Què diu la proposta d’Alhora sobre la doble xarxa educativa?

Alhora, el partit impulsat i encapçalat per Clara Ponsatí i Jordi Graupera, ha presentat aquest matí el seu pla de xoc pel català amb motiu de les eleccions a Catalunya. La proposta més destacada és el canvi del model d’immersió lingüística, que consideren que no s’aplica bé, per una doble xarxa d’escoles, una mesura que ha comportat un fort debat i força controvèrsia. Però quins són els detalls de la proposta d’Alhora, i com es concretaria, segons que es desprèn de la informació que ha difós fins ara el partit a la seva web?

Dues xarxes escolars diferents, segons el grau de presència del català

La novetat en la proposta d’Alhora és canviar del model actual a un de doble, amb dos sistemes funcionant paral·lelament i que els pares podrien escollir. Proposen de crear una xarxa escolar 100% en català, en què s’eduqui l’alumne per fer ús de la llengua catalana en totes les circumstàncies –a classe, però també al pati i en més activitats– i es forci els professors a complir el projecte lingüístic que els pares han escollit.

Per una altra banda, hi hauria una altra xarxa d’escoles que combinaria el català i el castellà com a llengües vehiculars, tal com passa a la majoria d’escoles fins ara, segons dades de la Sindicatura de Greuges. Per garantir l’aprenentatge del català en aquestes escoles, Alhora proposa de fer avaluacions del nivell de català dels alumnes en diferents nivells de l’escolarització obligatòria i posterior. Les avaluacions es farien amb exàmens aliens als centres, i si no es complissin els nivells exigits per les avaluacions externes, els centres perdrien la certificació lingüística i serien forçats a canviar el pla lingüístic per passar les avaluacions. “En aquest context, quan una escola vulgui introduir elements més immersius en el seu pla lingüístic, el departament posarà més recursos a la seva disposició per fer-ho, atenent les complexitats demogràfiques que vagi enfrontant”, afegeix Alhora. A més, s’exigiria als docents uns determinats requisits de qualitat lingüística i de compliment dels plans lingüístics.

Dues línies o dues xarxes?

Alhora remarca la diferència entre el model de doble xarxa i el model de línies, com el que hi havia al País Valencià, segons el qual a cada escola hi havia uns alumnes que estudiaven en català i uns altres que estudiaven en castellà. “No volem escoles amb diverses línies lingüístiques: s’ha demostrat que, en aquests casos, el castellà s’imposa als esbarjos, al menjador i en altres moments d’activitat comuna, impedeix la immersió real i castellanitza l’alumnat”, diu Alhora.

Per què volen canviar el model?

Alhora cita dades de l’Enquesta sobre drets dels infants i adolescents a Catalunya del 2021 que fa el Síndic de Greuges per justificar la urgència de fer el canvi de model lingüístic a l’escola. Aquestes dades exposen que el català tan sols té un “ús exclusiu” per part dels professors en el 75% de l’horari lectiu en el 15% d’escoles i el 17% d’instituts. Alhora diu que un model de dues xarxes faria que aquesta xifra cresqués fins al 30%. “És una expansió important que, amb el temps, pot esdevenir majoritària, com ha passat al País Basc, que partia d’una situació, en certs sentits, pitjor, i ha acabat tenint una escola immersiva per sobre del 80%”, pronostica el partit (malgrat les reserves que també hi ha al País Basc en relació amb el model de doble xarxa).

Tanmateix, el document del Síndic també matisa que, si la categoria és “ús predominant” del català en el 75% de l’horari lectiu, el percentatge actual ja és més elevat, no pas del 15% sinó del 34% dels centres de primària i no el 17% dels instituts sinó el 32%  amb “una alta vehicularitat en català”.

Qui podria accedir a la xarxa 100% en català?

El partit de Ponsatí i Graupera diu que avui dia hi ha moltes famílies que voldrien que els seus fills fossin escolaritzats en un model 100% en català, però o bé no el poden tenir, o bé han de recórrer a opcions de pagament. Això, diuen, crea una segregació social entre estudiants de l’educació pública, de la concertada i de la privada “que divideix la societat i deixa gran part de la població a mercè de la castellanització”. “Per trencar aquesta segregació econòmica i discriminació lingüística, hem de garantir aquest dret per a tothom, tant als catalanoparlants com als que, sense tenir el català com a llengua inicial, volen incorporar-se a la catalanitat plena”, diuen.

Però hi podria haver un problema de recursos perquè optar a aquesta escola immersiva fos possible a tot arreu. La clau, continuen, és l’obligatorietat del Departament d’Educació de garantir que qui ho demani tingui accés a una escola 100% en català i, per tant, ha de tenir presència a tot el territori, amb una oferta pública i per a tothom, “lluny de la segregació concertada actual”, diuen. També és important, afegeixen, que pugui funcionar “de pol d’atracció per a famílies sense el català com a llengua inicial que ara no tenen alternativa per a sortir del monolingüisme habitual”.