L’auge de l’extrema dreta a Europa sembla que no tingui fi. La darrera fita va ser justament diumenge a Àustria, on el partit d’extrema dreta Partit de la Llibertat (FPÖ) va guanyar les eleccions amb el 28,8% dels vots, 12,6 punts més que el 2019.

La victòria de l’FPÖ, que encapçala Herbert Kickl, ha tingut un fort ressò internacional, perquè és la primera vegada que l’extrema dreta guanya a Àustria d’ençà de la fi del nazisme el 1945. I ara els partits d’ultradreta ho celebren. El Rassemblement National de Marine Le Pen, el Partit per la Llibertat de Geert Wilders, la Lega de Matteo Salvini, Vox de Santiago Abascal…

En aquesta llista, també hi ha un partit català. És Aliança Catalana (AC), l’únic partit de Catalunya que ha celebrat el triomf de l’extrema dreta a Àustria. Ho ha publicat al compte de X destinat a afers internacionals.

Celebracions i aliances

La dirigent d’AC, Sílvia Orriols, fa temps que nega la vinculació amb l’extrema dreta, però la realitat la contradiu. El seu partit celebra sempre efusivament la victòria de la ultradreta, com també ho fa Rassemblement National i Vox. Ara ha estat la victòria de l’FPÖ, una formació racista que escampa discursos xenòfobs i defensa una política migratòria de mà de ferro que alhora relaciona amb la inseguretat, la delinqüència i el terrorisme.

La deriva extremista d’Aliança Catalana no es fa palesa tan sols en un piulet. El partit ja ha trepitjat el Parlament Europeu i ha establert lligams, precisament, amb Alternativa per Alemanya (AfD), el partit més extremista de l’eurocambra, que aplega sectors neonazis.

L’extrema dreta s’ha consolidat al cor d’Europa i el partit d’Orriols ha optat per distanciar-se de Le Pen i Meloni i abraçar AfD, la formació que té més representació a Europa de les Nacions Sobiranes, el nou grup que va sorgir arran de les eleccions del juny d’enguany. Poc abans de les eleccions del juny, l’extrema dreta de l’eurocambra va trencar les relacions amb AfD arran d’unes declaracions polèmiques del seu candidat, Maximilian Krah, que va dir que no tots els qui havien format part de les SS hitlerianes eren criminals.

L’encaixada de mans

L’acord entre Aliança Catalana i AfD l’han feta pública els dos partits amb un vídeo conjunt publicat a les xarxes socials. Hi apareixen l’eurodiputat saxó Siegbert Droese i el militant d’AC Pau Nadal, que s’encarrega d’establir vincles internacionals. En el vídeo, s’evidencia la bona sintonia entre totes dues formacions.

Droese destaca que tenen similituds i es vanta de tenir el suport de l’electorat jove. “El senyor Nadal és un home molt jove de Catalunya, i Aliança Catalana també és un partit molt jove, amb una base electoral molt jove”, destaca. L’eurodiputat d’extrema dreta revela que fa temps que totes dues formacions estan en contacte: “En el futur, intentarem, naturalment, intensificar la nostra col·laboració.” I fins i tot aprofita l’avinentesa per convidar Nadal i Aliança Catalana a Berlín. “M’agradaria rebre una invitació a Barcelona”, li diu. Nadal expressa que han parlat de coses que uneixen els catalans i els alemanys i que s’han conjurat per a impulsar propostes que tots dos partits comparteixen.

El vídeo de Droese i Nadal s’ha compartit al compte de X d’afers internacionals d’AC, però ha passat completament desapercebut en els canals principals. Orriols no l’ha promocionat i AC tampoc no ho ha publicat al perfil principal de la xarxa. Qui sí que n’ha tret molt suc és Jordi Aragonès, considerat l’ideòleg del partit, que era el número dos en la llista per Barcelona a les eleccions catalanes. Ha fet un bon grapat de piulets lloant la trobada.

AfD i Siegbert Droese: què representen?

AfD es va fundar l’any 2013, originalment com a partit euroscèptic i centrat a rebaixar imposts, però d’ençà de la crisi migratòria ha anat prenent un perfil cada volta més d’extrema dreta, amb posicions molt dures contra la immigració. La incidència que ha tingut ha fet que l’extrema dreta es normalitzés en un país que, d’ençà de la dissolució del règim nazi, havia provat d’aïllar-la.

Les divisions del partit en tres estats, entre els quals hi ha Saxònia –a què  pertany Droese– i Turíngia, han estat classificades per les agències d’intel·ligència alemanya de grups extremistes provats. En l’àmbit alemany, les autoritats han classificat l’ala juvenil de l’AfD d’extremista provada, i l’AfD alemanya com a grup presumptament extremista. Aquestes designacions han permès que el partit fos vigilat pels serveis d’intel·ligència i molta gent n’ha reclamat la prohibició.

AfD és el cinquè partit més gran del parlament alemany. Va ser segon en les eleccions europees i ha obtingut representació en governs municipals i regionals de tot el país. Un d’aquests indrets és el districte Sonnerberg, a l’est del país. El partit s’hi va presentar amb Björn Höcke, que el maig d’enguany va ser condemnat amb una multa de 13.000 euros per haver utilitzat en un discurs de la campanya de les eleccions europees l’eslògan nazi “Tot per Alemanya!”. Höcke va defensar que era una dita quotidiana, però el tribunal va determinar que havia fet servir un símbol d’una organització inconstitucional. Mesos més tard, va tornar a ser multat per haver emprat un altre eslògan nazi en una reunió del partit.

A part de Höcke, Droese, amb qui s’ha reunit AC, també arrossega polèmiques. Droese va fer campanya, l’any 2016, amb un Mercedes Benz amb el logotip del partit i la matrícula AH1818, un codi utilitzat pels nazis per a referir-se a Hitler. També va fer servir un altre cotxe amb la matrícula L-GD 3345, que s’entén com un codi d’extrema dreta per a referir-se a l’Alemanya del 1933 al 1945. Droese digué que no sabia qui era el propietari del vehicle i que l’AfD ignorava aquests significats.

Aliança Catalana s’ha reunit amb l’eurodiptat saxó d’AfD Siegbert Droese, proper al sector neonazi d’AfD. Deoese feia campanya a Leipzig amb 1 cotxe matriculat AH1818 (codi utilizat per neonazis en referència a Hitler). Fa temps que avisem, AC és un perill https://t.co/0DseVlUyxi pic.twitter.com/SrGADhKGM8

— Jordi Borràs (@jordiborras) September 27, 2024

Droese va unir-se a AfD l’any 2013 i el 2015 es va convertir en president del partit a Leipzig. Ha estat president interí del partit a Saxònia i d’ençà del juny és eurodiputat. Es descriu a si mateix com a “nacional-liberal” i l’Oficina Federal de Protecció de la Constitució l’ha assenyalat –a ell i a uns quants dirigents més– per vincles amb grups d’extrema dreta i neonazis.

Fragmentació de l’extrema dreta al Parlament Europeu

L’extrema dreta al Parlament Europeu és completament fragmentada. Abasta una quarta part dels diputats i, si anessin plegats, serien el primer grup parlamentari. No obstant això, han optat per dividir-se en quatre: tres grups i un altre que acull els eurodiputats no inscrits en cap grup, com ara la formació d’Alvise Pérez.

El més fort i influent és Patriotes per Europa, que aplega els partits més potents de l’extrema dreta europea, amb el Rassemblement National al capdavant. També hi ha l’austríac FPÖ i alguns altres que tenen experiència de govern, com ara Fidesz, del primer ministre d’Hongria Viktor Orbán, la Lega i Vox. És el grup més pròxim a les polítiques del Kremlin i el més influït per Putin.

Patriotes per Europa va decidir de deixar fora la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, que s’ha manifestat favorable a l’OTAN i a Ucraïna. Per aquest motiu s’ha hagut de refugiar en el grup dels Conservadors i Reformistes, un antic grup format fa anys pels conservadors britànics i en què coincideixen partits conservadors i partits d’extrema dreta. Els Fratelli d’Italia encapçalen el grup amb vint-i-quatre eurodiputats.

El tercer grup és Europa de les Nacions Sobiranes, capitanejat per Alternativa per Alemanya, que es va quedar tot sol arran del trencament de les relacions amb els altres partits, i que ara ha replegat partits menors d’uns quants països, com ara la Reconquête francesa.