, i els polítics valencians negocien tan malament, els uns perquè no en saben i els altres perquè els aixopluguen les mateixes sigles.
Les xifres canten: el 2017, per al transport metropolità de Madrid es van destinar 126 milions, per al de Barcelona, 108, i per al de València, ni un euro. En cultura, el Teatro Real de Madrid va rebre 9,4 milions, el Liceu de Barcelona, 7 milions, i el Palau de les Arts, només 600.000 euros. Per a l’IVAM, 200.000 euros, enfront dels 42 milions del Reina Sofía o els 2 milions del MNAC de Barcelona. En infrastructures ferroviàries, els pressupostos van destinar 329 milions d’euros a finançar la rodalia de Madrid, 181 milions a Màlaga, 148 a Barcelona i 51 milions a Sevilla, i només un milió d’euros a València.
El ministre Ábalos va anunciar a so de bombo i platerets que el corredor mediterrani estaria enllestit el 2021. Però, com bé explicava Pere Martí en un article en aquest mateix mitjà, la doble via d’ample internacional no estarà enllestida, com a mínim, fins al 2025. Per tant, no hi haurà un corredor mediterrani fins d’aquí a set anys. Fins al 2021, només es poden adaptar les vies actuals a l’ample internacional, si més no, en el tram València-Tarragona.
El ministre predecessor d’Ábalos, el popular Íñigo de la Serna, ja va prometre que el corredor estaria acabat el 2019; i la seva predecessora i actual presidenta del congrés espanyol, Ana Pastor, el va prometre per al 2016. El ministre socialista José Blanco, per al 2020.
La dura realitat és que els valencians som a menys de dues hores de Madrid; a tres hores i quart de Barcelona, això si som molt optimistes; i d’Alacant i Castelló, és un misteri, la freqüència de l’Euromed és insuficient i ens veiem obligats a agafar Talgos que allarguen els viatges de dues hores fins a l’infinit.
Cada valencià naix amb un deute de prop de 9.000 euros amb una renda per capita un 12% inferior a la mitjana. Som un territori pobre que paga com si fos ric. Amb els diners que hem deixat de percebre, hauríem pogut construir 3.800 escoles o 41 hospitals. Espanya no és un bon negoci per als valencians, però continuem ofrenant-li noves glòries; ella, a canvi, fa anys que ens alimenta amb molles. Nosaltres, com deia l’Ovidi, volem el pa sencer, i jo hi afegiria amb xocolata de la bona.
