30.07.2024 - 13:59
|
Actualització: 30.07.2024 - 17:03
L’ex-vice-batlle de València Alfonso Grau —que va ser número dos de Rita Barberà— ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó per malversació de cabals públics en una de les peces del cas Imelsa. A més, haurà de pagar una multa de 5 milions d’euros per un delicte continuat de suborn. En canvi, ha estat absolt del delicte de falsedat documental. Així consta a la sentència de l’Audiència de València, a la qual ha tingut accés EFE, sobre la peça A del cas Imelsa. A més de Grau, també hi havia processats l’ex-secretària del grup municipal del PP Mari Carmen García Fuster, l’ex-gerent de la Fundació Turisme València José Salines i l’ex-director de l’Associació Centre d’Estratègies i Desenvolupament Juan Eduardo Santón.
La Sala considera que Grau és autor dels delictes continuats de malversació i suborn passius arran del finançament de la campanya electoral del PP per a les eleccions municipals de 2007. El cas s’ha allargat tant que el tribunal ha rebaixat la condemna per l’atenuant de dilacions indegudes. Ara bé, també l’ha condemnat a indemnitzar l’Ajuntament de València amb 388.150 euros.
José Salines ha estat condemnat a quatre anys de presó com a cooperador necessari d’un delicte continuat de malversació de cabals públics, i haurà de respondre de manera solidària al pagament de 210.000 dels 388.150 euros de la responsabilitat civil que s’ha de pagar a l’Ajuntament de València. En canvi, el tribunal ha absolt per falta de proves els altres dos acusats.
Grau va desviar fons públics
La sentència considera provat que Alfonso Grau, llavors regidor d’Hisenda i tinent batlle de l’Ajuntament de València, va desviar fons de la Fundació Turisme València i l’Associació Centre d’Estratègies i Desenvolupament, que rebien aportacions econòmiques del consistori, per a pagar despeses de la campanya electoral municipal del PP de 2007. La fundació va pagar almenys 210.000 euros i l’associació 178.150 euros a l’empresa que gestionava la campanya electoral per al PP, Laterne Product Council (LPC).
La sentència diu que els pagaments es van fer per decisió d’Alfonso Grau i que José Salines va col·laborar en l’execució. La resolució també considera provat que l’empresa Laterne va rebre aportacions de diverses empreses contractistes amb l’ajuntament que es van dedicar a pagar despeses de les activitats de la campanya electoral del PP de 2007, i que es van fer sota l’aparença de pagaments per prestacions que realment no s’havien fet.
Aquests empresaris, diu la sentència, van fer els pagaments per a “significar-se davant els qui podien continuar sent responsables del govern municipal”, a fi de “secundar que la candidatura del Partit Popular continués governant (…) i poder, així, beneficiar-se en el futur d’un tracte favorable per part de l’ajuntament, de les empreses públiques municipals i de qualssevol altres entitats en les decisions de les quals poguessin intervenir els governants municipals”.
El tribunal veu provat que els pagaments es van fer a petició d’Alfonso Grau, que va aprofitar la posició que tenia a l’ajuntament per a aconseguir aportacions econòmiques de les empreses que tenien relacions econòmiques amb l’ajuntament que podien tenir interès a accedir a contractes amb l’administració local. José Salines hi va col·laborar “com a mínim”, diu la sentència, que no creu que sigui ni tan sols una hipòtesi raonable que ho fes “per error o enganyat”, sinó que la seva col·laboració va ser “necessàriament conscient de la seva finalitat”.
Sense proves per a la campanya de 2011
Ara bé, el tribunal diu que no hi ha proves que també fessin pagaments per a finançar la campanya electoral del 2011, que també s’investigava. “La prova existent i analitzada no permet descartar que les factures analitzades es corresponguessin amb treballs efectivament realitzats”, diuen els magistrats.
Així, encara que el pagament de despeses electorals amb els saldos del compte del Grup Municipal Popular es van efectuar “al marge de la comptabilitat del PP i amb incompliment de les exigències de la legislació sobre finançament de partits polítics i de la legislació electoral”, aquests fets, quan es van cometre, no eren constitutius del delicte de finançament il·legal, afegeix el tribunal.
La sentència no és ferma i pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem.
