Al·lèrgies solars: què les causa i què hi podem fer?

Ha tornat el sol, juntament amb tot un seguit de petites afeccions cutànies. Sense haver d’arribar a les cremades solars, l’exposició de la pell als raigs ultraviolats (UV) de l’espectre solar (UVA, UVB i UVC) pot causar diverses reaccions antiestètiques, majoritàriament benignes, però a vegades incapacitadores.

Són les anomenades “al·lèrgies solars” en sentit ampli, o fotodermatosis, que inclouen la lucitis, benigna (freqüent) o polimorfa (més rara), la urticària solar i les reaccions de fotosensibilització.

Sovintegen en zones de la pell que no solen ser gaire exposades o que no ho han estat durant un temps (per exemple, després de l’hivern): l’escot, l’esquena, l’espatlla però no a la cara.

Aquesta fotosensibilitat pot manifestar-se d’unes quantes maneres: amb grans, petites butllofes o taques vermelles, irritació o una sensació de picor més o menys violenta (pruïja).

L’aparença, la intensitat i la persistència d’aquestes afeccions varien segons l’individu i el tipus d’al·lèrgia: la lucitis d’estiu pren la forma de petits grans; la “versió” polimorfa causa lesions vermelles més grosses (amb pàpules). La urticària origina una sensació de cremor a les lesions edematoses, però desapareix en un dia. En la majoria dels casos, els símptomes desapareixen espontàniament, sobretot quan la pell s’embruneix. En el cas de la cremada solar polimorfa pot trigar unes quantes setmanes.

Aquestes al·lèrgies poden afectar pells de tota mena. Es calcula que entre el 10% i el 20 % de la població francesa té cremades solars estivals. Afecten més les dones joves, de vint anys a trenta (90 % dels casos), cosa que no significa que els homes n’estiguin exempts. Tenir la pell clara augmenta el risc.

Múltiples causes possibles

No sempre se’n sap la causa exacta, però les fotodermatosis són una reacció inflamatòria anormal de la pell a la llum.

Hom creu que algunes, com la urticària, són el resultat d’una reacció de les cèl·lules immunitàries de la pell. En resposta a l’exposició a la radiació UV, les cèl·lules immunitàries, sobretot els mastòcits i els basòfils (tots dos membres de la família dels glòbuls blancs), poden alliberar histamina, que és un dels principals mediadors de les respostes al·lèrgiques.

La histamina és una molècula de senyalització del sistema immunitari amb propietats inflamatòries. Causa una dilatació dels petits vasos sanguinis responsables de l’enrogiment cutani que apareix. La histamina també pot fer créixer l’alliberament d’aigua dels vasos, cosa que dóna lloc a un edema local. A més, actua sobre les terminacions nervioses i causa la picor associada a les al·lèrgies.

En alguns altres casos, com les reaccions de fotosensibilització, l’al·lèrgia és causada per una reacció química entre l’exposició al sol i un producte aplicat sobre la pell (perfum, cosmètics, etc.) o un medicament oral (antibiòtic, diürètic, antifúngic, etc.), que fa que el producte sigui sensibilitzant.

No tota la llum solar és igual

El sol emet raigs UV de menes diferents: UVA, UVB i UVC. Els raigs UVC no penetren en l’atmosfera perquè els deté la capa d’ozó. Només passen els B i, sobretot, els A (95%).

Els UVB són els responsables de les cremades solars i de l’embruniment. No penetren més enllà de les capes superficials de la pell, a diferència dels UVA, que poden atènyer les capes més profundes. Per això els danys causats pels UVB són especialment pronunciats en les persones de pell clara, però els UVA són perjudicials per a totes les menes de pell, incloses les més fosques. Poden afectar la permeabilitat dels vasos sanguinis induint una vasodilatació local, deguda en gran part a l’acció de la histamina.

La majoria dels protectors solars protegeixen contra els UVB, però tan sols parcialment contra els UVA, que tenen un efecte nociu acumulatiu. De manera que trieu el protector solar amb cura. I compte, les cabines per embrunir la pell també poden causar cremades solars!

Com hem de reaccionar-hi?

Per detenir-ne els símptomes, no hi ha cap misteri: cal deixar d’exposar-se al sol: posant-se a l’ombra, protegint-se la pell amb roba i fent ús d’una crema solar adequada. En el cas de la fotosensibilització, cal evitar els al·lergògens coneguts.

A vegades els símptomes persisteixen o són més greus. Si és el cas, poden requerir intervenció farmacològica per a alleujar-los. Els tractaments suggerits inclouen aplicacions tòpiques de cremes calmants per als casos lleus o corticoesteroides i antihistamínics orals que bloquen els efectes de la histamina i la inflamació.

També es pot afavorir un enfocament preventiu previ. Per exemple, exposant progressivament la pell al sol perquè s’acostumi a la radiació UV, evitant les hores més agressives (entre les 10.00 i les 16.00), prenent complements alimentosos com ara betacarotenoides (precursor de la vitamina A, amb propietats fotoprotectores) o fent servir un tractament a còpia d’àcid paraaminobenzoic. En el cas de la lucitis polimorfa, es poden prescriure prèviament antimalàrics sintètics (hidroxicloroquina).

Corine Bertolotto és directora de recerca de l’equip de biologia i patologia dels melanòcits del Centre Mediterrani de Medicina Molecular de la Universitat Côte-d’Azur. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.