Els aliments continuen encarint-se d’un 9% anual

En la publicació de l’Índex de Preus de Consum (IPC) definitiu del novembre, no hi ha hagut sorpreses respecte de la dada anticipada a final del mes passat. Com explica avui la nota de l’Institut d’Estatística espanyol (INE), la taxa anual de l’IPC general el mes de novembre és del 3,2%. Aquesta taxa és tres dècimes menor que la registrada el mes anterior. La taxa de variació anual de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix set dècimes, fins al 4,5%, i situa la seva diferència amb l’IPC general en més d’un punt. Finalment, al novembre, la taxa de variació mensual de l’IPC general és del -0,3%.

Però avui la importància de l’IPC també anava per una altra banda. Sí, les pensions. Per això, de bon matí, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol publicava una nota en què assegurava que les pensions contributives es revalorarien un 3,8% el 2024. La pujada serà efectiva a partir del primer de gener, i serà amb caràcter general per a les pensions del sistema. Aquest augment del 3,8% per al 2024 és el resultat de l’IPC mitjà entre el desembre del 2022 i el novembre del 2023, segons la fórmula establerta en la llei 20/2021 de garantia del poder adquisitiu de les pensions, i acordada amb els interlocutors socials.

Amb aquesta pujada, l’augment de la pensió mitjana de jubilació és de 734 euros l’any, o 52 euros el mes. La pensió mitjana global del sistema, de 1.200 euros, augmentarà de 638 euros l’any, que signifiquen 46 euros el mes. En total, més de 10 milions de pensionistes veuran conservat o augmentat el seu poder adquisitiu. La ministra Elma Saiz, acabada d’estrenar en la cartera de Seguretat Social, s’ha afanyat a assegurar: “La gran notícia és que les pensions que més pugen són les més baixes, que corresponen a les persones amb menor renda, cosa que té un efecte directe en la reducció de l’escletxa de gènere, un dels nostres objectius irrenunciables.”

Tornem a l’IPC. La xacra dels preus, la continuem tenint en l’alimentació. A l’apartat “aliments i begudes no alcohòliques”, si bé és cert que la pujada s’ha amorosit respecte del mes anterior (9,5%), continua en un nivell excessiu (9%). No podem oblidar que les llars situades en el 10% de les rendes més baixes destinen al voltant del 27% de la seva despesa a l’alimentació, per la qual cosa pateixen intensament aquesta pujada dels preus. Per contra, les llars del 10% de les més riques destinen a l’alimentació el 14% de la seva despesa, això és gairebé la meitat, en termes de pressupostos familiars respectius. Per tant, el càstig és asimètric i molt greu.

I hi ha un segon aspecte, que habitualment no es té en compte a l’hora de comentar les xifres i que el nota qui va a comprar. En podríem dir que és l’efecte del “plou sobre mullat”. És a dir, habitualment, comentem que un preu o ha “pujat” tant o ha “baixat” tant. Per exemple, puc dir que les patates s’han “abaixat” de preu perquè pugen d’un 13,4% i a l’octubre havien pujat d’un 15,9%. De vegades es diu així, cosa que porta a error, perquè en realitat diem que puja menys sobre el novembre en relació amb la pujada de l’octubre, tot i que encara creix molt.

En aquest terreny tenim un camp adobat. L’exemple més clar és el de l’oli d’oliva. Al novembre, ha pujat d’un 66,7% respecte del novembre de l’any passat. Però és que llavors ja pujava d’un 25,9% respecte del novembre del 2021. Això vol dir que, en dos anys, el preu de l’oli d’oliva ha pujat d’un 110%, és a dir, més del doble. Malgrat tot, sempre es pot dir que a l’octubre encara pujava més, d’un 73,5% respecte de l’octubre del 2022. Per cert, si algú encara recorda la valoració en pessetes dels preus, es pot escandalitzar si pensar que un litre d’oli el paguem a més de 1.600 pessetes.

El problema és que això no passa amb l’oli i prou, passa amb molts aliments de primera necessitat. L’arròs, per exemple, puja d’un 17,1%, però creix sobre un preu de fa un any que ja havia pujat d’un 15,3%. En dos anys, doncs, ha augmentat d’un 35%. O les patates, que pugen d’un 13,4% sobre uns preus de fa un any que ja havien augmentat d’un 20%; un 36% en dos anys. La carn de porc, un 12,9% ara sobre un 13,2% de l’any passat. Un total del 27%. Els llegums i les hortalisses fresques, un 16,8% ara sobre un 14,6% de l’any passat, que fan un augment bianual del 33%. Els aliments per a nadó, un 10,3% sobre un 14,5% del 2022, que fan un 26,2% total. I així podríem continuar… Encara que enguany els salaris hagin pujat, les famílies de rendes menors difícilment hauran pogut encaixar en el pressupost aquests augments alimentaris seguits d’aquests dos darrers anys.

Sortosament, no tots els productes han continuat pujant. Segons que assenyala l’INE, abans no arribi el fred, els grups amb més repercussió negativa en la taxa mensual de l’IPC són el transport, amb una taxa del -1,5%, principalment, per la baixada dels preus dels carburants i lubrificants per a vehicles personals. I l’habitatge, amb una variació del -1,4%, arran del descens dels preus de l’electricitat i, en grau més baix, dels combustibles per a calefacció.

A Catalunya, la diferència és mínima, atès que l’IPC augmenta d’un 3,1% interanual. Els grups més inflacionistes són els aliments i les begudes no alcohòliques (8,3%, menys que en el total estatal), les begudes alcohòliques i el tabac (7,7%) i hotels, cafès i restaurants (5,5%). L’únic grup amb una taxa de variació negativa és l’habitatge (-5,4%), per les raons ja explicades. En aquest mateix període, la inflació subjacent és del 4,4% i, com passa també l’IPC general, una dècima per sota de l’estatal.

En termes relatius, quant a la Unió Monetària (UM), la taxa harmonitzada (que és la utilitzada per fer les comparacions entre països), en relació amb el mes anterior, es redueix de dues dècimes a l’estat espanyol (del 3,5% al 3,3%) i es redueix de cinc dècimes a la UM (del 3,9% al 2,4%). Hem de valorar de manera adient que aquesta evolució canvia la situació observada d’ençà del setembre del 2022, en què la taxa d’Espanya se situava per sota la de la UM, amb la qual cosa la incidència dels preus en la competitivitat és negativa respecte dels països europeus.

Sobre la marxa dels preus de novembre, la PIMEC destaca que es continuen veient, tot i que amb menys intensitat, les dues tendències contraposades que s’observen de fa mesos. D’una banda, l’augment de preus dels aliments sense elaborar i les matèries primeres, que es van traslladant a la resta de sectors productius, i, d’una altra, la reducció de preus dels productes energètics, sobretot l’electricitat, que es va traslladant molt lentament a la resta de sectors. En aquest sentit, la patronal recorda que “quan els preus energètics augmenten, es traslladen amb relativa rapidesa a la resta de sectors, però que això no passa quan la tendència és a la inversa”. És cert, ja ho veiem.