13.09.2017 - 15:28
L’autora publica ‘Los pacientes del doctor García’, la quarta entrega de la sèrie ‘Episodios de una guerra interminable’
MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
“Rajoy és més culpable que Puigdemont, el gran té més responsabilitat que el petit”, ha assenyalat l’escriptora Almudena Grandes, en referència al referèndum de Catalunya, amb motiu de la publicació de ‘Los pacientes del doctor García’ (Tusquets), la quarta entrega de la sèrie ‘Episodio de una guerra interminable’, sobre la resistència antifranquista.
Segons ha assenyalat aquest dimecres 13 de setembre en declaracions als mitjans, espera que el proper 1 d’octubre, data prevista per a la celebració del referèndum a Catalunya, “passi el que passi, passi tranquil·lament” i que “no susciti cap classe de violència per part de les forces de l’Estat”. “No perquè no és partidària de la legalitat, sinó perquè és tan important que no cal prendre cap classe de mesures que puguin afeblir-la”, ha precisat.
Al seu parer, el que ha passat es deu al fet que els polítics espanyols –entre els quals fa referència també als catalans– “deixen bastant que desitjar”, ja que considera que el que ha passat té a veure amb la “qualitat” dels representants. Segons ha lamentat Grandes tant Rajoy com Puigdemont han pres decisions en funció dels seus “interessos electorals” i no pensant “en el futur i l’avenir”, ha lamentat Grandes.
Almudena Grandes ha rebut aquesta setmana crítiques per un article periodístic en el qual criticava l’actuació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i en el qual, segons ha assenyalat, es va limitar a “descriure el que passava”.
IMPOSTURA, IDENTITATS I COBERTURES
Segons ha afirmat, aquesta és una novel·la sobre la “impostura”, sobre les “identitats” i les “cobertures”, en la qual aborda la xarxa nazi que va operar en Espanya i en la qual desenvolupa també la història d’una amistat entre dues persones que “se salven la vida mútuament”.
“Són herois gairebé al seu pesar: persones normals que acaben assumint riscos i perills enormes per motius tan aparentment corrents com l’amistat entre amics o el pagament de deutes, la qual cosa els porta molt lluny”, ha explicat l’escriptora, qui, seguint els ensenyaments de Benito Pérez Galdos, prefereix explicar la història “des de baix”.
En aquesta ocasió, el “veritable motor” de la novel·la ha estat Clara Stauffer, militant de la Secció Femenina de la Falange, i una adreça: el número 14 del madrileny carrer Galileo, on va actuar una xarxa d’ocultació i refugi nazi. “Mai els van enxampar perquè estaven emparats per l’estructura de l’Estat i per moltes famílies poderoses”, ha dit.
En aquesta narració, que connecta esdeveniments reals i desconeguts de la Segona Guerra Mundial i el franquisme amb la ficció, i que pren Madrid i l’Argentina com a escenaris, recupera una classe burgesa republicana que al seu parer ha estat “exterminada” del relat de la guerra i de la postguerra.
“A Espanya opera una correcció política encoberta, tàcita, que no s’expressa amb paraules que estableix que els republicans que apareixen en les pel·lícules en general solament són o assassins o víctimes”, ha dit.
A les pàgines de ‘Los pacients del doctor García’, Grandes parla de la “lluita diplomàtica”, que xoca amb la idea establerta que els espanyols “es van resignar”. “Va haver-hi intents constants per aconseguir resolucions de l’ONU, que van ser els responsables de l’aïllament diplomàtic del franquisme”, ha dit.
L’autora està convençuda que Espanya té “un deute enorme” amb els resistents antifranquistes perquè opina que “ningú els ha donat les gràcies” i lamenta que es pensi que “la democràcia va arribar per la decisió d’uns homes admirables”. “Per què va haver-hi uns pesats que van destorbar durant 37 anys?”, es pregunta.
“La batalla de la memòria es guanyarà no per la llei de memòria històrica sinó per la de la gravetat”, ha afirmat.
