28.02.2023 - 19:50
|
Actualització: 28.02.2023 - 20:15
La inflació anual estimada de l’IPC aquest mes per a tot l’estat espanyol és del 6,1%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, si es confirma, en farà augmentar de dues dècimes la taxa anual, perquè el mes de gener aquesta variació va ser del 5,9%. Aquesta evolució és deguda al fet que els preus de l’electricitat pugen aquest mes, en contrast amb el descens registrat el febrer del 2022, i que els aliments i begudes no alcohòliques augmenten més que el febrer de l’any passat. En sentit contrari, es destaca la baixada dels preus dels carburants i lubrificants, que es van encarir el febrer del 2022, i del transport combinat de passatgers, en comparació amb l’estabilitat de l’any anterior. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) puja de dues dècimes, fins al 7,7%. I, finalment, els preus del consum registren una taxa de l’1,0% respecte del mes de gener, segons l’indicador avançat de l’IPC, en contrast amb el -0,2 del mes passat.
Vet aquí tota la literatura que aporta l’INE per a explicar la remuntada dels preus al febrer. Una remuntada que em sembla una mica sorprenent, sobretot per la pujada de l’1,0% intermensual, que supera de dues dècimes la que va registrar el febrer de l’any passat. És la taxa mensual més alta d’ençà del juny passat (1,9%) –quan electricitat i combustibles pujaven molt fort–, mentre que ara l’estirada de l’electricitat hauria d’haver estat contrarestada per la baixada dels combustibles. Sigui com sigui, aquest febrer, més que mai, ens aconsella d’esperar les dades definitives de l’IPC per treure l’entrellat de la forta remuntada mensual.
La nota em preocupa quan diu que els aliments augmenten més que no l’any passat. El febrer del 2022 van pujar d’un 0,8%, però sí que és cert que la irregularitat d’aquests darrers mesos és molt evident en les taxes mensuals, des de mínims del 0,3% i 0,4% el juliol del 2022 i el gener d’enguany, fins al 2,3% del mes d’octubre passat. Veient la pujada de l’any 2022 i això que diu la nota, s’intueix que poden haver fet una nova i forta enfilada, que seria una de les responsables principals de l’augment mensual global. I, constatant la variació a l’alça de la subjacent de dues dècimes, igual que l’IPC global, probablement es tracta dels aliments elaborats, un sector en què els costs han crescut molt i pot ser que els traslladi al consumidor a petites dosis.
La prova més fefaent d’aquest punt la podem trobar en la situació dels preus industrials (IPRI). Recordem que l’índex de preus industrials és un indicador que mesura l’evolució mensual dels preus dels productes industrials fabricats i venuts al mercat interior a la primera etapa de comercialització, és a dir, els preus de venda a la sortida de fàbrica, excloent-ne les despeses de transport i comercialització i l’IVA facturat. Doncs bé, divendres passat van sortir les dades del mes de gener i, sense comptabilitzar l’energia, els de la indústria manufacturera van presentar una davallada del 12,6% a l’estat espanyol (un 10,2% a Catalunya). Continuarem mirant les dades de l’estat espanyol per a poder comparar millor, perquè de l’IPC no tenim les de Catalunya.
Bé, si ens fixem en els últims sis mesos de l’IPRI, ens adonem que, sense l’energia, ha fet una desacceleració notable. El manufacturer ha passat del 20,9% de l’agost al 12,6% del gener. Més de vuit punts de diferència! De llavors ençà, dels 21 epígrafs subsectorials de què es compon l’índex, 19 presenten al gener un augment de preus menor al que registraven a l’agost. Els únics que no han baixat de llavors ençà han estat la indústria de productes alimentaris i la de fabricació de begudes. En el cas de les begudes, el salt endavant és al gener, quan passa del 6,0% del desembre a l’11,4%.
En els productes alimentaris, a més, passa que són l’epígraf que més puja de tots 21, en termes interanuals: un 20,4%; i d’ençà de l’agost que fluctua en una banda del 20% al 21% cada mes. Vet aquí per què els preus al consum, que van al darrere dels industrials, continuen pujant. Una dada més sorprenent és que, si l’índex de la indústria manufacturera global en un any ha passat del 16,2% al 12,6%, el dels aliments gairebé ha doblat la seva taxa de creixement: ha passat del 10,6% al 20,6%.
També hem de pensar que la nova repuntada del mes de febrer s’explica, ja veurem en quina proporció, per l’evolució alcista registrada pels preus de l’electricitat, que aquest mes han arribat a una mitjana lleugerament superior als 130 euros, significativament per sobre dels 71 del gener, arrossegats, segurament, per un consum més gran, associat a l’enduriment meteorològic.
En espera de les dades definitives, tot apunta que, si no passa res més problemàtic en el món energètic (cosa molt incerta ara com ara, veient-ne la irregularitat i al manteniment de la guerra d’Ucraïna), un dels nuclis principals del problema inflacionari el tenim avui enquistat en els aliments. I aquest, precisament, és un mal sector (i molt perillós) per a combatre’l només a trets monetaris, amb la pujada dels tipus d’interès, tot sigui dit.
En vista d’aquest risc real, potser la clau està en això que ha dit avui el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy. Ha insistit a “considerar el diàleg social com el marc ideal per a assolir un acord per a repartir els costos entre empreses i treballadors amb compromisos plurianuals” i ha destacat la necessitat “d’accelerar l’aplicació dels fons europeus com a mecanisme per a transformar el model productiu i impulsar la productivitat”. Alhora, ha recordat: “Cal continuar desplegant mesures selectives de protecció, amb vista als col·lectius socials i al teixit empresarial més vulnerables a la inflació i a l’impacte energètic, per mantenir la capacitat adquisitiva de les famílies i la competitivitat i els nivells baixos d’endeutament del teixit productiu.” La pregunta és: estem disposats a fer-ho?
De fet, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol, Luis Planas, ja va instar dimecres passat tota la cadena alimentària a accelerar la baixada de la inflació en els aliments per la importància que tenen per a les famílies. Va recordar que a l’estat espanyol operen 914.000 explotacions agrícoles i ramaderes, 30.500 indústries alimentàries, 3.500 cooperatives, 24.000 supermercats i hipermercats i 100.000 botigues d’alimentació, cosa que fa molt complex –va dir– el funcionament de la cadena. La pregunta del milió és: qui i com posa fil a l’agulla?
