S’ha mort el dramaturg i militant de l’esquerra abertzale Alfonso Sastre

  • La seva literatura compromesa va xocar insistentment contra la censura franquista

VilaWeb
Fotografia: Wikimedia/ Joxerrazabala

Redacció

17.09.2021 - 12:57
Actualització: 17.09.2021 - 13:07

S’ha mort a 95 anys el dramaturg, assagista i militant abertzale Alfonso Sastre. Nascut a Madrid (1926), on va començar la seva activitat literària, va esdevenir un èuscar d’adopció que es va destacar pel seu compromís amb la lluita antifranquista i per l’alliberament del País Basc. La seva inquietud social queda reflectida a les seves obres de teatre, poesies, narracions i assajos, que sovint van xocar contra la censura franquista i es van publicar abans les edicions traduïdes a idiomes com l’italià o el francès que les originals.

L’any 1945 va fundar el grup teatral Arte nuevo, amb el qual va estrenar el seu primer gran èxit Escuadra hacia la muerte (1953), que es va prohibir torna a interpretar. Durant els anys cinquanta i seixanta va continuar escrivint obres de protesta que topaven amb la censura com La sangre y la ceniza o La taberna fantástica, i als setanta va viatjar a Cuba, on va conèixer la revolució comunista i hi va simpatitzar.

Durant el franquisme va confrontar el possibilisme d’autors que miraven de trobar escletxes a la censura per criticar el sistema des de dins, mentre que Sastre optava per una crítica oberta que va trigar anys a poder-se representar. Va ser a partir del post-franquisme que moltes de les seves obres es van editar i representar a l’estat espanyol.

La seva activitat literària estava íntimament lligada amb l’activitat política. Durant el franquisme va militar al Partit Comunista d’Espanya, però durant els setanta el va deixar per la deriva reformista. El 1956 fou empresonat per haver participat en protestes universitàries contra el franquisme. El 1974 la seva parella Eva Forest va ser detinguda acusada de tenir relació amb l’atemptat d’ETA a una cafeteria del carrer del Correo de Madrid i ell també va ser empresonat. Després de vuit mesos i mig el van deixar en llibertat provisional i, finalment, es va arxivar el cas. Forest va passar tres anys a la presó i, finalment, exonerada per la llei d’amnistia. Un cop es van retrobar es van instal·lar a Hondarribia, on van viure fins al final dels seus dies. Al País Basc tots dos es van implicar a l’esquerra abertzale, fins al punt que el 1994 Sastre fou candidat al Parlament Europeu d’Herri Batasuna, el 1998 d’Euskal Herritarrok al Parlament Basc i el 1999, un altre cop, per les del Parlament Europeu.

Després de la il·legalització de Batasuna, va promoure diverses candidatures electorals successivament anul·lades pel sistema judicial. La seva última participació electoral va ser el 2009, com a cap de llista de la candidatura Iniciativa Internacionalista al Parlament Europeu.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor