03.07.2020 - 21:50
|
Actualització: 04.07.2020 - 11:28
Durant el dia d’ahir el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va descartar de decretar el confinament selectiu d’algunes zones de Lleida, tot i haver-se detectat un augment considerable de casos que havien posat en alerta el sistema sanitari. El físic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Àlex Arenas, ahir era una de les veus que demanava amb més força el confinament perimetral del Segrià, el qual, finalment, s’ha acabat produint avui en aquests mateixos termes per decisió del govern català. Ahir vàrem parlar amb ell perquè ens expliqués els riscos que corria la societat si no es decretava el confinament de l’àrea de Lleida.
La situació a Lleida ja està descontrolada, la transmissió comunitària amb mobilitat lliure és l'espurna per a un gran rebrot. Urgeix confinament perimetral IMMEDIAT de l'àrea sanitària, si no, haurem de confinar moltes més àrees en breu. @govern
🙏 https://t.co/W0aQOmJBs9— Alex Arenas (@_AlexArenas) July 3, 2020
—Ara mateix, quina és la gravetat de les dades epidemiològiques de Lleida?
—El risc és molt greu. Atesa la densitat de població de Lleida, el fet que el nombre de casos s’hagi disparat en un temps tan curt, els últims quatre dies, ens diu que tenim un brot molt important. Hi ha moltíssim asimptomàtics que no es detectaran, això vol dir que, d’alguna manera, s’ha perdut la cadena de transmissió. Una vegada es perd la cadena de transmissió i la mobilitat és oberta, disperses la infecció allà on vagis. Així de simple. Per això l’actuació ha de ser contundent i immediata. Sabem quin és el creixement exponencial d’això. No es reduirà. Això implicarà confinar com més va més persones. Però com que sempre anem per darrere l’epidèmia, arribarà un moment que no serà controlable, tindrem un estrès hospitalari i tornarem a la casella de sortida.
—La vostra recomanació quina és? Confinar Lleida ciutat? Una àrea més gran?
—Jo no tinc les dades precises dels domicilis on s’han trobat casos i, per tant, no tinc una imatge geogràfica del brot, però amb les dades que tenim, penso que tota la regió del Segrià s’hauria de confinar. Hem d’endurir molt totes les mesures. Si no, tornarem al principi de la pandèmia. No ens ho podem permetre. De moment, la cosa que ha fet bé Salut és ampliar la capacitat hospitalària, per això s’ho veuen a venir. No munten hospitals de campanya perquè sí. És molt greu. Per tant, aquestes mesures han de ser les més immediates possibles. Si no ho han fet avui, espero que no triguin gaire. Un confinament perimetral és l’única solució al brot.
—El risc que s’expandeixi el brot més enllà del Segrià és real?
—Evidentment. El perill que tenim amb tots els brots, tant amb aquest com el de la Franja o els cinquanta que hi ha a tot Espanya, és que hi hagi una difusió. Que els casos infectats ocupin regions que no estaven afectades. Això pot causar un descontrol com el que vam viure.
—Salut posa aquestes xifres al brot: la setmana passada es van detectar 167 positius i aquesta, 325; el 22 de juny hi havia 6 persones ingressades a planta i 4 a l’UCI, ara, 21 a planta i 6 a l’UCI. Teniu més xifres del brot?
—Tenim bàsicament aquestes dades. I aquestes xifres, per la densitat de població de Lleida, són enormes. Si parléssim de Barcelona, d’acord amb la densitat de població, seria normal. A banda que tens una capacitat hospitalària proporcional. Recordeu el començament de la pandèmia. Ens vam haver de confinar perquè trencàvem el sostre sanitari, perquè no hi havia capacitat sanitària per a atendre la quantitat de gent que tindria atenció mèdica. Doncs bé, la mida i la inèrcia d’aquest brot de Lleida, la rapidesa amb què s’expandeix per la mobilitat, fa perillar els hospitals de Lleida. Per això els han ampliat. Però també pot afectar qualsevol altra regió. Pot ser que hi hagi gent que vagi de visita a Lleida aquest cap de setmana, que s’infecti i torni a casa seva, sigui a Tarragona, Barcelona o Saragossa. Així de fàcil s’exporta una malaltia, amb una impossibilitat total de traçar aquests contactes. Si no posem el crit al cel ara, passarà que ens trobarem, com sempre ens ha passat amb aquesta epidèmia, que hem anat dues setmanes tard. I no podem. Depenem de nosaltres mateixos, tenim les eines, sabem què s’ha de fer i que hem de ser contundents en el moment que toca, perquè així ens estalviarem problemes més endavant.
