08.02.2016 - 22:00
El parlament algerià ha aprovat aquest cap de setmana quasi per unanimitat la reforma de la constitució promesa pel president Abdelaziz Bouteflika fa cinc anys, enmig de l’onada de protestes de la Primavera Àrab. La revisió constitucional ha estat aprovada pels dos partits de la coalició governamental amb el boicot de l’oposició, que considera que no aporta solucions a la crisi econòmica del país. El nou text limita a dos el nombre de mandats presidencials, prohibeix als algerians amb doble nacionalitat d’accedir a alts càrrecs de la funció pública i atorga a l’amazic l’estatut de llengua cooficial d’Algèria, però no en el mateix pla d’igualtat que l’àrab, que resta com a llengua nacional de l’estat.
Es calcula que l’amazic té uns deu milions de parlants sols a Algèria, una quarta part de la població del país. Tot i aquest important pes numèric, les autoritats algerianes han mantingut històricament una política contrària a aquesta llengua pròpia del Magrib, parlada amb moltes variants del Marroc fins a Egipte i també per les poblacions tuaregs del Sàhara. Des de la independència del país, el 1962, l’àrab va substituir el francès com a llengua única de l’estat, sense deixar espai per a l’amazic.
A la dècada del 1980 hi hagué l’anomenada Primavera Amaziga, especialment a la regió muntanyenca de la Cabília, per a reclamar l’oficialitat de la llengua i el reconeixement de la identitat amaziga a Algèria. Aquell primer moviment popular d’oposició a les autoritats des de la independència, durament reprimit per les autoritats, va servir per a situar les reivindicacions identitàries i lingüístiques d’aquesta part de la població en l’agenda política algeriana.
El 1995 es va crear l’Alta Comissaria per l’Amaziguitat (HCA), un organisme oficial encarregat de promoure la llengua i d’introduir-ne l’ensenyament a l’escola. Tanmateix, dos decennis més tard, sols s’ensenya en la meitat dels departaments del país i abasta una ínfima part de l’alumnat.
Aquest reconeixement de la cooficialitat de l’amazic, malgrat que representa un avenç en termes legals a Algèria i una primícia en l’àmplia àrea on es parla aquesta llengua (al Marroc sols hi ha des del 2001 un Institut Reial de la Cultura Amaziga), ha estat rebut amb suspicàcies i rebuig per les principals entitats amaziguistes. És el cas del Congrés Mundial Amazic, contrari a ‘la supremacia de la llengua àrab’ a la nova constitució, i del Moviment per l’Autodeterminació de la Cabília (MAK), que considera ‘aquesta enèsima constitució algeriana colonial, il·legal, miserable i estrangera’ i reclama, alhora, el reconeixement del dret de decidir d’aquest territori.
