Cada vegada les al·lèrgies es compliquen més: Com es poden controlar?

Arriba la primavera, una època complicada per als qui tenen al·lèrgies respiratòries. Aquest col·lectiu augmenta d’any en any per culpa de la contaminació, que fa més virulent el pol·len. Com han d’actuar els al·lèrgics? Quines són les recomanacions bàsiques? Hi ha cap remei? De què serveixen els vaccins? Parlem de tot això amb Lorena Soto, del grup d’al·lèrgies respiratòries de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

—Comencen uns mesos complicats per als al·lèrgics. La previsió és que serà una primavera complicada per als al·lèrgics?
—En general, la primavera sempre és complicada per a les persones al·lèrgiques. És una malaltia crònica, i per tant cada any, quan arriba la primavera, el pacient té complicacions de la seva simptomatologia. De fet, és més complex: normalment els malalts no només tenen problemes amb el pol·len, és a dir, no els detectem un únic enemic ambiental. De les al·lèrgies respiratòries, l’al·lèrgia al pol·len és la més externa –de la natura–, però poden tenir també al·lèrgies internes, com ara als àcars.

—És important de detectar la classe d’al·lèrgia? Hi ha gent que diu que té al·lèrgies, però no ha anat mai al metge…
—És crucial, sobretot amb relació a la gravetat dels símptomes. Hi ha persones que tenen realment la sort que desenvolupen la malaltia molt lleu: només tenen una irritació de tant en tant, que els provoca un esternut. Moltes vegades ni necessiten tractament. És una sort. Ara quan es complica i, per exemple, ho confonen en refredats comuns, i ja no són dies aïllats sinó que els símptomes duren setmanes o fins i tot mesos, és diferent. Això ja és una malaltia cronificada. I aquests pacients val la pena de fer-los un diagnòstic precoç. Cal anar al metge de capçalera, perquè si se sap l’al·lergen problemàtic es poden prendre mesures per a ajudar a controlar-lo. Tothom vol tenir la llibertat d’anar a qualsevol lloc, però si sabem quin és l’inductor dels símptomes tan desagradables poden prendre alguna mesura preventiva.

—Si cerqueu recomanacions per a l’al·lèrgia primaveral a Google, surten tot de remeis casolans o recomanacions d’alimentació que diuen que guareixen la malaltia. És real?
—Si haguéssim trobat una dieta específica que ho curés ho explicaríem. Ja m’agradaria, però no és així. Això no existeix. Les mesures més adequades i que sabem que funcionen són un clàssic, que amb la pandèmia ha agafat molta volada: les màscares. Nosaltres feia molts anys que sabíem que era una bona barrera per a controlar-ho, però socialment no era acceptat. Amb l’arribada de la pandèmia això ha canviat. Abans a la gent li feia vergonya d’anar amb màscara pel carrer. S’estimaven més patir o medicar-se. Aquests dos anys hi ha molta gent que diu que se’ls ha reduït l’al·lèrgia; no obstant això, no ha desaparegut, quan ens traiem les màscares continua. Per tant, la recomanació és continuar portant la màscara, malgrat que ja no hi ha la mesura obligatòria de portar-la. Però ja veurem què acaba passant, perquè la majoria de persones ara voldran sentir-se lliures.

—Hi ha més recomanacions?
—Sí, per exemple és important de portar ulleres, perquè protegeixen els ulls de possibles irritacions. També està molt bé de dutxar-nos quan arribem a casa, sobretot si hem tingut contacte amb l’al·lergen. Però, és clar, totes aquestes mesures ajuden; tanmateix, finalment, el més adequat per aquestes persones és la medicació, que va dels antihistamínics orals als corticoides. Cal tenir en compte que la inflamació de la via respiratòria pot anar del nas als bronquis. I depèn d’on estiguem afectats, el tractament serà un o un altre.

—Els antihistamínics són la clau?
—Depèn de la gravetat. Els antihistamínics són aliats sempre que l’al·lèrgia sigui lleu. Si és molt esporàdica, van perfectament, però si és continuada significa que aquella persona no està del tot bé i, per tant, acaba depenent dels antihistamínics. Aquí és quan hi entren unes altres medicacions. Si és lleu, els pacients tenen rinitis o conjuntivitis al·lèrgica, però en alguns l’al·lèrgia els causa asma, i això no es controla amb un antihistamínic. Cal un inhalador. Tot això són els tractaments per a controlar els símptomes i la inflamació. Encara que els al·lergòlegs tenim una altra eina, que és la prevenció. No es fa per a tothom. Als pacients que són candidats, se’ls pot fer un tractament amb vacunes que porten a una tolerància forçada al que ells detecten com a al·lergen. Per exemple, algú que té al·lèrgia al pol·len del plataner, que és molt típic de Barcelona, no es pot aïllar d’aquest arbre. No obstant això, sí que podem fer una vacuna que li origina una tolerància forçada. Fent això, es trobarà millor, perquè tolerarà millor la pol·linització del plataner. Ja no patirà tant, no necessitarà tants tractaments per a controlar els símptomes.

—De vegades es diu que per superar una al·lèrgia s’ha de tenir molt de contacte amb allò que la causa. Això és cert?
—No, això és perillós. És un mite. Es recomana d’evitar-ho. Però, és clar, hi ha coses que són impossibles d’evitar. Si tens al·lèrgia als plataners i vius a Barcelona és impossible d’evitar-los. Si tens al·lèrgia els àcars, que és un microorganisme que viu a dins del teu domicili, el tindràs allà. És per això que és important de tenir aquestes eines, com les vacunes, per fer una tolerància forçada, que fa que la gent tingui un control millor.

—Però el vaccí no és un remei, no?
—La vacuna fa que la malaltia no evolucioni. Per exemple, el qui té una rinitis ho atura aquí i no evoluciona cap a una asma al·lèrgica. I aquest manteniment té un efecte a llarg termini. Ara, no és curatiu. En el camp de l’al·lèrgia respiratòria parlar de cura és ser molt optimista. La vacuna ajuda a controlar molt bé, però no és curativa. És controladora. Tenim unes altres menes d’al·lèrgies en què sí que hi ha vacunes curadores. Això no obstant, en el camp de la malaltia respiratòria és més complicat.

—La gent que pateix una al·lèrgia lleu pot evolucionar cap a una de greu?
—Cada vegada les al·lèrgies es compliquen més. Cada vegada la gent té malalties més complexes. Comencen d’una manera lleu, però ràpidament el pacient nota que es complica i que no pot respirar adequadament. Quan passa cal anar a veure un metge de capçalera, que serà qui li podrà dir si és una cosa esporàdica i que no cal preocupar-se, o si realment es complica. Com més aviat li controlin el problema, més fàcil serà controlar la malaltia perquè no avanci. Ho veiem amb la gent gran. Fa anys no hi havia tractaments i ara la gent gran arriba amb els bronquis molt afectats. En aquest punt no hi ha marxa enrere. Cal tenir en compte que la debilitació del bronqui pot arribar a ser molt perjudicial.

—S’hi dóna poca importància a les al·lèrgies?
—No és una malaltia que mata, però pot tenir una afectació molt greu en la vida quotidiana. És molt complicat fer la teva vida normal, si no pots respirar amb normalitat. Al final acaba fent que no et concentris en els estudis o a la feina. Aquesta gent té la sensació que sempre va arrossegant-se. La sensació d’ofec és constant. I no parlem de la picor… És un dels símptomes més típics i s’hi dóna poca importància. La picor també causa moltes molèsties que afecten el dia a dia. Molta gent tenen complicacions perquè es rasquen i es fan mal. Per exemple, molts han de visitar l’oftalmòleg, perquè es fa mal a la còrnia o té conjuntivitis de tocar-se massa els ulls. La malaltia és molt variable, i per això fa la sensació que no és tan greu. Però realment es pot complicar. I aquests símptomes que només es tenen uns dies de tant en tant, es poden convertir en setmanes i mesos seguits. Hi ha gent que fa anys que aguanten i que no han anat mai a consulta. Tanmateix, quan van a un especialista, veuen que es poden fer coses i els canvia la vida. De cop el seu dia a dia és diferent.

—Cada vegada hi ha més al·lèrgics o això és fals?
—A tot el món, la tendència de les malalties al·lèrgiques puja molt ràpidament. I ara parlàvem d’al·lèrgies respiratòries, que són les primaverals, però van creixent moltes més al·lèrgies, com d’afecció de la pell o digestiva. En el camp de l’al·lèrgia respiratòria, específicament, també creixen, sobretot per l’efecte de viure a la ciutat, amb la contaminació que hi ha. La contaminació agafa aquell pol·len que causa al·lèrgia i el fa més fort per afectar a les persones al·lèrgiques. Per això, cada vegada hi ha més població al·lèrgica.

—Continuarà augmentant?
—És la tendència, sí. La contaminació afecta els éssers humans de moltes maneres. Però en el camp de l’al·lèrgia hem vist un efecte directe. Afecta determinats pòl·lens, els transforma i els fan més agressius. Per tant, la contaminació té una doble faceta d’afectació. No sols tenim un problema de contaminació, que això empitjorarà si no es prenen les mesures correctes, sinó que la nostra flora també canvia i es torna més agressiva per als al·lèrgics. En conseqüència, d’al·lèrgics cada vegada n’hi haurà més a les àrees més contaminades.