17.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 17.10.2022 - 21:41
“Tinc la sensació que aquella nit la policia havia de caçar responsables tant sí com no.” L’Àlex és un jove de vint-i-sis anys de la comarca de la Selva que el 19 d’octubre de 2019 va anar a Barcelona per manifestar-se contra la sentència de l’1-O. Dimecres, just tres anys després, serà jutjat per desordres públics i danys per haver provat de cremar un contenidor, segons el relat de la fiscalia. Tot i que no l’acusen ni d’atemptat contra l’autoritat ni de lesions a cap agent, la petició de penes és elevada: tres anys i mig de presó.
Detingut per agents de paisà
L’Àlex explica que aquell dia va participar en les protestes pacífiques que s’havien organitzat a Barcelona i que, ja de nit, va separar-se dels amics per tornar cap a casa, a la Selva. “Anava una mica perdut, preguntant, i no hi havia gaire gent al carrer. De sobte, se’m van acostar dos homes que no anaven vestits de policia i em van dir que estava detingut. Recordo que em van comentar alguna cosa sobre la meva caputxa i la dessuadora. Jo em vaig quedar molt parat perquè no entenia res, em van ficar dins un cotxe patrulla i em van portar a la comissaria dels Mossos de les Corts”, recorda.
Explica que el tracte a la comissaria va ser correcte, però que ell estava angoixat i confús perquè ningú no li havia donat explicacions. “No sabia ben bé què passava, havia anat allà pacíficament i, de cop i volta, m’havien detingut. Em van fotografiar les pertinences, em van agafar empremtes i em van deixar tancat en una cel·la.”
Dos dies tancat
La detenció de l’Àlex es va acabar fent molt llarga: va passar dues nits al calabós. “La primera nit va ser la pitjor. Fins que no vaig assimilar què m’havia passat vaig tenir molta ansietat. Van ser dues nits tancat gairebé sense llum, menjant entrepans i bevent aigua quan ells volien.” Després d’aquestes dues nits va ser traslladat als calabossos de la Ciutat de la Justícia i no va ser fins a les sis de la tarda que va poder declarar.
“Crec que tot el procés es va allargar tant perquè valoraven posar-me en presó provisional”, considera l’Àlex. “Però finalment em van deixar en llibertat amb mesures cautelars: no acostar-me a menys de mil metres de qualsevol manifestació o reunió a la via pública a Catalunya i anar a signar a Barcelona dues vegades el mes. Aquesta és la mesura que més m’ha perjudicat laboralment i personalment, perquè implica fer molts quilòmetres. Hem intentat que la retiressin, però ens ho han denegat tres vegades.”
Judici imminent
A banda d’aquestes complicacions en el dia a dia, l’Àlex explica que ha viscut aquests tres anys amb certa angoixa i incertesa, pel fet d’estar tant de temps sense saber-ne res. “Vaig intentar deixar-ho passar perquè sabia que la justícia no és ràpida, però no m’esperava tanta lentitud”, comenta.
Encara el judici de demà amb una mica de por, però amb cert optimisme, perquè assegura que la fiscalia no té cap prova, i només compta amb el testimoni de dos agents i amb un encenedor que el jove portava a sobre aquell dia. “Duia l’encenedor perquè sóc fumador. No tenen cap prova i jo confio en l’absolució. Encara crec en la justícia, ni que sigui una mica, i es demostrarà que no vaig fer res.”
La fiscalia acusa l’Àlex d’haver cremat uns cartons i haver-los ficat dins un contenidor, posteriorment apagat pels Mossos. “Diuen que portava la indumentària típica dels manifestants: de fosc, amb dessuadora, texans i tapaboques. Però en les fotografies de les meves pertinences no es veu cap tapaboques. Portava dessuadora, però no es veu res del que diuen.”
La Generalitat no està personada en aquest cas perquè no hi ha lesions a cap agent ni hi ha cap bé de la Generalitat danyat. L’Ajuntament de Barcelona ha demanat de no ser part del procediment, però sí que demana una indemnització per destrosses, com a titular dels contenidors. “Deixen clar que no s’hi personen per no quedar malament, però estan obligats a demanar diners quan hi ha destrosses”, explica el jove. “L’atestat dels Mossos només deia que havia intentat de cremar el contenidor, ara em demanen el cost com si l’hagués cremat. Es podrien haver llegit l’atestat i després fer la petició en conseqüència, però no.” De fet, el jove és acusat d’un delicte de danys, no pas de temptativa, i li farien pagar per tres contenidors, i no tan sols per un.
“Els polítics ens han deixat sols”
L’Àlex diu que el seu cas té una explicació política, i ho considera paradoxal, perquè ell no ha estat mai polititzat: “No m’ha agradat mai la política, no formo part de cap partit ni entitat, vaig anar a les manifestacions amb els amics simplement perquè estava en desacord amb el fet que hi hagués gent a la presó per haver permès de votar.” Però diu que aquest procés li ha fet reconsiderar algunes coses, especialment quant a la repressió.
Com en molts altres casos, el jove explica que, vagi com vagi el judici, l’experiència modificarà d’alguna manera el seu comportament en les manifestacions. “Tornaré a manifestar-me, però no tinc tan clar a quina hora marxaré. He vist que el que s’ha de fer és marxar ràpidament i en grup cap a casa. A mi em van anar a caçar estant tot sol.”
I també com molts altres encausats, sent que els polítics independentistes l’han deixat a l’estacada. “Amb els indults em vaig sentir sol. Els polítics s’han salvat, però als qui vam sortir a protestar pel seu empresonament ens han deixat sols.”
