10.01.2019 - 12:07
|
Actualització: 10.01.2019 - 13:04
Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, ha estat citat avui a la Comissió de Justícia del congrés espanyol perquè exposés la seva opinió sobre la reforma de la llei d’indults, que data del 1870 i que només s’ha modificat una vegada, el 1988. La nova llei es tramita ara a la cambra, arran d’una proposició del PSOE, que vol incloure excepcions en la concessió d’indults, concretament pels delictes de corrupció i de violència masclista. Però el PP ho ha volgut aprofitar per incloure’n una altra, feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem: l’excepció de l’indult en condemnes per sedició i rebel·lió. Alonso-Cuevillas ha dit que no hi estava pas d’acord, i ha fet una intervenció dura contra aquesta pretensió.
‘Al PP només li falta introduir al catàleg de delictes el de flora i fauna per dissimular que hi ha el de rebel·lió i sedició; volen limitar al mínim la possibilitat d’indults’, ha declarat. ‘Això és intentar legislar ad hoc, i en un estat de dret no és admissible. Només us faltaria posar noms i cognoms a l’esmena. I aquesta cambra i l’estat no haurien de tancar la porta a la possibilitat de fer política, perquè algun dia pot haver-hi pronunciaments d’instàncies internacionals i de tribunals internacionals que obliguin els diferents poders de l’estat a fer política.’ Això últim, ho ha dit en referència a la possibilitat que en el futur hi hagi pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans o unes altres instàncies internacionals contra les previsibles condemnes en el judici polític contra l’1-O.
Alonso-Cuevillas tampoc no avala l’esmena de Ciutadans, que demana d’excloure’n els delictes de terrorisme. ‘Aquests últims temps hem vist que hi ha una concepció vaga sobre què és terrorisme’, ha manifestat.
De fet, s’ha oposat a limitar els delictes que poden ser objecte d’indult. ‘L’indult és una facultat excepcional i serveix per a mitigar el rigor de la llei, que és abstracta i per a casos generals i pot ser injusta quan s’aplica a casos particulars.’
En canvi, Alonso-Cuevillas creu que cal introduir més transparència a l’hora d’atorgar l’indult. Per exemple, ha apuntat que seria bo que el govern espanyol comuniqués prèviament a la Comissió de Justícia que vol atorgar un determinat indult i que, si la comissió ho acorda, algun representant hagi de comparèixer al congrés per explicar-ne els motius. ‘Més que retallar el catàleg de delictes, el criteri ha de ser que hi hagi més transparència’, ha dit.
Tampoc no veu bé que els informes que facin els tribunals sobre els indults hagin de ser vinculats, com preveu la llei actualment. ‘No és bo de posar els tribunals a fer política’, ha manifestat.
