06.05.2016 - 22:00
Si la setmana passada parlàvem dels iPhone, avui per a compensar-ho ens referirem al sistema Android. Primer hauríem d’aclarir i de distingir entre els dos sistemes operatius per a mòbils que competeixen i capten quasi tot el mercat, amb permís del Windows Phone i les Blackberry, i després ens fixarem en els trucs per a optimitzar l’ús dels telèfons amb la plataforma de Google, especialment aquelles coses que els usuaris d’iOS no poden fer.
Versions d’Android
En primer lloc, ja ho sabeu, sóc una mica dinosaure, així que comencem amb la història d’Android i les seves versions que, de vegades, ens confonen perquè normalment se’n parla pel nom i ens pot despistar si l’anomenada KitKat és més nova o més vella que l’IceCream Sandwich… Cal saber, en aquest sentit, que els noms d’Android segueixen un estricte ordre alfabètic (a, b, c…) i el nom sempre fa referència a alguna cosa ben dolça.
Així que aquí teniu una llista de noms, números de versions, dates de sortida i comparació amb les versions d’iOS, fins a arribar a l’actualMarshMallow:
–Alpha, Apple Pie (1.0 – 23 de setembre de 2008), va aparèixer amb un HTC. L’iPhone havia llançat la versió 1.0 de l’iOS (abans anomenat iPhone OS) el 17 de juny de 2007, i la versió 2 en iPhone 3G l’11 de juliol 2008 va ser la primera que portava l’AppStore per a descarregar apps.
–Beta, Banana Bread (1.1 – 9 de febrer de 2009)
–Cupcake (1.5 – 30 d’abril de 2009). El 17 de juny de 2009 va sortir l’iOS 3.
–Donut (1.6 – 15 de setembre de 2009)
–Eclair (2.0–2.1 – 26 d’octubre de 2009)
–Froyo (2.2–2.2.3 – 20 de maig de 2010). El 21 de juny de 2010 va sortir l’iOS 4.
–Gingerbread (2.3–2.3.7 – 6 de desembre de 2010)
–Honeycomb (3.0–3.2.6 – 22 de febrer de 2011), només per a pissarretes Motorola Xoom.
–Ice Cream Sandwich (4.0–4.0.4 – 12 d’octubre de 2011). El mateix 12 d’octubre de 2011 va sortir l’iOS 5.
–Jelly Bean (4.1–4.3.1 – 9 de juliol de 2012) en un Nexus 7. El 19 de setembre de 2012 va sortir l’iOS 6.
–KitKat (4.4–4.4.4 – 31 d’octubre de 2013). El 18 de setembre de 2013 havia sortit l’iOS 7 amb el canvi de nom, fins llavors era iPhone OS.
–Lollipop (5.0 – 3 de novembre de 2014). El 17 de setembre de 2014 havia sortit l’iOS 8.
–MarshMallow (6.0 – 5 d’octubre de 2015). El 16 de setembre de 2015 havia sortit l’iOS 9.
Si en voleu una mica més d’història, podeu anar a la pàgina d’Android i el resum de les versions, el teniu aquí:
Marshmallow: 4,6%
Lollipop: 35,8%
KitKat: 33,4%
Jelly Bean: 21,3%
Ice Cream Sandwich: 2,2%
Gingerbread: 2,6%
Froyo: 0,1%
Capacitat externa
Una de les principals diferències amb els dispositius iOS és que gairebé tots els Android tenen la possibilitat de tenir una targeta externa SD que amplia, i molt, la capacitat d’emmagatzemament.
Una de les principals preocupacions és quedar-se sense capacitat al mòbil. El primer de tot és descarregar a l’ordinador o enviar directament al núvol les fotografies que feu. Si teniu fotografies al telèfon i a la targeta SD el primer que s’acaba, normalment, és la capacitat del telèfon, així que haureu de moure els fitxers, normalment fotos i vídeos, del telèfon a l’SD.
Si sou del sistema tradicional de fer servir cable i ordinador per a gestionar els àlbums, des del mòbil necessitareu un programa d’ordinador que us reconegui la memòria del telèfon. Això passa en les darreres actualitzacions, però més fàcil és anar a ‘Els meus fitxers’ que trobareu en els puntets de la pantalla a baix a la dreta (aplicacions), busqueu emmagatzematge local, emmagatzematge del dispositiu, cliqueu la carpeta que us interessi i a dalt a la dreta desplegueu seleccionar, com sempre tot o un a un, una vegada seleccionada la carpeta sencera o les fotos que voleu cliqueu moure (obrint el quadre de diàleg a dalt a la dreta) i us sortirà on les voleu posar i seleccioneu targeta SD. Una vegada fet es pot extreure la targeta i inserir dins una targeta SD més gran.
Per passar-les a l’ordinador, si teniu la manera d’inserir-la al PC, és a dir, una ranura SD o un adaptador USB per a targetes SD, l’ordinador automàticament ho reconeix com si fos un disc USB i ja podreu gestionar les fotografies.
Perquè no us passi això de tenir fotografies pertot arreu, el millor que podeu fer és seleccionar des de l’app de la càmera on voleu guardar les fotos que feu. És ben simple, l’únic que us pot passar i és força comú és que no trobeu la icona al telèfon perquè es troba una pantalla per sota i no us n’heu adonat! Només cal lliscar el dit!
Per no estar sempre pendents de l’avís que ens quedem sense espai, racionalitzeu les aplicacions que de debò feu servir i de tant en tant netegeu la memòria cau. El CCCleaner de què vam parlar fa un temps us donarà un cop de mà.
Estalvi de bateria
Solucionat el tema de la capacitat, anem a estalviar bateria. Si sou dels qui aneu amb cables cercant endolls, corre el rumor que si carregueu el mòbil en mode avió es carrega més de pressa.
Si no teniu actualitzat l’Android, aquí en teniu un bon motiu: Marshmallow (6.0) té una millor gestió del consum i la vida de la bateria del vostre dispositiu serà més llarga. Amb Marshmallow, quan el vostre telèfon no és endollat no fa res i té la pantalla apagada, el sistema el posa automàticament en mode ‘dormir’ i utilitza el mínim de suc elèctric. Ara, cada cert temps es desperta, mira si hi ha res de nou i torna a dormir. Un nou sistema de qualificació de les apps fa que si una app, la feu servir molt poc, anul·la la feina que l’app fa en segon pla i que, poc o molt, gasta bateria.
I recordeu els trucs de sempre:
–reduïu la lluminositat de la pantalla
–desactiveu la wi-fi quan no la feu servir
–mireu si la localització és necessària: aneu a ‘Ajustos’ —> ‘Localització’ i vegeu quines apps la fan servir. Sigueu estrictes: la localització necessita el GPS i gasta molta energia.
–a la nit, si no teniu carregador, desconnecteu la wi-fi i les dades per no rebre WhatsApp ni mail, però tindreu les trucades… i també tindreu els antics SMS
Dos comptes en un mateix dispositiu
Des d’Android 5.0 Lollipop podeu tenir més d’un compte d’usuari en el vostre dispositiu, molt i molt pràctic si voleu separar les dades personals de les dades de feina. Només heu d’anar a ‘Ajustos’ —> ‘Usuaris’ —> ‘Afegir usuari’.
Quan el tingueu creat, si aneu a la icona de l’usuari pitgeu i podeu canviar d’usuari en un moment i tindreu separats els fitxers de les fotos, el mail, WhatsApp, Facebook i Twitter.
Feu un control de la seguretat del vostre dispositiu
Alguns consells us serviran encara que no tingueu un Android, perquè són consells de seguretat del vostre compte de Google.
En primer lloc, ja sabeu que mentre treballeu doneu drets a algunes apps per a accedir a les vostres dades de Google. Aneu a aquesta pàgina per veure quines són i quins drets els heu donat.
Amb el temps també heu autoritzat dispositius a accedir al vostre compte: feu-ne una repassada en aquesta pàgina de dispositius.
I, ja posats, aneu a la Play Store per veure quins dispositius hi accedeixen.
Des del 2013, Google té un gestor de dispositius per trobar-lo, fer-li sonar un timbre d’avís en remot o fins i tot esborrar-lo: és l’Android Device Manager que heu d’activar als ajusts de Google. La localització és activada per defecte, però l’esborrament no.
I la pàgina de Google per a comprovar la seguretat.
Sincronitzeu el vostre dispositiu i el vostre ordinador
FolderSync, per 2,85 euros sense anuncis, funciona amb tots o pràcticament tots els proveïdors d’espai al núvol (Amazon, Box, Dropbox, Google Drive, OneDrive…) i fa exactament això: sincronitza els continguts, així de simple.
Quan mireu un mapa a Google Maps del vostre ordinador podeu enviar les dades al vostre dispositiu: només heu de seleccionar ‘Envia’m les indicacions al mòbil’.
Voleu copiar i enganxar del mòbil a l’ordinador i viceversa? Hi ha una app que ho fa: es diu Pushbullet i fa més coses. Et permet d’enviar SMS des de l’ordinador, enviar fitxers de l’un a l’altre, i moltes més.
I, fins i tot, podeu accedir al vostre ordinador des del telèfon amb el Google Chrome Remote Desktop, però abans heu d’instal·lar l’app al vostre navegador Chrome del vostre ordinador, que trobareu a la botiga Chrome
Menú amagat
I, per acabar, quedareu com els millors tècnics i deixareu tots els amics amb la boca oberta si accediu al menú amagat del vostre dispositiu. Per fer-ho, el codi secret que heu de marcar, com si féssiu una trucada, és:
*#*#4636#*#*
Intenteu memoritzar-lo per quedar encara millor!
I, en el dispositiu d’un amic, feu-li això:
*#*#7594#*#*
No us preocupeu, no espatllareu res, feu-ho amb decisió… Això sí, pregunteu abans si recorda el codi d’activació de la SIM, per si de cas…
Ara ja la decisió d’adquirir un mòbil Android o iOS és cosa vostra… i de la vostra butxaca!
