Alfred Bosch: ‘Trias vol pactar amb nosaltres i Colau també’

Alfred Bosch (1961) és el candidat d’ERC a la batllia de Barcelona. En aquests moments, la seva formació hi té dos regidors, resultat que espera millorar. Bosch, conscient que s’haurà de fer un lloc en una campanya molt polaritzada entre el batlle Xavier Trias i Ada Colau, en aquesta entrevista parla sobre el seu projecte de ciutat. Hi hem conversat al terrat de la redacció de VilaWeb, a Ciutat Vella de Barcelona.

Podeu veure l’entrevista en vídeo ací:

Eleccions municipals 2015 a Barcelona: Alfred… per vilawebtv

—Us sap greu no tenir a ningú de l’actual consistori d’ERC a la seva candidatura?
—D’ERC hi ha una persona, Jordi Portabella, que va dir que es retirava. Li estem molt agraïts per tot el que ha fet aquests setze anys. Ha deixat una herència positiva. I hem de començar una nova etapa.

—I Oriol Amorós?
—També vam fer-li l’oferiment. I va preferir ser portaveu al parlament portant coses tan importants com el cas Pujol. Cadascú és lliure de fer el seu camí.

—Vau participar en la Barcelona olímpica. Considereu que és un actiu aquella experiència?
—Encara vivim a la Barcelona olímpica. La de les rondes, les quatre àrees olímpiques, la recuperació de les platges. En gran mesura, la nostra Barcelona és l’olímpica. Hi visc, la visc i la reivindico. I hem d’anar uns passos més enllà. I allò que va ser la ronda del ciment i els vehicles, ara han de ser les rondes de les persones. Hem d’humanitzar. Amorosir. I canviar el perímetre.

—La Barcelona olímpica també va ser la de les ràtzies contra independentistes.
—Aquest llegat no el recollim, com és evident. Recordo que abans era l’independentista dels olímpics. I ara sóc l’olímpic dels independentistes. No em sembla malament. Sempre he cregut aquella visió del Maragall, que s’inclina cap al Besòs que és on pateix més, i el projecte de república catalana amb Barcelona com a capital eren complementaris. I que d’alguna manera s’havien de fondre. A la nostra candidatura ho hem fos prou bé.

—Us trobeu en un sandvitx entre Trias i Colau?
—Hem tingut la gran sort que Trias vol pactar amb nosaltres i Colau també. Ens han portat en un punt de confluència que som la força que genera consens.

—No és veure-ho massa positiu?
—El negatiu ja el donaran els altres. Nosaltres som els dels sí, els propositius. En una ciutat on hi ha un cert risc de diferenciació social, quan hi ha un perill de ruptura social, abonar aquesta diferència… Nosaltres ens enfilem a la Barcelona de la Diagonal! Nosaltres ens apropiem la de la Meridiana! Nosaltres això no ho compartim. Creiem que la majoria dels ciutadans de Barcelona tampoc no ho comparteixen. I la nostra missió és cosir. Estimular els pactes de ciutat per combatre la desocupació, la crisi de l’habitatge, per millorar la gestió del model turístic. No hem de crear conflicte ni enfadar-nos ni trencar Barcelona, sinó evitar que això passi. Hem de construir una sola Barcelona igualitària, una sola Barcelona pròspera que arribi a tothom.

—Sona bonic, però no és gens fàcil.
—Ningú no va dir que ho fos. Estem embarcats en camins de llibertat, de prosperitat i de justícia que són molt complicats. Però no hem de renunciar a caminar-los, aquests camins.

—L’oficina antifrau va denunciar que la Marina del Port Vell era una inversió fosca. Després es va arxivar la causa per manca de proves. Què en penseu?
—És una operació ofensiva per als ciutadans de Barcelona. Sóc de Ciutat Vella i aquest espai públic tancat i barrat, amb una tanca davant els veïns, per fer-hi un port esportiu per a milionaris resulta ofensiu. No ho compartim. El projecte va començar amb els socialistes, i l’alcalde actual, amb pactes amb el PP, l’ha transformat en això que és.

—S’ha d’investigar la guàrdia urbana. Creieu que s’ha fet net del passat feixista i de corrupció d’algunes persones d’aquest cos?
—La guàrdia urbana es pot millorar. Molt. Per exemple, l’accés. No es demana un temari per concurs, com a la resta de treballadors de l’ajuntament. No hi puntuen els idiomes, el batxillerat, les carreres universitàries. La guàrdia urbana l’hem de millorar perquè els agents tinguin més autoestima, siguin més estimats pels ciutadans, i més formats. Volem una policia cívica, democràtica, que tothom, quan l’avisi, tingui la sensació que és a prop i ens pot ajudar.

—L’ajuntament té competències per a canviar l’accés?
—Tota la resta de cossos de l’administració van per temari. Per tant, es pot fer. Cal tenir una mica de coratge. També es pot canviar Afers Interns de la guàrdia urbana. Té un equip de nou persones per a tres mil agents. És poc. A més a més, es troben sota el comandament jeràrquic de la guàrdia urbana i treballen a la mateixa caserna: mengen i dinen amb els companys. És molt difícil que a Afers Interns hi hagi independència per a fer el seguiment. Per millorar el cos seria bo de canviar-ho.

—Què penseu fer perquè no continuïn tancant els locals emblemàtics de la ciutat?
—Utilitzar les normes que sí que existeixen. Sobretot el patrimoni físic. Els més desprotegits són els emblemàtics pel seu ús. Forns de tota la vida, pastisseries. Nosaltres estem interessats que aquests locals no es perdin. Com? Amb un pla d’usos que protegeixi els usos i eviti els abusos. I que faci possible de preservar els usos de certs locals.

—Que li diríeu a l’Eduard, veí de la Rambla, que es troba que al portal de casa seva s’exerceix la prostitució, amb la passivitat de la guàrdia urbana.
—Li diria allò que em dic a mi mateix, i a la resta de veïns de Ciutat Vella. Cal una acció decidida de l’ajuntament i l’administració. No tant per a fer la guitza a aquestes dones, que fan una feina, sinó per a regularitzar la prostitució. De vegades és més intel·ligent que els problemes aflorin. Que sapiguem quanta gent es dedica a la prostitució. Saber qui són. Poder gestionar-ho millor. A l’etapa que ERC era a l’equip de govern, amb la Pilar Valluguera de regidora, va ser molt reeixit. Ara creiem que hi ha una certa deixadesa.

—Per què no es parla d’immigració, en aquesta campanya? No hi ha cap problema d’integració?
—Sí que n’hi ha. També és cert que, a diferència de tres o quatre anys enrere, la tendència migratòria ha canviat. En lloc d’atraure més extracomunitaris, ara hi ha més cap enfora. Perdem població immigrada. Això fa que l’actitud dels mitjans, i de tothom, hagi canviat. Així i tot, les polítiques d’integració i interculturals han de ser serioses. Nosaltres hi creiem.

—Hi ha llits calents, com al segle XIX.
—No ho equipararia mecànicament a la immigració. No importa d’on venim, sinó cap on anem. I si anem cap a una societat injusta hem de tractar els problemes de justícia i pobresa. Sigui qui sigui l’afectat.

—Els llits calents els afecten sobretot a ells.
—Cert. Però la qüestió no és d’on venen. Sinó què els passa. Nosaltres defensem un pla de xoc social, com defensa la taula de tercer sector. Proposa que sigui un 5% del pressupost municipal. Pensem que d’un any per un altre seria difícil, però gradualment hem d’anar-hi.

—L’escriptor italià Saviano ha denunciat la presència de les màfies al cor de la ciutat. Itziar Gonzàlez també. Què hi dieu? Sigueu concret.
—Si sabés els problemes en conflicte, i amb detall, aniria a la fiscalia i ho denunciaria. No ho tinc. No ho sé. És molt difícil. La impressió és que aquí hi ha un risc, i un problema. És un dels costos de Barcelona, ciutat oberta, magnètica, que atreu molta gent, també aquestes organitzacions i de xarxes. I aquí cal l’acció de la policia local en coordinació amb els mossos. Diria que Barcelona sí que és un imant per a aquestes organitzacions. Com ho són totes les ciutats magnètiques. Com ho és Londres, París. És un dels preus que sembla que toca pagar. Però ho hem de combatre. Sobretot els cossos ho han d’afrontar amb decisió.

—La pobresa ha passat del 20% al 40% a la ciutat. Els veïns de Nou Barris diuen que no és pobresa, és injustícia. És el problema principal?
—Ho és. Redreçar una situació d’injustícia social és prioritat. Som garantia de progrés social i procés nacional. Volem que totes dues vagin juntes. Hem d’afrontar els problemes de desigualtat social. Un pla de xoc immediat, un fons per a lluitar contra la pobresa, i després mesures estructurals de llarg abast, com la creació d’ocupació.

—Com es poden solucionar les molèsties que ocasiona el turisme?
—Moratòria al cor de la ciutat. Ciutat Vella. Que no s’hi puguin fer més allotjaments turístics. Tancar els que operen il·legalment i esponjar el centre de la ciutat. Incentivar que aquestes activitats que fan algun hotelet o allotjament es traslladin a zones més allunyades. Barcelona és molt compacta. No és cap disbarat que hi hagi allotjaments a vint minuts directe amb metro al centre de la ciutat. Canyelles, Roquetes.

—Això al Gremi d’Hotelers no li agrada gens. Ells ho volen concentrar.
—No ho sé. Però jo no represento el Gremi d’Hotelers. Tenim un projecte de ciutat. Jo n’he parlat amb hotelers. Alguns ho veuen més clar, alguns altres no tant. Però som conscients que si volem que aquest èxit es mantingui, l’hem de socialitzar. Hem de fer que els ciutadans apreciïn els guanys darrere la prosperitat. Tots els hotelers són conscients d’això. Alguns arrufaran al fins, però a llarg termini tots entendran que s’ha de gestionar millor.

—És necessari soterrar el tros de les Glòries?
—Sí. Els túnels d’entrada i sortida de la Gran Via, que també afecten la Diagonal s’han de soterrar. Ara mateix s’aguanta pels pèls. Hi ha una bona gestió del trànsit a Glòries, però comença a haver-hi problemes de trànsit i pol·lució.

—No valdria més fer arribar el metro a tot arreu primer amb la línia 9 i la línia 10?
—Per nosaltres és prioritari, abans que Glòries, que la línia 10 del metro pari a la Zona Franca. Foneria, Motors i Carrer del Foc. Com a mínim Foc s’ha d’inaugurar. Seria un insult que el metro no hi parés, perquè la línia hi passa. Seria un insult per als veïns. Val uns 35 milions d’euros. Són mots diners, però l’ajuntament ho ha de fer. El tram central de la línia 9 i la línia 10 costa uns 1.300 milions d’euros. Si l’ajuntament hagués d’invertir això, no faria res més a la ciutat. És més de la meitat del pressupost. O trobem una manera de finançar-ho, a través de la Generalitat, o d’un nou estat català, o serà molt complicat o molt gradual.

—Barcelona ha de ser la capital de la Catalunya independent? Per què no Tarragona, i així ho reequilibrem?
—De la capitalitat política en podem parlar i debatre. Ara, és incontestable que Barcelona és el cor de Catalunya econòmicament i continuaria exercint de capital a efectes pràctics. Una ciutat que pugui liderar el país en tots els sentits. Que pugui rebre els beneficis d’una república catalana. Que la línia 9 i la línia 10 es puguin sufragar. Necessitem un estat a favor. De moment, el tenim en contra. Nosaltres som garantia de progrés i de procés. Pensem que seria molt bo assolir aquesta capitalitat de debò. Una de les millors coses que li passaria.

—Amb qui pactaríeu?
—Hi ha diversos alcaldables que ja han manifestat que els agradaria pactar amb mi. Com a alcalde Barcelona jo estaria disposat de rebre el suport de tants grups com ho creguin adient. Sempre que no hagi de renunciar a cap peça fonamental del meu programa. Som garantia de progrés social i procés nacional. No penso renunciar a cap dels dos. Allà on tenim més força és combinant aquestes coses més el fet de l’ètica política. Som un partit degà, mots anys pel món, i estem nets. No tenim corrupció, sobres, etc. Jo penso que com que tenim aquesta oferta, som una opció guanyadora. Connectem amb la majoria dels ciutadans de Barcelona i per tant és per aquí per on anirem. Que algunes altres forces hi volen col·laborar? Doncs encantats. Crec que estem en un lloc ideal per a liderar el consens. Tot a partir d’una ciutat que es considera d’esquerres, republicana i que vol el procés d’autodeterminació i llibertat nacional.

Perfil d’Alfred Bosch en vint preguntes

—Quin és el vostre defecte principal?
—La impaciència.

—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Ser més pacient i no posar-me nerviós. He trobat a faltar un parell de pams.

—Quin nom (de noi i de noia) prefereix?
—Alfred i Paula. Alfred és el nom del meu fill, i Paula de la meva filla.

—Quin és el seu artista preferit?
—Fins ara ho era Juanjo Puigcorbé, però ara s’ha tornat el meu polític preferit.

—Quin és el seu heroi de ficció preferit?
—De petit m’agradava molt Superman. Ara m’agrada més Asterix. O Obelix. Tinc dubtes.

—Quin personatge històric valoreu més?
—Sens dubte, Francesc Macià. El tàndem Macià-Companys per mi és molt complet. Si els poguéssim tenir en una sola persona seria el meu personatge preferit. I després Nelson Mandela, que m’ha marcat moltíssim i és un referent per a mi.

—Quin és el seu lema?
—Sigues honest. Fes tant com puguis. Descansa. I gaudeix del que et dóna la vida.

—Quines feines heu fet fora de la política?
—Quiosquer, maquinista en una fàbrica, noi dels encàrrecs, oficinista, comptable, novel·lista, professor universitari, professor de català adults, membre de Barcelona 92 organitzant els jocs olímpics, portaveu de Barcelona Decideix. He estat moltes coses. I el que més m’agrada és ser jo mateix.

—L’escola on porteu els fills és públic o privat?
—Un institut públic.

—L’última vegada heu fumat marihuana?
—Fa molts anys. És una experiència, com el tabac i l’alcohol. És bo de conèixer-la per saber fins a quin punt et pot beneficiar o perjudicar.

—Amb quina llengua parleu als pares? I als fills?
—En català als pares, i als fills en anglès.

—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—Que no sabia gestionar. De fet, m’he passat mitja vida gestionant. I és allò que menys se sap i suscita menys titulars. Però a mi em sap greu que es digui.

—El millor batlle de la ciutat fins avui?
—Potser Carles Pi Sunyer. Un dels alcaldes republicans. Són gent que s’ho van jugar tot. Molt valents. I tenien un somni de ciutat diferent. Després d’aquests, Pasqual Maragall, que el conec personalment, i també va aportar allò que més es demana a un alcalde, que és tenir visió. Cap on vols anar.

—La cosa que ha fet més bé el batlle actual?
—Fer poques coses.

—La que ha fet més malament?
—Fer poques coses.

—Quan cobrareu si sou batlle? I si sou regidor?
—Vaig mirar-me quant cobra i ara no me’n recordo. Sé que era una xifra més que notable. Crec que es pot ajustar.

—Cobrareu les dietes?
—No s’han de cobrar dietes. S’han de cobrar despeses contra justificant. A tot arreu on som hem demanat que es canviï el sistema.

—Qui us ha fet políticament?
—’Strictu senso’, Oriol Junqueras.

—Qui creieu que faria millor la vostra feina, entre la resta de candidats
—Amb tota modèstia, Alfred Bosch.

—Qui creieu que la faria pitjor?
—Si fos alcaldessa Carina Mejías, que em costa d’imaginar, seria un problema gros per a la ciutat de Barcelona.