Allò que separa la victòria de la derrota

Això va de democràcia? Sí, és clar. Però sobretot va de poder. De poder sobre una base democràtica sòlida. Però, bàsicament, de poder. El 27-S és un primer pas; no pas l’últim ni el definitiu. La partida la guanyarà qui sàpiga i estigui disposat a imposar el seu poder a Catalunya. Ni més ni menys. Entenc que ‘la revolució dels somriures’ ens ha impedit sovint de parlar sense embuts de què significava fer la independència. Espanya pot perdre la capacitat d’imposar la seva llei a Catalunya, però caldrà que la Generalitat s’atreveixi a imposar-hi la seva.

Amb democràcia, no n’hi ha prou. Tot el procés ha de ser democràtic, però cal entendre i acceptar el llenguatge del poder i saber-lo exercir per a guanyar. Si el 27 de setembre hi ha una majoria clara per la independència, s’haurà fet un pas de gegant. Però aquest mandat democràtic s’haurà d’exercir i haurem d’estar disposats a assumir-ne les conseqüències. I no sé si tothom qui vol la independència voldrà fer costat a un govern que haurà d’imposar la nova llei.

Si a l’altra banda hi hagués Londres, amb la democràcia tindríem tres quarts del camí fet. Però hi tenim Espanya. I això vol dir que el 27-S només serà vinculant per als independentistes i algun unionista demòcrata, sincer i honest. L’estat espanyol farà tant com sigui possible i més per impedir que el mandat democràtic del 27-S es faci efectiu. I tant com sigui possible i més vol dir moltes coses.

Per exemple, quan el govern de l’estat naixent anunciï als ciutadans i empreses del país que ja es pot fer la declaració d’imposts a l’Agència Catalana de Tributs, què els passarà als qui no en facin cas? L’estat espanyol amenaçarà de sancionar qui no faci la declaració a l’agència espanyola. Què faran ciutadans i empreses amb els dos poders? Quan la Generalitat i el govern espanyol ordenin a la Caixa, al BBVA, al Santander i companyia l’embargament dels comptes dels ciutadans i empreses que no hagin fet la declaració a la seva agència, a qui faran cas aquests grans bancs? El poder és això: la capacitat d’imposar la llei pròpia en un territori determinat.

D’exemples com aquest, en podem trobar una bona colla. Qui farà els controls de duanes? Amb qui establiran relació França i Andorra si hi ha un conflicte a la frontera o cal detenir un fugitiu que entra a Catalunya? Què caldrà fer-ne, dels ciutadans que desobeeixin la nova legalitat (seguint les instruccions de l’estat espanyol i els partits unionistes de Catalunya)? Els mossos aniran a protegir o a prendre el control de les instal·lacions estratègiques del territori català? Com actuarà el parlament i el nou govern amb les televisions i ràdios espanyoles que envaeixin sense permís l’espai radioelèctric i de telecomunicacions? Es crearà un servei d’intel·ligència per a atendre els riscs de seguretat d’un espai geostratègic de primer rang com és Catalunya? Se sabran detectar i frenar els intents de desestabilització social que es faran des de les clavegueres de l’estat espanyol?

Aquestes qüestions i moltes més determinaran la victòria o la derrota del procés d’independència. Sense el suport majoritari a les urnes no hi haurà res de tot això. La majoria democràtica del 27-S és una condició prèvia i imprescindible. Però res no s’haurà acabat. I la independència es jugarà a partir del 28 de setembre. Tots aquests desafiaments de la batalla de poder es podran encarar amb més bones condicions si els partidaris de la independència obtenen una victòria rotunda el 27-S. Com més bons resultats tinguin les candidatures que donaran suport al govern sorgit de les eleccions, més força tindrà per a imposar el poder.

Espanya jugarà molt fort perquè hi pot perdre la mamella. Que ningú no esperi una mena de festa divertida a partir del 27-S. La cosa es pot complicar molt. I caldrà veure-ho clar des del minut zero. Que després no hi hagi sorpreses i ens tremolin les cames. No tindria gens de sentit d’haver arribat fins aquí i guanyar per a perdre després. La independència ‘low-cost’ no existeix. La llibertat exigeix molta responsabilitat. La llibertat és un compromís amb qui t’envolta. Certament, no podem dir que serà fàcil, però sí que valdrà la pena.