29.08.2024 - 21:40
|
Actualització: 29.08.2024 - 22:29
Hi ha gent que opina que el taller de guerrilla urbana creat pels Blaus per la festa major de Granollers ha estat un error, que era una activitat que no tenia cap mena de sentit de fer. No hi estic gens d’acord, però crec que, fins i tot, la gent que ho pensa haurà de reconèixer la desproporció de la reacció d’això que abans se’n deien “les forces de l’ordre”. La barbaritat de la reacció en contra d’aquesta activitat i la persecució desencadenada encara té molt menys sentit. I és infinitament més perillosa.
Tal com van les coses, hom podria pensar que algú intenta de fer un Altsasu a Catalunya. Segur que ho recordeu: una baralla de bar al País Basc, com tantes hi ha cada dia, però en què es van veure involucrats uns policies i que va acabar amb un grapat de joves a la presó per haver fet una cosa que, si hagués passat a Madrid, ni tan sols hauria estat notícia. De la mateixa manera que, si això de Granollers hagués passat a Cadis, seria una cosa graciosa, divertida, una ocurrència pròpia del salero gadità.
Com tanta més gent ha fet aquestes darreres hores, expresse ací la meua solidaritat total i absoluta, incondicional, amb els Blaus de Granollers. I espere, pel bé de tothom, que els fets no vagen més enllà i que ningú no prenga mal. Seria gravíssim. Ja ho és, de fet, la criminalització indecent i irresponsable que en fan la fiscalia, la consellera Parlon i bona part de la premsa. Però, al mateix temps, constate que, salvant les distàncies i les diferències, el patró de la reacció és el mateix. Perquè, de fet, volen dir el mateix. Ells. Volen que quede clar el mateix. Ells.
Clar i ras, la cosa tracta que els catalanets interioritzem que pegar només poden pegar ells, que ferir només poden ferir ells i que matar, si arribés el cas, només poden matar ells. Fins i tot, que jugar a la violència només ho poden fer ells, com es veu tantes vegades en què policies adoctrinen xiquets sense que ningú s’escandalitze ni els perseguisca. En definitiva, allò tan antic i clàssic, com encertat, del monopoli de la violència en mans de l’estat.
I no exagere ni un pèl en dir-ho: recordem, només a tall d’exemple, l’estudi de la professora Núria Pujol-Moix que va fixar en 1.066 els ferits, en un sol dia!, del Primer d’Octubre. O els morts que la historiadora francesa Sophie Baby ha documentat que hi va haver en la “pacífica i modèlica” transició espanyola. 178 persones en mans de la Guàrdia Civil i la policia i 67 en mans de l’extrema dreta.
I, posats a recordar coses que passen a Granollers, recordem el bombardament de l’aviació italiana aliada de Franco que el 1938 –treballant, per tant, per establir els quaranta anys de “pau” que ens portarien a la transició democràtica– van matar 226 persones, la gran majoria, dones. Llocs com la Porxada, plena de gom a gom de gent que feia cua per aconseguir menjar, la Fonda Europa, l’Hospital de Granollers o l’escola Lluís Castellà, i fins a un total de vuitanta edificis de la ciutat, van quedar destruïts.
Curiosament, coincidint amb l’esclat de la polèmica, em va sobtar molt llegir ahir un piulet de Juan Carlos Monedero en què el dirigent de Podem –no sé si ho és encara– comenta la cacicada de Macron, que va descartar que el primer ministre fos d’esquerres. I, entre més coses, Monedero diu: “La democràcia liberal representativa està ferida de mort. L’esquerra que va renunciar el 1945 a la lluita armada és avui a mercè de jutges corruptes, mitjans corruptes, empresaris corruptes i polítics corruptes. Cal repensar-ho tot.”
Reconec que em costa molt d’entendre aquesta gent que és capaç de ser superrevolucionària i al mateix temps no veure la revolució quan la té davant dels nassos, però el tema que Monedero planteja –amb independència que no tota l’esquerra europea va renunciar a la lluita armada al final de la Segona Guerra Mundial– és molt interessant. Perquè evidencia que, havent quedat completament desequilibrada la violència, havent quedat restringit l’ús de la violència a un sol costat, ara sempre a favor d’ells, la por només resta en un bàndol. En el nostre, com si diguéssem.
Jutges corruptes, mitjans corruptes, empresaris corruptes i polítics corruptes, efectivament, fan a cada moment allò que volen, simplement, perquè ells no tenen por. No en tenen gens, de por. I com que no hi ha equilibri en això, les nostres societats i el món es van tornant boigs. Recordem només com l’existència i l’amenaça, també militar, de l’URSS va forçar el capitalisme a crear i potenciar l’estat del benestar, aquest estat del benestar que avui tanta gent enyorem davant la intransigència, la prepotència desenfrenada i els excessos palpables cada dia d’això que en diuen el “turbocapitalisme”. Que també d’això, va el que passa a Granollers.
