12.10.2024 - 20:47
|
Actualització: 13.10.2024 - 23:10
Si avui la meitat dels escocesos diuen que votarien a favor de la independència, raó per la qual el Regne Unit no s’atreveix pas a repetir el referèndum del 2014, en bona part és gràcies a la feina d’un gegant de la política europea que va dedicar tota la vida a la lluita per la independència d’Escòcia, Alexander Elliot Anderson Salmond, conegut a tot arreu com Alex Salmond.
Salmond s’ha mort a Macedònia del Nord després d’haver fet un discurs i és difícil d’imaginar una manera més adequada de tancar la seva vida. La política i la comunicació van ser les seves dues passions més grans i tant va lluitar per la independència d’Escòcia com es va interessar per la realitat política de tots els països del món. Va ser el primer ministre que va aconseguir de fer el referèndum d’independència, però també el periodista que gaudia fent reportatges sobre qualsevol racó del món, especialment en la seva etapa a Russia Today.
Nascut el dia de Hogmanay (vigília de Cap d’Any) del 1954 a Linlithgow, Salmond va créixer en una família de nacionalistes de classe treballadora. Estava orgullós d’haver viscut en una casa de propietat pública i d’haver estat educat en el sistema escolar públic escocès. Més tard va estudiar economia i història medieval a la Universitat de Saint Andrews i es va afiliar al Partit Nacional Escocès (SNP) el 1973. A la universitat, va ser el president de la Federació d’Estudiants Nacionalistes. El 1978, va entrar al Servei Econòmic del govern britànic com a economista assistent al Departament d’Agricultura i Pesca d’Escòcia i dos anys després es va traslladar al Royal Bank of Scotland, on va treballar durant set anys com a economista i es va especialitzar en petroli i gas.
Membre actiu de l’SNP, va tenir un paper destacat en l’anomenat Grup 79, que es va oposar a la direcció del partit amb la intenció de portar l’SNP cap a l’esquerra. El grup va ser expulsat del partit el 1982, però els seus col·legues van veure en Salmond un talent massa gran per a deixar-lo fora i finalment els rebels van ser readmesos.
A final dels anys vuitanta, en ple thatcherisme, Salmond es va convertir en una estrella emergent i en un futur dirigent que prometia. Elegit diputat per Banff i Buchan el 1987, es va fer de notar de seguida, quan va ser expulsat de la Cambra dels Comuns durant una setmana per haver interromput el discurs pressupostari del canceller en protesta per la introducció de l’impost comunitari a Escòcia.
Quan el càrrec de cap del partit va restar vacant el 1990, Salmond va fer el pas i va guanyar, i així va reposicionar l’SNP com un partit més centrista, socialdemòcrata i pro-europeu.
Durant la dècada dels noranta, Salmond es va convertir en una figura familiar a la ràdio i la televisió i en un dels portaveus més eficaços de l’independentisme escocès. Va dirigir el partit cap a la campanya per un parlament escocès i va defensar un enfocament “gradualista” per a aconseguir la independència.
L’SNP va ser segon a les eleccions inaugurals de Holyrood el 1999, i Salmond va passar a ser el cap de l’oposició. L’any 2000, va prendre la decisió sorprenent de plegar i renunciar tant al càrrec de cap del partit com al de membre del parlament escocès. I va tornar a Westminster, fet que li va valer moltes crítiques.
Però a Londres, Salmond va esdevenir una de les veus més crítiques amb Tony Blair i contra les guerres de l’Afganistan i l’Irac, fet que li va valer moltes simpaties més enllà dels cercles nacionalistes. Salmond va ser un dels onze diputats que van intentar, sense èxit, de processar el primer ministre Tony Blair. Les seves accions, com també la seva presència i els seus discursos en manifestacions, el van convertir en una figura destacada del moviment antiguerra i li van fer guanyar molts admiradors.
En un nou tomb dràstic d’opinió, Salmond es va presentar a les eleccions escoceses de 2007 anunciant que volia ser el primer ministre. I ho va aconseguir d’una manera molt ajustada, amb un govern minoritari que va tenir el suport dels verds i els conservadors.
Quatre anys després, el 2011, va marcar el punt culminant de la seva carrera política. Va aconseguir allò que sempre s’havia descrit com a impossible: que l’SNP guanyés amb majoria absoluta les eleccions escoceses. I Salmond va posar fil a l’agulla per mirar de convèncer el primer ministre britànic, David Cameron, que calia un referèndum d’independència. En aquell procés es va mostrar el Salmond més brillant, un gran estrateg i una personalitat d’un nivell intel·lectual remarcable.
Al final, el resultat va ser un “No” a la independència. Però Salmond havia portat l’independentisme fins al 45% dels vots, una marca que ningú no creia possible quan es va acordar el referèndum.
Malgrat això, poques hores després, va anunciar que plegava. A gairebé 60 anys va passar el testimoni a una generació més jove. A la seva gran amiga Nicola Sturgeon. I ell va optar per tornar-se a presentar a Westminster, en unes eleccions en què els independentistes escocesos van aconseguir 56 escons dels 59 en disputa. Dos anys més tard, però, va perdre l’escó.
La seva decisió de presentar aleshores un programa de reportatges a RT, l’antic canal Russia Today, va ser una font de crítiques. El programa va ser suspès el febrer del 2022 arran de la invasió d’Ucraïna, però, un any després, va començar un programa amb el mateix format a la televisió pública turca.
Però aquell no seria el maldecap més gran de Salmond. L’agost de 2018, el diari Daily Record va dir que havia estat denunciat a la policia per unes agressions sexuals que es remuntaven a l’època de primer ministre. Ell va negar les acusacions, però va plegar de l’SNP després de quaranta-cinc anys de militància, enmig de les demandes de molta gent perquè en fos expulsat. Finalment, el gener del 2019, va guanyar una revisió judicial que va dictaminar que la investigació contra ell era il·legal, injusta i “contaminada per un biaix aparent”.
Aquell mateix mes, va comparèixer davant el tribunal i va ser acusat de catorze delictes, incloent-hi dos càrrecs per intent de violació. El 2020, després de dues setmanes de proves, va ser absolt de tots els càrrecs, però la imatge de Salmond havia acabat molt tocada davant l’opinió pública. En els judicis havia emergit una imatge seva com un dirigent molt agressiu i poc primmirat en les relacions amb els seus subordinats, especialment les dones.
Salmond va atribuir tot allò a una campanya de l’SNP per a apartar-lo de la política. I va reaccionar-hi fundant un nou partit, Alba, del nom en gaèlic d’Escòcia. Llançat poc abans de les eleccions del 2021, Alba no ha aconseguit mai més del 3% dels vots.
Fa menys d’un mes, Alex Salmond va parlar amb Andreu Barnils per a VilaWeb, i possiblement va ser una de les seves últimes entrevistes. Aleshores va fer un repàs, inconscient, de la seva vida i de la seva tasca, que ara amb la seva mort pren un relleu especial.
Va dir: “Quan vam començar, l’any 2012, el suport a la independència era inferior al 30%. I, veient que ho vam deixar a 44% al referèndum, doncs va ser tota una fita. I potser veníem de massa enrere i era un pont massa llunyà per a saltar. Dir que vam guanyar la campanya i perdre el referèndum no és cap consol, però té un fons de veritat. I malgrat la incompetència de l’SNP al govern, el suport és del 50%. Fonamentalment, la independència d’Escòcia és més probable ara que no abans.”
