Alice Weber: “Alemanya mantindrà el cordó sanitari a l’extrema dreta”

Alice Weber (Königswinter, Alemanya, 1976) va arribar a Mallorca quan tenia quinze anys. A banda de treballar en el camp de la ginecologia i l’obstetrícia, es va embarcar en el projecte polític de Més per Mallorca. Ara és segona tinenta de batlle a l’Ajuntament d’Inca. En les passades eleccions europees, va ser el nom escollit per Ara Més per a entrar en la coalició amb Esquerra Republicana, EH Bildu i BNG, ocupant el número 7 de la llista Ara Repúbliques. Volem parlar amb ella de les eleccions a Alemanya, del context polític i social i com s’encara el futur del país. La crisi econòmica, l’augment dels discursos contra la immigració, l’extrema dreta i la manca d’un guanyador amb prou majoria per a governar tot sol, segons els sondatges, marcaran aquesta cita dels ciutadans alemanys amb les urnes.

—Com veieu les eleccions de diumenge: amb optimisme o amb por?
—Essent profundament d’esquerres, ho veig amb molta preocupació. Crec que guanyarà la CDU i crec que és un parer bastant generalitzat. També veig gairebé igual de clar que no li bastarà per a formar un govern funcional i que no pengi d’uns altres i, per tant, necessitarà pactar tant sí com no. En aquest sentit, no és tant un desastre per a una persona profundament d’esquerres com jo, perquè crec que el pacte implicarà l’SPD. N’estic força convençuda, i Alemanya té un recorregut amb això, que sempre pot ser bo per a millorar les coses.

—Però…
—En política, la qüestió d’alternances és normal i, de fet, és sa que passi. El que no és sa, i és la qüestió que realment em preocupa, és el que passarà diumenge a Alemanya. Com passa a tot Europa i fora d’Europa, com acabam de veure als Estats Units. Aquesta pujada forta de l’ultradreta. No crec que entrin al govern, però serà una pujada significativa i preocupant.

—Els candidats han dit que no pactaran amb l’AfD, però el 29 de gener la CDU va presentar un pla per a endurir les polítiques d’asil i el control de fronteres que es va aprovar gràcies a l’extrema dreta. Fins i tot Merkel ho va criticar. Per tant, es respectarà el cordó sanitari o no?
—No crec que a la CDU li interessi gens ni mica pactar amb ells. Hi ha una gran diferència entre què passa a Alemanya i què passa a l’estat espanyol. Aquí s’ha permès, molt alegrement i fàcilment, l’entrada a l’extrema dreta, quan ningú no dubta qui és l’extrema dreta i quins objectius té. Al PP li ha semblat més fàcil pactar amb l’extrema dreta que no pas començar a negociar de bon de veres, que és el que cal en política i, al final, és saludable. Encara que sigui més difícil i complicat. Però, tornant a la pregunta, pens que Alemanya mantindrà el cordó sanitari. Una cosa és que, en moments puntuals, la CDU pugui fer prosperar alguna iniciativa amb els vots de l’extrema dreta, i una altra de molt diferent és pactar i deixar-la entrar dins les institucions. Estic força convençuda i tenc molta fe que la CDU no farà aquest pacte.

—Per què no els interessa?
—Perquè té experiència prèvia amb una gran coalició i ha anat més o manco bé. Crec que ho poden fer funcionar i són referents dins Europa. I, per altra banda, la CDU, per interès propi i salut democràtica, ha deixat aquest buit que ha omplert l’extrema dreta. Aquí sembla més ambigu, la nostra dreta juga amb aquest discurs tan dur i a estones intenta de fer-se enfora, però no amb prou valentia. El cordó sanitari serà un fet i una de les coses que m’ho fan notar és que, seguint els debats per la televisió alemanya, interpret que hi ha un pacte de no-agressió cap a l’SPD, que no hi és ni de bon tros cap a l’AfD ni cap als verds o a les altres propostes. I a l’SPD també es nota això, ha suavitzat molt el discurs de crítica cap a la CDU.

—Però és difícil que hi hagi un govern d’ambdós. Almanco, és el que Scholz ha dit.
—M’agradaria que hi hagués un membre europeu amb aquesta capacitat d’influència que fos capaç de fer avançar un autèntic govern de dues forces històriques. Que les dues forces tradicionals de dreta i esquerra poguessin arribar a acords. I que això mostràs que hi ha la possibilitat de governar d’aquesta manera. Jo no m’atrevesc a dir com tenen de madures les converses, que no dubt que n’hi ha de fa temps. Aquesta és la gran diferència amb l’estat espanyol, on primer va cadascú pel seu costat i després, quan es trobin amb la realitat, ja miraran què fan. Val la pena tenir converses. És tenir maduresa, cultura política i democràtica, no anar amb presses quan passen les coses i que els pactes s’hagin de crear en quinze dies. I així com tenc bastant clar que CDU guanyarà, tenc igual de clar que la primera força de l’oposició serà l’AfD. Serà molt mala notícia per a Europa, per a la democràcia i, sobretot, dins un estat com l’alemany. Ho trob molt greu, però crec que tendrà uns resultats històrics. Bé, parlam d’Alemanya… Històrics no, però sí en el context actual.

—Com s’entén que el discurs de l’extrema dreta tengui tanta força en un país que té els antecedents històrics que té?
—M’ho diuen molt pel carrer: “Alice, tu que sempre has presumit que Alemanya té una memòria històrica intocable…”. Però, al final, seria molt estrany que Alemanya s’escapés del que passa: vivim una actualitat marcada absolutament per una informació ràpida, ubiqua, instantània i que, a més, va acompanyada d’una capacitat crítica generalment pobra. La gent disgustada o descontenta comprarà aquest fals missatge amb intenció. Això passa a tot arreu. I per a una persona que creu tant en la democràcia i se sent tan d’esquerres, és ferotge. A més, s’ajunten molts factors: hi ha una crisi, aquí des del 2008, que s’ha allargat tant que la ciutadania està desafectada. I quins són els missatges que arriben? Que les polítiques d’immigració a Europa no ens ajuden, que Europa no serveix de res, que no hi ha seguretat ciutadana… i a Alemanya ara li ha arribat aquesta crisi. Alemanya té memòria històrica, la demostra i no s’han fet passos enrere, però hi ha un descontentament generalitzat amb una crisi econòmica massa llarga i que ara Alemanya pateix més.

—Els resultats de les eleccions alemanyes poden definir què passarà a la resta d’Europa?
—És que han anat caient l’un rere l’altre. Tenim unes forces polítiques que van pujant de manera molt preocupant i que crec que no formen part del sistema democràtic, que no poden seure en aquesta taula. Només volen entrar a les institucions per anar en contra d’un sistema que no els interessa. Sembla mentida que hi hagi llocs com l’estat espanyol que no vulguin recordar això, si ja ho han viscut.

—En el discurs de Cap d’Any, Scholz va dir: “No són els amos de les xarxes socials els qui decideixen”. És veritat? Perquè Musk sembla que té un paper important, i més encara amb la influència que té.
—Que digui això em sembla molt utòpic. Trump està envoltat d’oligarques digitals i no és cap casualitat. Hi ha un interès estratègic i molt acurat. La pseudocaiguda de Twitter tampoc és casual. Sempre que hi ha hagut grans crisis polítiques, drames i tragèdies, darrere hi ha hagut un control de la comunicació i de com dirigir la informació. Es creen problemes perquè se centrin en ells. Les xarxes socials, per a això, són fantàstiques. Hi ha una capacitat crítica molt pobra. Els joves neixen amb el mòbil a la mà i amb aquesta informació. Em sembla molt innocent que faci una afirmació així.

—Un dels principals problemes que hi ha a Alemanya és la manca d’inversions en infrastructures, i la manera com aconseguir aquest finançament és el punt general de discrepància. Per què és important, això?
—S’ajunten dues coses. Per un costat, les polítiques d’immigració, que són de Merkel, que no van ser ben rebudes i no van funcionar. Això s’arrossega de fa anys, perquè no hi ha hagut polítiques que millorassin els efectes que la gent percebia com a negatius. I, per un altre, que la política econòmica de l’SPD tampoc no ha estat encertada. La ciutadania alemanya ha tingut un bon estat del benestar, els ha durat molt més temps que no a uns altres. Al final, els qui tenen més força econòmica aguanten més, però on in aeternum. S’ajunta tots dins una recepta que, al final, fa un brou que dóna com a resultat una pujada important de la dreta. Tenim conflictes als carrers, confrontació, violència, agressivitat… Un dels motius més forts que l’extrema dreta posa damunt la taula és la seguretat ciutadana. Però és que qui posa el conflicte amb missatges d’odi són ells. La gent no surt al carrer a ser violenta perquè sí. Si jo no arrib a final de mes, si perdré ca meva, si no trob feina i em bombardeges cada vegada que obr el mòbil amb missatges d’odi, com vols que ens estranyi que hi hagi conflictes?

—Us referiu als atacs que hi ha hagut recentment?
—Per exemple, sí. Però també en general. No es fomenta la convivència multicultural.

—Aquest discurs d’odi i de la por agafa embranzida, però és que arriba fins i tot a la resta de forces. Els socialdemòcrates han endurit el to: Scholz es vanta d’haver augmentat les deportacions d’un 70% i ha dit que mantindria una “línia dura”. Això seria impensable abans?
—Seria absolutament impensable. Un dels mals de la política actual és que hi ha partits que, amb una línia ideològica i de treball clara, veuen que a un altre els ha funcionat una estratègia diferent i pensen que aplicant-la poden treure’n el mateix rèdit. Volen salvar el vaixell, no tenen projecte polític. És una greu errada, perquè, per començar, tu entres en política perquè defenses unes idees i un projecte. Una cosa que funciona a un projecte polític concret, que té d’entrada un perfil de seguidors concreta, no ha de funcionar necessàriament amb un altre projecte de la mateixa branca d’ideologia. I ja no parlem d’un projecte polític que és completament diferent. Crec que aquest tipus d’afirmacions que va fer Scholz són part d’allò que el farà caure. No ha estat una figura que hagi representat ni l’SPD ni la seva gestió política. És una persona que no ha estat un encert per a Alemanya.

—Quines errades en destacaríeu?
—Moltes decisions, sobretot pel que fa a l’economia. A vegades pots trobar una persona que surt de to, però que ha fet una bona tasca que l’avala. Ho pots posar tot damunt la balança. Però Scholz no té ni una cosa ni una altra. No l’avala ni la gestió política ni aquest tipus de derives i de bandades que també creen desconfiança. Si acabes el teu mandat dient que ets bo perquè has deportat tanta gent, què he de pensar de tu?

—I el candidat de la CDU, Friedrich Merz, pot conduir més bé el país?
—No ho sé. Jo sóc ben capaç de dir que una persona fa bé la seva feina tot i que no estigui dins el meu espectre polític o ideològic. Però he de veure que hi hagi un cordó sanitari per a confiar-hi. A partir d’aquí, m’agradaria comptar sis mesos. No dic cent dies perquè no n’estic del tot convençuda.

—Si aterrem a la nostra realitat, la majoria de gent que ha tractat amb alemanys a Mallorca ha sentit la broma que l’illa és el dissetè land. Com veieu la relació entre Alemanya i aquesta illa?
—Si parlam d’Alemanya com a concepte, crec que Mallorca és vista com la casa d’estiueig, en general. Que no és propietat seva, però que hi tenen uns certs drets. Si parlam de les persones que vénen, és completament diferent. No parl del turisme barat del tot inclòs –que això ho hauríeu de demanar als hotelers que ho fomenten–, sinó de les persones que vénen en qualsevol moment de l’any, que estimen l’illa, la respecten i la cuiden. Presumeixen de ca nostra. Els sap greu i se senten avergonyits quan hi ha sortides de to o quan veuen un cas de balcòning.  Són el tipus de turisme que ens agrada i que convidam a venir. Però, al final, a nosaltres ens pesa el sistema. El nostre model turístic. I no són tant els alemanys com l’especulació que hi ha hagut de persones amb una capacitat econòmica altíssima i en l’àmbit internacional, alemanys inclosos, òbviament. I per això tenim més immobiliàries de luxe alemanyes que no d’altres.

—I què podria aprendre Alemanya del context polític de les Illes?
—Gairebé és a la inversa, som nosaltres que hauríem d’haver après d’Alemanya, tant per les coses que es fan bé com les que no. Però a Alemanya, a vegades, la gent que hi viu no és conscient del privilegi i del benefici que han tengut durant molts més anys que uns altres estats membres de la UE. I si els arriba la crisi, que no els ho desig, potser haurien d’aprendre a obrir els ulls. Perquè Alemanya té molta influència al Parlament Europeu i, tristament, no l’ha exercida en benefici del benestar de les persones d’altres estats membres de la UE i de fora de la UE. Tenim exemples de conflictes internacionals i Alemanya no ha donat la cara com l’hauria d’haver donada. Podria haver empès cap a resolucions més ràpides. A vegades, quan estàs bé, no te n’adones i tota la resta queda més enfora. Tal vegada és això el que Alemanya hauria d’aprendre per ser més solidària i fomentar una UE que sigui per als pobles, no una UE que vulgui ser un bloc per a fer front a Trump o a qualsevol altre sonat.