16.09.2022 - 21:40
|
Actualització: 17.09.2022 - 11:01
No és el somni americà. A ells, els prometen el somni europeu. Un canvi de vida. Sortir de la crisi humanitària, social, política i econòmica dels seus països d’origen. Arribar a un país per construir-se un futur, per complir somnis. Però la realitat que topen és molt diferent, un malson. Primer, perquè fer la ruta Algèria – Illes Balears en una barcassa sense cap classe de mesura de seguretat és, directament, un gran perill de mort. “És un drama.” Amb aquests tres mots ho descriu Maria Ángeles Colsa, presidenta del Centre Internacional Per a la Identificació de Migrants Desapareguts (CIPIMD). I, segon, perquè quan posen un peu a terra no saben quin futur els espera.
Només el cap de setmana passat varen arribar a les costes de les Illes 22 barcasses amb 371 immigrants a bord procedents del nord d’Àfrica, la gran majoria d’Algèria. Són més que els que hi varen arribar els sis primers mesos del 2022. Malgrat que la xifra sigui cridanera pel gran volum de persones que ha arribat en tan sols un cap de setmana, el nombre de persones que s’ha traslladat del nord d’Àfrica fins a les Illes en barcasses és similar a la d’anys anteriors. L’explicació d’aquest fenomen sembla clara: les Illes són un lloc de pas cap a la península i altres estats, com el francès, i el bon temps comença a acompanyar per afrontar els durs viatges. La responsable del dispositiu d’Ajuda Humanitària a Immigrants de la Creu Roja, Marga Morcillo, explica que el setembre i l’octubre són els mesos en què arriben més immigrants. Colsa hi coincideix, i adverteix que fins ara no hi havia hagut gaire bona mar i que les arribades de migrants continuaran augmentant. “La llibertat de moviment ha d’existir, igual que nosaltres ens podem desplaçar sense més problema a l’estranger, ells haurien de poder traslladar-se independentment de la procedència i de la situació”, emfatitza. Això sí, no pas d’aquesta manera.
Arribar a destinació és guanyar una mena de loteria. Segons les dades del CIPIMD, a la ruta entre Algèria i les Illes, Múrcia o Almeria (la més comuna), fins a dia 21 d’agost d’enguany, 27 embarcacions amb 316 persones a bord han tingut dificultats. De fet, només hi ha hagut 83 supervivents. La resta, morts i desapareguts. Colsa relata que és important la tasca que fan ONG com la seva perquè sensibilitzar en origen hauria de ser el gran punt de partida. “Els migrants no agafarien aquest mitjà, que no és un transport ni és res. Ho farien de manera molt diferent. Hem d’obrir els ulls; quan hi ha un accident aeri tothom s’impressiona, quan és una embarcació amb catorze persones… res. I és un horror, una tragèdia”, subratlla Colsa.
Aquest “desconeixement” ha dut molta gent –més, els darrers anys– a cercar una vida millor a Europa. Segons dades de la delegació del govern espanyol a les Illes, que és qui en té les competències, enguany han arribat 95 barcasses amb 1.362 immigrants a bord. La darrera, el passat dia 11. Segons fonts de l’administració, són xifres gairebé idèntiques a les de l’any passat en aquestes dates. El 2021 varen arribar, en tot l’any, 164 barcasses amb 2.402 persones i el 2020, 112 barcasses amb 1.464 immigrants.
Així i tot, és cert que durant el 2019 aquestes xifres s’havien reduït de manera considerable, amb 41 barcasses i 507 persones en tot l’any. L’explicació d’aquesta diferència és, sobretot, perquè ara viatja més gent del nucli familiar, explica Colsa. Fins ara, la gran majoria de persones que feien aquesta ruta eren homes joves, però els darrers anys els problemes en els països d’origen han fet diversificar el perfil de persones arribades. “Arriben pares, mares, nins… famílies completes.” L’hivern passat, una barcassa duia a bord 23 persones amb direcció a les Illes. Totes eren de la mateixa família. Totes estan desaparegudes, engolides per la mar.
De fet, la de les Illes Balears és una ruta perillosa, però sembla que no és tan vigilada. Alguns experts també diuen que l’augment d’arribada d’immigrants es deu al canvi de posició del president espanyol, Pedro Sánchez, respecte de la situació amb el Marroc. Colsa també assenyala que a Algèria s’han posat murs en algunes platges perquè la gent no faci aquest periple, però realment no són gens efectius, i ara les zones de sortida més freqüents tenen com a destinació més directa, primer, les Illes Balears i, després, Almeria i Múrcia.
La Creu Roja també ha vist com el perfil dels immigrants ha canviat els darrers temps. Vénen d’Algèria, però també de països com Mali, Guinea Conakry, Burkina Faso, Sierra Leone i, fins i tot, Síria, Líbia i Egipte. Els procedents de l’Àfrica subsahariana acostumen a arribar en pitjors condicions, perquè han hagut de fer “un llarg trajecte de mesos viatjant, moltes vegades sols i sense recursos”, explica Morcillo. Una vegada arriben a Algèria i són captats per les màfies que organitzen aquests viatges, hi malviuen per poder-se permetre el viatge i “són explotats per alguns sectors laborals”, afegeix. El periple el fan, sovint, amb dos patrons, que s’alternen, i segueixen les coordenades de la ruta amb GPS.
Sistema d’atenció de la Creu Roja
Abans de ser duts cap a les dependències policials, un equip de la Creu Roja efectua una emergència sanitària. Morcillo s’encarrega d’organitzar els grups de voluntaris que atenen les persones acabades d’arribar després d’un trajecte que acostuma a durar entre dos dies i quatre. “Quan rebem l’avís, ens desplacem cap al lloc on arriben per fer una primera valoració i atenció sanitària”, explica Morcillo. Es tracta, també, d’una atenció individualitzada i de cobertura de les necessitats bàsiques: “Els oferim un paquet amb roba eixuta, sabates, menjar, aigua, productes d’higiene i, també, una flassada.” Primer s’atenen els perfils més vulnerables, com són els ferits, els menors i les dones.
De fet, molts arriben cremats pel combustible i també pel sol, deshidratats, amb cansament extrem, molts cops per tot el cos i miàlgies. Tot això, causat per la dura travessa a què s’enfronten quan naveguen. Alguns també arriben amb patologies prèvies, com ara diabetis o operacions mal efectuades que tenen greus conseqüències. En el cas de la salut mental, arriben persones desbordades per la situació, segons que narra Morcillo. Sobretot, la majoria estan preocupats per saber què els passarà: “Tenen por, veuen el desplegament de la policia; per ells, psicològicament, això és un gran xoc.”
Les famílies tampoc no confien en el sistema policial, “perquè en el seu país d’origen han tingut experiències molt temeroses”, relata la presidenta del CIPIMD. La seva organització treballa per identificar les persones que fan aquest trajecte i informar les famílies si han arribat o no. Per repatriar els cadàvers, explica, a vegades s’ha d’esperar fins a un any perquè els tràmits són molt llargs. Ells també acompanyen les famílies en tot aquest procés. Segons que conta Colsa, triguen només entre 48 i 72 hores a reconstruir tot el passatge de les barcasses. Si cal, anant porta per porta de les famílies de qui se sospita que algun integrant ha sortit per fer el trajecte.
Devolució al país d’origen
Malgrat tractar aquestes dades, la delegació del govern espanyol no sap preveure si a final d’any s’arribaran a superar els immigrants que arribin a les Illes, atès que és una activitat irregular i difícil de controlar. Si seran retornats al seu país d’origen, o no, és un altre fet que tampoc poden controlar les administracions.
Les persones que arriben amb les barcasses no han comès cap delicte, sinó que són sancionades amb una falta administrativa. Això significa que no poden estar detingudes més de 72 hores, mentre se’ls obre aquest expedient administratiu. Una vegada fet, queden en llibertat, tot i que s’ha de començar el tràmit del procés de devolució amb els països que tenen l’acord amb l’estat espanyol. És el moment en què els envien als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) que hi ha a la península.
En el cas d’Algèria, país del qual provenen la gran majoria de les persones que s’han desplaçat en barcassa, en principi hi ha aquest acord de devolució. Però les mateixes fonts de l’administració espanyola, que és qui en té les competències, expliquen que fa dos anys que Algèria no el compleix i, per tant, no accepta devolucions –tret d’un parell de setmanes durant l’any passat, en què es van retornar un centenar d’immigrants. És a dir, les persones queden lliures amb un expedient obert, i llavors ja poden desplaçar-se per compte propi, sempre que la situació econòmica i personal els ho permeti.
En el cas de tenir un perfil de vulnerabilitat, com passa en el cas de moltes dones, menors i gent amb malalties o alguna discapacitat, es passa al sistema d’ajuda humanitària. De fet, sovint reclamen ajut perquè se senten desemparats. La resta, que solen ser homes joves, acostumen a desplaçar-se cap a la península per continuar la travessa, normalment, fins a l’estat francès, on potser tenen família o s’hi senten més bé pel fet de provenir d’un país francòfon.
