Quines lliçons s’han fet servir per desactivar la violència política als Estats Units?

Enmig de la forta tensió política creada per la temporada electoral als Estats Units, alguns grups d’activistes intenten mantenir la pau a les manifestacions i concentracions, fent servir tecnologies i tècniques que s’apliquen més sovint en democràcies inestables.

Mentre els ardits partidaris de Donald Trump irrompien al Capitoli el 6 de gener, tot intentant d’anul·lar els resultats de les eleccions presidencials de l’any passat, els membres de DC Peace Team –una organització sense ànim de lucre amb seu a Washington D.C. que promou la resolució no violenta de conflictes– es trobaven a la Black Lives Matter Plaza, a poques illes del Capitoli, i vigilaven la convergència dels partidaris de Trump, predominantment blancs, i els contramanifestants, principalment negres. Quan un simpatitzant blanc de Trump va treure un ganivet contra un contramanifestant negre, els membres de l’equip, amb armilles brillants, es van acostar a l’home blanc, amb les mans enlaire, animant-lo a “frenar”, segons el grup. Aviat va guardar el ganivet i els seus amics el van apartar del lloc. Cinc persones van morir a l’atac del Capitoli. Però, almenys en aquest incident concret, es va aturar la violència abans no pogués començar.

Les intervencions de voluntaris formats en el manteniment de la pau quan les tensions són elevades s’han fet servir durant molt de temps per reduir la violència relacionada amb les eleccions als països en desenvolupament. Després de les renyides eleccions presidencials del 2007 a Kenya, que es van saldar amb més de mil morts, els activistes kenyans van crear un mapa en línia per supervisar i tractar de prevenir la violència política. Els seus esforços van inspirar el desenvolupament d’Ushahidi –”testimoni” en suahili–, una eina d’ubicació cartogràfica d’origen col·lectiu que mostra a les forces de pau exactament on es desenvolupa un conflicte. Des de llavors, Ushahidi s’ha fet servir arreu del món per documentar innombrables problemes polítics i crisis humanitàries, des d’incidents violents a la guerra civil siriana fins a l’assetjament sexual a Egipte. En 2013 i 2017 els activistes kenyans van tornar a fer servir aquesta tecnologia per predir i desactivar la possible violència abans, durant i després de les eleccions presidencials.

Ara la violència política amenaça la democràcia als Estats Units. La insurrecció del 6 de gener al Capitoli va ser la culminació d’un any violent en què es van produir enfrontaments entre la policia i els manifestants per la justícia racial, un complot de la dreta per a segrestar el governador demòcrata de Michigan i amenaces de mort contra funcionaris electorals.

Per als treballadors humanitaris i el personal de resposta a les crisis que, com nosaltres, han treballat a l’estranger en zones de conflicte, les escenes resultaven terriblement familiars.

A la fi del 2020 ens vam unir a més experts en conflictes –tant grups comunitaris locals com organitzacions mundials sense ànim de lucre– per a fundar la Trust Network, un grup no partidista dedicat a detectar i intentar de prevenir la violència política.

Els equips en línia de la Trust Network recopilen informació sobre les activitats i les intencions declarades dels grups extremistes, obtinguda tant dels grups de reflexió com dels instituts d’investigació que vigilen els marges violents de la societat nord-americana. A partir d’aquesta informació, vam identificar els brots potencialment violents –sigui en protestes, sigui en mítings polítics– i després vam marcar el lloc en un mapa digital. El mapa es va compartir amb les organitzacions membres, entre elles els mediadors de conflictes locals que treballen sobre el terreny per reduir la violència en marxes, manifestacions i similars. Aquests s’interposen físicament entre els grups enfrontats, parlen amb cadascuna de les parts i intenten persuadir la gent perquè s’allunyi de la violència.

Aquesta estratègia, també anomenada “interrupció de la violència”, es fa servir sovint a les disputes entre bandes. De l’octubre al desembre del 2020, la Trust Network va ubicar 193 incidents de violència i assetjament relacionats amb les eleccions generals dels Estats Units del 3 de novembre.

De vegades, el simple fet d’ubicar en un mapa una crisi atrau prou atenció per dissuadir la violència. Quan els instigadors saben que són observats –i potencialment gravats amb telèfons mòbils– solen retirar-se. El dia de les eleccions, el 3 de novembre, tres vehicles plens de persones vestides de camuflatge, amb les matrícules cobertes, van començar a envoltar els col·legis electorals de Minneapolis. Els voluntaris de Nonviolent Peaceforce van alertar la Trust Network. L’incident va ser ubicat i es va enviar un avís a la policia, als funcionaris de govern i als membres de la comunitat sobre el perill potencial als llocs de votació.

Els vehicles no van trigar a marxar, segurament dissuadits quan van veure els voluntaris de Nonviolent Peaceforce amb armilles taronges d’aspecte semioficial i càmeres.

Tanmateix, amb el temps ha quedat clar que la ubicació digital de la violència electoral no és tan efectiva a l’Amèrica moderna com ho va ser a Kenya el 2007. La gent està tan connectada als mòbils que els grups mediadors de conflictes poden esbrinar ràpidament i fàcil quan i on es desenvolupen els esdeveniments violents. Els mediadors de carrer, segons que ens van dir els grups, necessiten informació en temps real sobre la possible violència a les protestes i concentracions per poder esquivar les condicions caòtiques.

I així enguany hem començat a fer servir Twitter, llocs de notícies locals i més plataformes digitals per seguir la ubicació, la mida i els moviments de grups extremistes com ara els Proud Boys. A partir de les publicacions i vídeos de periodistes fiables i independents, enviem als equips de carrer informació actualitzada sobre els focus emergents mitjançant Signal, una aplicació de missatgeria de text encriptada.

La Trust Network també intenta de dissuadir la violència entre manifestants i policies en aquesta mena d’esdeveniments, amb una combinació d’estratègies de desescalada.

Per exemple, abans de la protesta “Stop the Steal”, prevista per al 6 de novembre al TCF Center de Detroit sobre el recompte de vots, el Wayne Dispute Resolution Center va suggerir a la policia local que portessin gorres de beisbol en comptes d’equip antiavalots per evitar una escalada de tensions. Els agents ho van fer i al lloc dels fets, els representants de Trust Network, que duien armilles verdes brillants, es van presentar a la policia, als manifestants i als contramanifestants, explicant a tothom la seva intenció de mantenir la protesta pacífica.

Un grup no relacionat, anomenat Election Defenders, també hi treballava per evitar la violència entre grups oposats. La combinació de la comunicació prèvia a l’esdeveniment amb la policia i el diàleg al lloc dels fets va ajudar a rebaixar la temperatura d’una situació potencialment explosiva. Alguns manifestants de Detroit portaven armes, segons el Detroit Free Press. Però la protesta “Stop the Steal” es va mantenir en calma.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Entre els seus autors hi ha la catalana Marta Poblet, professora al Royal Melbourne Institute of Technology, a Austràlia.