22.01.2021 - 21:50
Si en general la qüestió de la vaccinació és controvertida, a l’Àfrica subsahariana encara hi ha molts dubtes sobre quins països tindran vaccins i com funcionarà el procés. El doctor epidemiòleg investigador de la Iniciativa Vaccines For Africa de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Ciutat del Cap, Benjamin Kagina, respon a algunes preguntes clau sobre la qüestió.
Quins vaccins han estat aprovats als països africans?
Les autoritats reguladores sanitàries africanes han d’aprovar l’ús de vaccins abans que es puguin desplegar al continent. Les autoritats nacionals d’arreu del continent treballen conjuntament amb els organismes reguladors regionals i mundials per garantir que els processos d’aprovació siguin eficients.
El 30 de desembre de 2020, el regulador sanitari del Regne Unit va aprovar l’ús del vaccí d’AstraZeneca-Oxford i a l’Àfrica se’n podrà fer ús una volta l’aprovin els reguladors del continent. És probable que l’aprovació s’obtingui durant el primer trimestre d’enguany. Aquest vaccí s’ha provat en alguns països del continent, com ara a Sud-àfrica.
En el moment de redactar aquest article, Sud-àfrica havia aconseguit 1,5 milions de dosis de vaccí AstraZeneca-Oxford del Serum Institute de l’Índia, que produeix el vaccí per a països amb ingressos baixos i mitjans. El regulador nacional és en procés de revisar les dades del vaccí pertinents per aprovar-ne l’ús.
Fa poc, l’equip que el president de la Unió Africana, Cyril Ramaphosa, va crear per a centrar els esforços dedicats a l’adquisició de vaccins ha aconseguit una xifra provisional de 270 milions de vaccins per als països africans. Aquests vaccins seran subministrats per AstraZeneca-Oxford, Pfizer-BioNTech i Johnson & Johnson. La distribució d’aquests vaccins al continent probablement dependrà de la quantitat de la població de cada país. Malgrat que l’Organització Mundial de la Salut, mitjançant el programa COVAX, ha promès 600 milions de vaccins a l’Àfrica, el total de dosis disponibles només cobririen la meitat de la població del continent.
Un altre vaccí que és probable que estigui disponible al continent aviat és el de Moderna. Els vaccins de Pfizer-BioNTech i Moderna ja han estat aprovats tant als EUA com al Regne Unit.
I què passa amb les ofertes de Rússia i la Xina?
L’Institut de Recerca d’Epidemiologia i Microbiologia Gamaleya a Rússia i Sinopharm a la Xina van permetre l’ús públic dels seus vaccins abans de fer assaigs clínics a gran escala. Això ha suscitat enormes preocupacions públiques.
La pràctica estàndard internacional és fer assaigs clínics i compartir-ne les dades en obert. La pràctica s’ha de fer en tres fases i al començament totes les proves es fan a petita escala. Els resultats d’aquests assaigs s’analitzen per avaluar-ne la seguretat i l’eficàcia. Aquest mecanisme sempre es fa abans de l’aprovació. Si no se segueix aquesta ruta, és poc probable que els vaccins rebin l’aprovació dels reguladors nacionals de salut, atès que no hi ha dades per revisar.
Tot i això, hi ha països que compren vaccins a la Xina. El Financial Times també informa que hi ha països que han comprat el vaccí Sputnik V, de Rússia, i que els dos principals fabricants xinesos, Sinopharm i Sinovac Biotech, han signat acords amb més d’una dotzena de països.
Però la seguretat i l’escrutini públics són fonamentals. Sense les dades dels assaigs, serà difícil aconseguir l’aprovació pública. Sinopharm ha presentat dades clíniques a l’Organització Mundial de la Salut perquè les revisi.
Quin vaccí és més fàcil de distribuir als països en vies de desenvolupament?
Quan Pfizer-BioNTech va anunciar que el seu vaccí era efectiu al 95%, també va dir que s’havia d’emmagatzemar a una temperatura de -70℃. La majoria dels països amb ingressos baixos no tenen la infrastructura necessària per a emmagatzemar i distribuir aquest vaccí respectant la cadena de fred.
Els vaccins que requereixen condicions de refrigeració estàndard, com molts dels que s’utilitzen en els programes d’immunització existents en aquests països, serien més fàcils de lliurar. El vaccí AstraZeneca-Oxford n’és un exemple.
Johnson & Johnson també ha desenvolupat un vaccí que es prova a l’Àfrica. Els resultats de la fase III d’aquest vaccí estaran disponibles el febrer del 2021. Si es demostra que és segur i eficaç, serà el més fàcil de distribuir, perquè requereix la refrigeració estàndard. I cosa que és més important, només requereix una dosi, que logísticament és més fàcil d’administrar.
Les noves variants de la covid-19 poden afectar els plans de vaccinació?
Actualment, es creu que les mutacions no afectaran l’eficàcia dels vaccins. Però encara calen més dades per a estar-ne segurs. Els científics i els fabricants de vaccins avaluen si els vaccins actuals són efectius contra les noves variants. Les dades preliminars són encoratjadores.
Per tant, el desplegament continua i les proves continuaran avaluant si les variants emergents afecten l’eficàcia dels vaccins.
Per què hi ha tanta preocupació sobre la rapidesa amb què es van desenvolupar els vaccins?
Hi ha molta desinformació i missatges incorrectes a les xarxes socials sobre els nous vaccins. Un missatge incorrecte és que els processos de creació han estat curtcircuitats i això pot haver-ne malmès l’eficàcia. És important recordar que s’han desenvolupat amb diligència i que no s’han agafat dreceres. Aquests vaccins s’han provat correctament i s’ha demostrat que són segurs. Després de l’aprovació dels reguladors, mentre es distribueixen, se’n continua fent un seguiment de seguretat. Durant el desplegament del vaccí, continuarà essent un element clau supervisar-ne la seguretat.
Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation amb el títol “Some key questions answered on COVID-19 vaccines for African countries”
