Àlex Cortada: ‘El model econòmic actual és insostenible’

Àlex Cortada (1991) és l’únic ciutadà dels Països Catalans que va participar en la cimera juvenil pel clima que les Nacions Unides van fer el cap de setmana passat. Al costat de referents mundials de l’ecologisme juvenil, com la sueca Greta Thunberg, aquest biòleg menorquí va intervenir-hi recomanat per la UNESCO, arran de la seva feina a l’Agència de Menorca de Reserva de la Biosfera. Cortada, que ja havia participat en un fòrum juvenil de reserves de la biosfera a Venècia, creu que més que aturar el canvi climàtic cal començar a parlar de mitigar-lo a partir d’una visió holística i, alhora, començar a adaptar-s’hi.

—Quina impressió vau treure’n, de la cimera?
—Veure gent de tot el món que té impressions semblants et fa veure la imatge real de com va tot. A vegades, a petita escala no som capaços de veure els impactes del canvi climàtic, tot i les experiències que hem tingut darrerament, però hi ha països del món que fa anys que ho noten. És una injustícia social perquè a vegades els països que més contribueixen al canvi climàtic no són els que més en reben els efectes. Nosaltres hi vam anar a donar força al paper de les reserves de la biosfera com a àrees pilot on es poden dur a terme les accions necessàries per a combatre el canvi climàtic, però hi havia gent de tot el món. Era un punt de trobada de moltíssima gent i permetia de bescanviar experiències. No es tracta només de les persones joves. Poder tractar de tu a tu amb ministres d’arreu del món serveix per a fer-te sentir. Ja que les persones joves no estem en els processos de presa de decisions, aquesta cimera ha servit per a donar un toc d’atenció i demanar que es passi de voluntats a accions concretes.

—Era la primera cimera juvenil convocada per l’ONU. Us va semblar que podia servir o era només un aparador?
—Hi ha un doble vessant. Potser sí que tenia un punt d’aparador, de fer-se veure, però és cert que això acaba tenint una repercussió brutal per la pressió mediàtica i social que es crea després d’aquest moviment. Greta Thunberg va començar amb moviments mediàtics als quals s’ha anat afegint gent i ha tingut una repercussió a les Nacions Unides. Com que nosaltres no podem fer les lleis, forcem els països a triar unes vies d’acció concretes. També és un toc d’atenció local. La frase ‘pensa globalment, actua localment’ és totalment encertada. Crec que la cimera tindrà una repercussió més forta en l’àmbit local que en el global. Que països de tot el món tinguin l’oportunitat d’enviar una persona jove a aquests actes té una repercussió molt gran i fa que es creïn moviments ecologistes en llocs on fins ara no n’hi havia.

—És cert que segurament no hi hauria hagut cimera juvenil sense l’impuls de Fridays for Future i Greta Thunberg. La seva figura ha aixecat controvèrsia. Hi ha qui desconfia de la promoció a escala mundial d’una noia de setze anys, havent-hi com hi ha científics i activistes amb molta més experiència. Què en penseu?
—La Greta ha tingut un paper molt important i tant ella com la seva família han sabut fer molt bé el paper d’inductor. Tots els moviments socials han de tenir una persona que s’atreveixi a dir les coses perquè comenci el moviment i que la gent l’acabi seguint. És cert que hi ha molts científics que tenen una formació molt més àmplia i la societat sempre cerca interessos amagats. Però no es tracta d’això, és una noia jove que ha incentivat el moviment social i la conscienciació. S’haurà de veure com l’afectarà a llarg termini, tot això, per a tenir una vida en condicions.

—L’ecologisme fins ara tenia dificultats per a fer grans mobilitzacions. Què ha canviat?
—Abans l’ecologisme s’atribuïa a l’esquerra, però ara es veu que és una cosa transversal. No és una bandera política, és una demanda de tota la societat. Tothom en comença a rebre els efectes. Segons quins països fa anys que se’n ressenten molt més per la seva condició geoclimàtica, i ara fins i tot ho viuen els països desenvolupats. Quan això et toca el dia a dia surts de la bombolla on vivim aïllats i et comences a despertar.

—Es pot combatre l’emergència climàtica sense assenyalar el capitalisme com a responsable?
—Tots formem part dels causants. El model econòmic actual és insostenible. Un creixement infinit no encaixa en el desenvolupament que, com a mínim, caldria per a mitigar l’impacte climàtic. Quan parlem d’impacte climàtic ens referim a moltes variables que formen part dels objectius de desenvolupament sostenible, com seguretat alimentària, igualtat, justícia social… Tots en som causants. Al capitalisme cada empresa mira pel seu interès, però també hi ha els hàbits de consum. És molt còmode comprar per internet, però els enviaments tenen una petjada de carboni.

—Es responsabilitza els ciutadans de manera individual amb prohibicions de circular amb segons quin cotxe o demanant que no es viatgi amb avió, però no s’actua de manera taxativa sobre les empreses, per exemple.
—S’ha d’actuar sobre tots els nivells a la vegada. El problema és que l’emergència climàtica ja és aquí. No l’aturarem d’avui per demà, i ni tan sols sé si l’aturarem. Però sí que podem mitigar-ne gradualment els efectes. I sobre les empreses, crec que cal establir legislacions que serveixin per a reduir la petjada ecològica. Però no podem esperar. Paral·lelament tots els ciutadans hem de tenir un compromís social i anar incorporant petits hàbits per combatre aquesta petjada. Hem de ser realistes, no podem canviar de cop el dia a dia de totes les persones del món, però sí que podem fer petits actes com ara agafar el metro i la bicicleta. Si la societat i les lleis encaren el problema de la mateixa manera s’arribarà abans a una solució.

—S’ha qüestionat molt la força que pugui tenir l’ONU davant els estats.
—Les fronteres fan que, de portes endins, cada país tingui una realitat diferent. Aquesta mena de cimeres, que poden ser una mica aparador, si més no fan pressió per a actuar a poc a poc. Hi ha molts països als quals no els cal perquè tenen molt d’avantatge, però a la llarga les repercussions seran per a tots. Hi ha models que no són sostenibles.

—Ahir l’IPCC va publicar un estudi en què advertia que els oceans són la principal víctima de la producció de CO2. Quines implicacions té?
—Els oceans ocupen la major part del planeta i per la dinàmica físico-química absorbeixen una quantitat de carboni molt gran que fa que es vagi acidificant. Això atempta contra el manteniment dels molts ecosistemes que són vitals, tant per ells mateixos com per l’ús que en fem per subsistir. Per exemple, l’acidificació dels oceans implica que es dissolgui el carbonat càlcic, que forma part de moltes petxines i animals amb closques, i sigui molt més soluble a l’aigua. A més del que significa per a ells, quan es moren aquest carbonat càlcic formarà part de les platges, cosa que pot acabar tenint un fort impacte en el turisme. Després, hi ha escalfament de la mar, però també el refredament per la fusió dels pols. Això duu alteracions als corrents marins, que són les principals causes del clima actual. L’alliberament d’aigua freda i dolça acabarà tallant el corrent marí que puja del Pacífic, amb aigua calenta cap al nord d’Europa. Si aquest corrent s’acabés tallant, al nord d’Europa hi hauria grans baixades de temperatura, amb repercussions molt greus.

—I com pot afectar-nos aquest efecte sobre la Mediterrània?
—La Universitat de les Illes Balears va publicar fa poc un estudi en què mostrava que hi ha hagut uns canvis de temperatura majors que a la mitjana global. Segons l’estudi de l’IPCC, dels anys vuitanta ençà la temperatura ha pujat un grau, mentre que a les Illes ha pujat entre 1,5 i 1,75 graus. A banda, mentre que en alguns altres llocs plourà més, a la Mediterrània hi hauria una disminució del 10%-20% de la pluja actual. I això afecta tant la biodiversitat com la disponibilitat d’aigua. Les reserves hídriques de Menorca són als aqüífers. Si no es van recarregant, hi haurà un problema social molt gran. També afectarà la salut pública pels cops de calor, que seran cada vegada més freqüents i de més magnitud. Es preveu que per cada grau de temperatura que pugi, la mortalitat per cops de calor pujarà d’un 3%. Econòmicament, afecta el sector agrícola perquè baixarà la productivitat per la disminució de la pluja, i la pesca per l’alteració de les espècies comercials. Són animals sensibles a la temperatura i els seus processos hormonals i reproductius se’n ressenten.

—A banda el canvi climàtic, l’ecosistema també és afectat per la pesca intensiva feta fins ara.
—El capitalisme, el creixement insostenible, l’economia que vol més i més… Hem intensificat moltíssim la pesca sense tenir en compte la filosofia del desenvolupament sostenible. Ens hem excedit, hi ha algunes espècies que s’han hagut de protegir. A Menorca la gent està bastant conscienciada i entenen per què hi ha aquestes vedes. Veuen que si no es respecten, no hi haurà aquestes espècies. No podem aspirar que les coses canviïn sense fer res dia a dia. El model de consum ha de canviar, hem d’entendre que som part de les causes i que si no podem continuar vivint com fins ara ens hi haurem d’adaptar. Som hereus del consum intensiu fet aquestes darreres dècades.

—Quin clima tindrem d’aquí a deu anys?
—Hi ha projeccions de tota mena, de conservadores i de més extremes. Fins i tot les més conservadores donen resultats bastant preocupants. Si no fem res, hi haurà augments de temperatura, períodes de sequera, fenòmens extrems més freqüents, incendis, inundacions… Per l’altra banda, si comencen a mitigar, aquests canvis s’acabaran produint, però amb una intensitat menor. No es tracta de mitigar el canvi climàtic i prou, sinó, mentrestant, d’adoptar mesures per a ser més resilients. Hem d’adaptar-nos i canviar el nostre estil de vida per a ser més resilients.

—Quin any podrem dir que hem arribat tard per a frenar el canvi climàtic?
—No tinc aquesta dada, però ara rebem els efectes d’allò que vam fer els anys noranta. Imagineu què ens queda per patir.