09.01.2024 - 21:40
La novel·la de Núria Cadenes Tiberi Cèsar (Proa, 2023) és una brillant i captivadora immersió en l’època de l’emperador Tiberi, que transporta els lectors a una Roma majestuosa, però, alhora, en captura la crueltat i la tragèdia. Cadenes ens obre un portal al passat i ens introdueix en la vida i l’època d’aquest personatge històric, fill de Lívia i successor d’August, que va governar com el segon emperador de Roma.
La narrativa de Cadenes és excepcional. Dóna vida a la complexitat de Tiberi i el descobreix com un home amb una ànima turmentada, apassionada, taciturna, cruel i, alhora, cultivada. Amb la seva habilitat narrativa, recrea una Roma de lleis, marbre i conquesta i desenterra amb meticulositat la història d’un domini que s’estenia per mig món.
En aquest mosaic de paraules, les dones com Lívia, Agripina i Júlia adquireixen una importància renovada i merescuda, i ofereixen una nova perspectiva sobre aquest període de la història. L’autora ens submergeix en les intricades intimitats dels protagonistes, explorant els aspectes més humans d’una època definida per la grandesa i la tragèdia.
La força verbal espectacular i hipnòtica de l’escriptura de Cadenes captiva l’atenció del lector i el transporta a una Roma antiga que ressona amb autenticitat i rigor històric. Tiberi Cèsar és una exploració íntima d’un temps crucial en la història d’una ciutat imponent i de les persones que van forjar el seu destí.
Núria Cadenes ens ofereix una visió detallada i reveladora de Tiberi i del context que l’envoltava, de manera que ens mostra com Tiberi és Roma. L’obra és un viatge en el temps cap a una Roma del passat que, a mesura que esdevé la trama de la novel·la, es fa present i perd la seva distància històrica.
Tiberi Cèsar no és tan sols un testimoni del passat, sinó un reflex profund de la humanitat en les seves expressions més subtils i emocionals. És un homenatge als matisos de la vida i mostra els contrastos entre la llum i la foscor, la grandesa i la fragilitat dels personatges que van influir en el destí d’una civilització.
“No hi ha àligues al cel”, escriu la Núria de bon començament, i aquestes àligues sobrevolen tota la narració, la vida de Tiberi Cèsar, “tristissimus hominum”, com el va descriure Plini el Vell: ‘l’home més trist’.
