Els aliats en la batalla del Parlament Europeu

Una desena d’eurodiputats va exigir divendres al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que no es doblegués a les pressions espanyoles i permetés a Carles Puigdemont i a Toni Comín d’exercir com a diputats. En una carta, també adreçada als vice-presidents de la cambra, els eurodiputats deien al president: ‘Demanem que actueu urgentment i prengueu les mesures necessàries perquè es respectin els resultats de les eleccions.’ A més a més, van presentar una queixa formal a la Defensora del Poble Europeu, Emily O’Reilly.

La carta a Tajani és el darrer gest de solidaritat amb el Principat dels membres de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya. Entre els signants hi havia Ivo Vajgl (Eslovènia, ALDE), Mark Demesmaeker (Bèlgica, ECR), Barbara Spinelli (Itàlia, GUE-NGL), Martina Anderson (Irlanda, GUE/NGL), Izaskun Bilbao (País Basc, ALDE), Indrek Tarand (Estònia, Verds-ALE), Matt Carthy (Irlanda, GUE-NGL) i Marisa Matias (Portugal, GUE-NGL).

Tanmateix, les eleccions europees han reconfigurat el Parlament Europeu i diversos membres de la plataforma en solidaritat amb Catalunya deixaran els escons el 2 de juliol. No obstant això, alguns dels nous eurodiputats han mostrat el suport al cas català en el passat. Repassem tot seguit quin suport i quines aliances tindran possiblement els eurodiputats independentistes en la nova cambra.

Portugal

L’independentisme ha perdut dos aliats portuguesos aquest 26-M, perquè Antonio Marinho (Partit Democràtic Republicà) i Ana Maria Gomes (Partit Socialista) no s’han presentat a les eleccions. De totes maneres, el Bloc d’Esquerres (GUE-NGL), que sempre s’ha significat en la lluita pels drets i les llibertats de Catalunya, ha aconseguit un segon representant. Marisa Matias hi serà acompanyada de José Gusmão.

El partit animalista Persones-Animals-Naturalesa (Verds) i la coalició entre el Partit Comunista i els ecologistes, coneguda per CDU, aconsegueixen un escó cadascun. El març del 2018, a l’assemblea portuguesa, ambdues formacions van votar a favor d’una moció que condemnava la deriva repressiva de l’estat espanyol. També hi votaren a favor el Bloc i vint-i-un diputats del Partit Socialista.

França

José Bové i Marie-Pierre Vieu, ambdós membres de la plataforma solidària amb Catalunya, no tornaran al parlament. Tanmateix, l’independentisme manté el suport dins els Verds de l’estat francès. El cap de llista, Yannick Jadot, va assegurar després de l’1-O que el cas català preocupava tot Europa i que calia una mediació internacional. El seu partit tindrà tretze representants al Parlament Europeu, entre els quals hi ha François Alfonsi, del Partit de la Nació Corsa, que ha recuperat l’escó que va perdre a les eleccions del 2014.

La question catalane concerne toute l’Europe et pas seulement l’Espagne, il faut une médiation internationale #Catalogne pic.twitter.com/XQDwu33ZyM

— Yannick Jadot (@yjadot) 10 d’octubre de 2017

Però els ecologistes no són els únics que s’han compromès amb Catalunya. Raphael Glucksmann, que encapçalava la candidatura socialista, va prendre posició contra de la violència policíaca durant el referèndum. ‘Hola, Brussel·les? Ningú no dirà res mentre policies europeus peguen ciutadans europeus que només volen votar?’, va escriure. Els socialistes són la sisena força a l’estat francès i tenen sis eurodiputats.

Allo Bruxelles? Quelqu'un pour dire quelque chose alors que des flics européens matraquent des citoyens européens désirant simplement voter?

— Raphael Glucksmann (@rglucks1) October 1, 2017

Younous Omarjee, diputat electe per la França Insubmisa (GUE-NGL), també va expressar el refús per la brutalitat de la Guàrdia Civil i la policia espanyola durant l’1-O. El líder del partit, Jean-Luc Melénchon, ha demanat l’alliberament dels presos polítics i ha declarat que el referèndum és l’única manera de resoldre el conflicte polític de Catalunya. El 26-M, la França Insubmisa va obtenir sis escons.

La represión en Cataluña es una vergüenza para el poder en España y para sus amigos en Unión Europea #CatalanReferendum #Catalogne

— younous omarjee (@younousomarjee) October 1, 2017

Bèlgica

L’estat on s’ha exiliat Puigdemont i Comín, és un dels estats on la causa independentista suscita més simpatia. El partit més votat a les eleccions europees hi ha estat la Nova Aliança Flamenca (N-VA, ECR), que sempre ha mostrat solidaritat amb Catalunya. De totes maneres, la formació ha passat de quatre escons a tres. N’és el cap de llista Geert Albert Bourgeois, fins ara ministre-president de Flandes.

El diputat que ha perdut la N-VA ha anat a parar a mans d’Interès Flamenc (ENL), una formació d’extrema dreta i independentista, que també ha aconseguit tres representants. Kris Peeters, líder de la democràcia cristiana flamenca, també va expressar preocupació per la repressió de l’1-O. ‘La violència no ha de ser mai una resposta a la protesta no violenta’, va escriure. La CDV (EPP) tindrà dos eurodiputats al nou parlament.

Geweld mag nooit antwoord zijn op geweldloos protest. Democratie is meer dan (grond)wettelijke normen #Catalonië

— Kris Peeters (@peeters_kris1) October 1, 2017

La brutalitat contra l’1-O també va escandalitzar Petra De Sutter, l’única eurodiputada dels Verds flamencs. ‘Espanya duu Catalunya cap a la independència. Continuen sense aprendre res de la història’, va escriure.

Indeed, Spain now is driving Catalonia towards independency. Never learning from history. https://t.co/DAvshuM1Al

— Petra De Sutter (@pdsutter) October 1, 2017

La dirigent del partit socialdemòcrata, Kathleen Van Brempt, també va condemnar la violència, però va anar un pas més enllà i va exigir que la UE s’involucrés en la crisi política catalana amb una mediació.

Europa moet een bemiddelende rol opnemen in de politieke crisis in #Catalonië en moet elke vorm van geweld veroordelen. #atvwoz

— Kathleen Van Brempt (@kvanbrempt) December 10, 2017

Philippe Lamberts, dirigent dels ecologistes francòfons, també va denunciar la repressió contra el referèndum i va penjar un escrit a Facebook amb el títol: ‘Catalunya: quan la democràcia perd els drets’.

La repressió de l’estat espanyol contra el referèndum, de manera inaudita, va aconseguir de posar d’acord Marc Botenga (GUE-NGL) i Benoît Lutgen (EPP), caps de llista del Partit dels Treballadors i de la democràcia cristiana valona. Lutgen, de fet, va expressar indignació per la violència i va demanar al primer ministre que convoqués a consultes l’ambaixador espanyol.

Indignation absolue face aux violences en Catalogne. Le 1er Ministre doit convoquer l’ambassadeur d’Espagne au plus vite #CatalanReferendum

— Benoît Lutgen 🇪🇺 (@BenoitLutgen) October 1, 2017

Països Baixos

El país d’origen de Frans Timmermans, vice-president de la Comissió i actual candidat socialista a la presidència, no és aliè al cas català. Kati Piri, eurodiputada pel Partit Laborista, va qualificar d’inacceptable la violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil el Primer d’Octubre. De fet, va demanar que la Comissió i tots els estats membres de la UE s’oposessin a la repressió espanyola. El PvdA ha aconseguit sis escons a les eleccions d’enguany.

Commissie en lidstaten moeten zich tegen het geweld uitspreken in Catalonië @katipiri in @oogopmorgen #CatalanReferedendum

— PvdA Europa (@pvdaeuropa) October 1, 2017

D’una altra banda, Judith Sargentini, destacada dirigent dels Verds neerlandesos, no dubta a fer servir l’expressió ‘presos polítics’ per a referir-se a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Jordi Turull, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Els ecologistes tindran tres representants al Parlament Europeu.

Video | #Catalonia | @judithineuropa about Catalan political prisionners pic.twitter.com/WbLcxQ8G6j

— [news] Catalonia (@InterNewsCAT) September 13, 2018

Alemanya

Els Verds han estat la gran revelació de les eleccions europees. La formació que encapçala Ska Keller ha superat el Partit Socialdemòcrata i ja és la segona força a Alemanya amb vint-i-un diputats. Keller ha visitat els presos polítics a la presó dels Lledoners i n’ha demanat l’alliberament. A més, també ha assistit al judici contra al procés al Tribunal Suprem espanyol.

Però els ecologistes no són pas l’única formació d’esquerres que ha fet costat a l’independentisme. Die Linke (GUE-NGL), que ha portat el judici contra el procés al Bundestag, ha aconseguit cinc escons. El partit vol que el govern alemany s’impliqui i treballi per una solució democràtica a Catalunya.

El Partit Socialdemòcrata ha estat molt més ambigu o fins i tot contrari al cas català. Tanmateix, la seva cap de llista, Katarina Barley, no és una desconeguda per a l’estat espanyol. Era la ministra de Justícia quan el tribunal de Slesvig-Holstein va denegar l’extradició de Carles Puigdemont i va dir que era una decisió ‘correcta’ i que fins i tot l’esperava.

Una altra sorpresa d’aquests comicis ha estat el Partit Pirata, que per primera vegada ha aconseguit un escó a Alemanya. Patrick Breyer, cap de llista de la formació, no s’ha pronunciat sobre Catalunya. Tanmateix, la formació va seguir molt de prop l’actualitat catalana durant l’octubre del 2017.

Mit 70 Ja-Stimmen, 10 Nein-Stimmen und 2 Enthaltungen stimmte das Parlament dafür, die Unabhängigkeit auszurufen.#Catalunya #Katalonien

— Piratenpartei (@Piratenpartei) October 27, 2017

Àustria

A diferència dels Verds alemanys, els seus homòlegs austríacs passen per un mal moment. El tomb cap a la dreta que ha fet el país aquests darrers anys els ha perjudicats notablement. De totes maneres, han aconseguit dos escons al Parlament Europeu. El Primer d’Octubre, després de l’actuació violenta de la policia, el partit va demanar a l’estat espanyol que deixés de blocar un referèndum legítim per a Catalunya.

Die Eskalationsspirale in Katalonien muss sofort gestoppt werden! Legitimes Referendum darf nicht blockiert werden https://t.co/eIacyPCmoL

— Die Grünen (@diegruenen) October 1, 2017

Eslovènia

El cas català ha despertat moltes simpaties en aquest país balcànic. Fins i tot el primer president de la república eslovena, Milan Kučan, ho ha dit públicament. Tanja Fajon, membre de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya i vice-presidenta dels socialistes europeus, ha estat l’eurodiputada més votada. El Partit Socialdemòcrata ha aconseguit dos escons del vuits en joc.

Romana Tomc, representant del Partit Democràtic d’Eslovènia (EPP), va assegurar després de l’1-O, en referència a Catalunya, que ‘cada nació ha de posseir el seu destí’. En un sentit similar es va expressar un altre conservador, Franc Bogovič (Partit Popular d’Eslovènia, EPP). De fet, en un escrit va explicar que en una reunió del PP Europeu havia retret a la delegació espanyola la violència de l’1-O.

Moj poziv EU k mediatorski vlogi #Katalonija #Catalonia #Španija #Spain #CatalanReferendum https://t.co/SmCdtxX1ME @EPPGroup @strankaSLS

— Franc Bogovič (@Franc_Bogovic) October 3, 2017

Escòcia

El Partit Nacional Escocès (Verds) ha aconseguit uns resultats històrics a les eleccions europees i s’ha endutla meitat dels escons en joc. Alyn Smith, Christian Allard i Aileen McLeod seran la veu de la formació a Europa. Tot plegat en un context en què el govern britànic és incapaç de desencallar el Brexit i Nicola Sturgeon va fent passos cap a un segon referèndum d’independència.

Anglaterra

El Brexit s’ha convertit en un terreny relliscós i Anglaterra s’ha trobat obligada a tornar a participar en uns comicis europeus. Nigel Farage i el Partit del Brexit han acaparat bona part de l’atenció i els vots. Malgrat el context, els Verds han estat capaços de resituar-se políticament i han aconseguit set escons. Després de l’1-O, Keith Taylor, eurodiputat electe, va dit que a Catalunya hi calia diàleg i no pas repressió.

#Catalonia: Dialogue, not repression, must be the agenda – @europeangreens statement on crisis surrounding independence referendum pic.twitter.com/xyjdHrk5uN

— Keith TaylorMEP 2010-19 (@GreenKeithMEP) October 2, 2017

Gal·les

Com a Anglaterra, el Brexit ha marcat les eleccions europees i el partit homònim ha aconseguit dos escons dels quatre en joc. De totes maneres, Jill Evans del Partit de Gal·les (Verds) ha estat de capaç de mantenir el seu lloc al Parlament Europeu. Evans és membre de la plataforma solidària amb Catalunya i fa anys que dóna veu a l’independentisme a l’exterior.

Powerful images. Protest today in Brussels to call for the release of the political prisoners in Catalonia @Plaid_Cymru #LlibertatPresesPolítiques Mynnwn rhyddid i garcharorion gwleidyddol Catalonia pic.twitter.com/SvEL6RV9wl

— Jill Evans (@JillRhondda) September 25, 2018

Irlanda

El Sinn Féin (GUE-NGL) ha tingut una forta patacada electoral i ha perdut dos eurodiputats dels quatre que tenia. Només han conservat l’escó Matt Carthy i Martina Anderson, ambdós membres de la plataforma solidària amb Catalunya. Carthy és recordat per una intervenció al parlament on exigia a Antonio Tajani que fes costat als drets humans i demanés l’alliberament dels presos polítics.

What was @EP_President reaction when our colleague @mattcarthy asked him to face the fact that there are 9 political prisoners in Catalonia for allowing people to vote to determine their own future?? ➡🤷🏽‍♂️ pic.twitter.com/UPmpeqx7fv

— EU-Catalonia Dialogue Platform (@EUCat_Dialogue) December 10, 2018

Però el Sinn Féin no és pas l’únic suport que té l’independentisme a Irlanda. Els Verds, que fins ara no tenien eurodiputats, n’han aconseguits dos: Ciarán Cuffe i Grace O’Sullivan. Aquesta última era membre del grup d’amics de Catalunya al parlament irlandès. A més, l’independent Luke ‘Ming’ Flanagan (GUE-NGL), membre de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, ha estat reelegit.

Just heading into session of Oireachtas friends of #Catalonia session with foreign Minister (+former @GreensEP MEP) @raulromeva pic.twitter.com/3UVZytCoah

— Grace O'Sullivan MEP (@GraceOSllvn) May 24, 2017

Grècia

Syriza manté els sis eurodiputats, però la força més votada a Grècia ha estat el partit conservador Nova Democràcia. Entre els candidats de la formació d’Alexis Tsipras hi ha Dimitrios Papadimoulis (GUE-NGL), fins ara vice-president del Parlament Europeu i signant del Pacte pel Referèndum.

Signed https://t.co/SNoFitLiJZ in support of political dialogue for referendum on political future of #Catalonia. #pactepelreferendum

— Dim. Papadimoulis (@papadimoulis) March 3, 2017

El moviment DiEM 25, impulsat per Iannis Varufakis, pretén canviar les institucions europees per tal de democratitzar-les. Sofia Sakarofa es va quedar a només 392 vots d’obtenir un escó. A Grècia, el topall per tenir representació és el 3% dels vots.

Greece: With 2.99% of the vote, left-wing MeRA25 (GUE/NGL) fails to pass the 3% legal election threshold. The party of Yanis Varoufakis needed just 392 more votes to gain a seat in the next EU Parliament.#EP2019 #Ευρωεκλογές2019 #Greece

— Europe Elects (@EuropeElects) May 30, 2019

País Basc

Les simpaties del País Basc cap a Catalunya, i viceversa, són conegudes de sobres. Per segona legislatura consecutiva, el PNB hi serà representat per Izaskun Bilbao (ALDE), membre activa de la plataforma d’eurodiputats que ha treballat per un diàleg entre la UE i Catalunya. Pernando Barrena d’EH Bildu (Verds), debuta a l’eurocambra, gràcies al fet que era número dos de Junqueras a la coalició Ara Repúbliques. Gairebé amb tota seguretat, ambdós eurodiputats seran aliats infal·libles en qualsevol matèria que afecti els interessos catalans i les reclamacions dels presos i exiliats.

Estat espanyol

Podem va obtenir uns resultats molt fluixos a les eleccions europees. Tot i comptar amb Esquerra Unida a la candidatura –sis diputats a les europees del 2014–, el partit encapçalat per María Eugenia Rodríguez només va poder passar de cinc representants a sis. Els altres són Sira Abed, Ernest Urtasun, Idoia Villanueva, Miguel Urbán i Manuel Pineda. El seu suport a les demandes catalanes serà una incògnita. Rodríguez i Urbán parlen obertament de presos polítics. Tanmateix, si Podem entra al govern de Pedro Sánchez, és molt probable que els eurodiputats morats canviïn de tarannà.