31.10.2020 - 21:50
Els ciutadans d’Algèria decideixen avui en referèndum si aproven la reforma constitucional promoguda pel govern, en un intent de millorar la imatge de les autoritats després de la renúncia d’Abdelaziz Bouteflika, que va presidir el país durant vint anys.
La política algeriana ha estat marcada d’ençà de l’any passat pel moviment Hirak, que va sorgir com a oposició a la candidatura de Bouteflika a un cinquè mandat presidencial i que exigia també reformes i un canvi de sistema polític. Després de dos mesos de protestes, el president va dimitir, forçat per l’exèrcit, que exerceix el poder a l’ombra i d’ençà de la independència el 1962 controla les institucions de l’estat.
La reforma impulsada pel president Abdelmadjid Tebboune, un home vinculat a la cúpula militar, té un caràcter clarament continuista, una simple revisió que no ha acontentat l’oposició islamista, ni la d’extrema esquerra ni els activistes defensors dels drets humans.
La proposta de constitució posa l’accent en els drets i llibertats sobre el paper, però a grans trets no canvia l’estructura del règim. Reforça el principi d’independència judicial, però el president encara pot nomenar jutges sense aprovació parlamentària. De la mateixa manera, es limiten els mandats del president, però manté un immens poder, amb capacitat de vetar lleis.
Una participació que marcarà el futur polític
Les autoritats han situat el referèndum com una jornada clau en la història d’Algèria, que coincideix amb la data simbòlica del primer de novembre, quan va començar la guerra de la independència. De fet, el lema de la campanya és: ‘1954: l’alliberament, novembre 2020: el canvi’.
El moviment Hirak i més grups opositors, en canvi, han fet una crida a boicotar la votació, de la mateixa manera que van fer a les eleccions del desembre de l’any passat, quan es va assolir l’abstenció més alta de la història del país, superior al 60%.
El referèndum pot ser un revés al govern si la participació és molt baixa, però també pot reforçar les autoritats si els algerians voten en massa. La pandèmia del coronavirus va interrompre les manifestacions i, d’ençà d’aquell moment, hi ha hagut una dura campanya de repressió contra els activistes, els simpatitzants i els mitjans de comunicació independents. Per tant, una alta participació i un cas omís al boicot podrien ser una estocada al moviment.
El referèndum serà oficialment un plebiscit sobre la reforma de la constitució, però sobretot mesurarà el suport d’unes institucions debilitades i marcarà el futur d’una oposició perseguida i fins ara paralitzada per la crisi de la covid-19.
