Àlex Arenas: “Aquesta onada és com si fos una epidèmia diferent”

“Hi ha esperança!” Així va descriure ahir l’investigador Àlex Arenas (1969) la nova tendència epidemiològica a Catalunya. El doctor en física i professor de matemàtiques i ciències de la computació a la Universitat Rovira i Virgili fa més d’un any i mig que treballa amb models epidemiològics predictius. Després de l’explosió de casos d’aquestes últimes setmanes, que ahir mateix van fer que el govern aprovés un nou confinament nocturn, Arenas diu: “És molt probable que hàgim arribat al pic d’infeccions.” Amb la vaccinació, el paisatge ha canviat en relació amb la resta d’onades. Però no tot és dat i beneït, encara, alerta. Hi parlem sobre les últimes dades i sobre els envits que més ens han de preocupar d’ara endavant.

—Heu dit que som a punt d’arribar al pic d’infeccions.
—Aquesta onada nova és com si fos una epidèmia diferent de l’anterior: menys hospitalitzacions, gent vacunada, més incidència entre la gent jove, una seroprevalença important… D’acord amb les hospitalitzacions, el model predictiu ens revela que anem capturant una infecció de cada set de reals. Vol dir que sis infectats de cada set són asimptomàtics o molt lleus i fan vida normal. I això va fent noves infeccions. Amb el percentatge altíssim d’infeccions detectades que tenim, ens surt que això aquests dies vinents ha de baixar.

—Per què?
—Perquè el pool de susceptibles d’aquestes franges d’edat, particularment la de 20 a 29, que és la que ha pujat més, pot haver arribat a uns valors acostats a la immunitat de ramat. Això no vol dir que siguin immunitzats. Vol dir que més d’un 60% hauria d’haver estat en contacte amb el virus en aquest temps per observar això que observem. Aquesta gent ha produït una mena de barrera i això es traslladarà a les altres franges d’edat. L’explosió de contagis i la immunitat associada ha estat tal que es preveu que ens faci baixar aquests dies vinents.

—Això no vol dir que el 60% sigui la xifra objectiu per a la immunitat de ramat entre els joves, però.
—No necessàriament. De fet, dubto que la immunitat de ramat de tota la població es pugui assolir si no és per damunt del 75% o el 80%. Necessitem moltíssima vacunació per a arribar-hi. Perquè no som una entitat aïllada: ens movem fora de Catalunya i també ve gent de fora. Poden venir infeccions que ara no són al territori, i nosaltres també en podem escampar. Els càlculs que situen la immunitat de ramat al 70% s’han d’agafar amb pinces. Si volem contenir la possibilitat d’una malaltia greu, hauríem de vacunar tota la població. Perquè les vacunes són extraordinàriament bones, però no són perfectes.

—Com es tradueix, això, en dades?
—Amb la variant delta tenim una efectivitat del 80% amb dues dosis. Això vol dir que quedarà un 20% de persones vulnerables que transmetran el virus fins i tot vacunats. Pots dir: “Home, jo em pensava que els vacunats ja no comptaven.” Bé, és molt probable que no et comptin per infecció greu, però et compten per infecció i per infectar. És un problema a llarg termini: has d’aconseguir vacunar el màxim possible de població, i no pas preveure immunitat de ramat global. I encara menys a curt termini.

—Perquè ens entenguem, doncs: entre els joves, la suma dels qui han passat la malaltia, els vaccinats, els infectats i els confinats, fa que el virus circuli en aquesta franja com si hi hagués immunitat de ramat. 
—Exactament. Sense haver-la aconseguit, però molt a prop d’aquesta immunitat, per tots els efectes que té.

—Aquest miratge d’immunitat de ramat entre la gent jove té caducitat? 
—En principi, no. Això no vol dir que si t’enfrontes a més càrrega viral no tinguis reinfeccions. Són rares, però n’hi ha. Però ens hem de pensar molt bé com protegir totes les franges d’edat no vacunades, no tan sols entre 20 anys i 29, sinó per sota de 20 i per sota de 10. Sobretot ara, dos mesos abans de començar el curs. I tinguem sempre en compte que aquest problema és mundial. O es vacuna tot el món o tard o d’hora tindrem una variant que ens pot empènyer contra les cordes perquè superarà la vacuna. I si fos el cas tornaríem a la casella de sortida. Del març del 2020. Com més infeccions hi ha al món, més probabilitat té el virus de mutar.

—Aquest és el gran risc.
—Després d’aquesta variant, el perill que tindrem serà que n’hi hagi més que ens puguin posar en perill. El sistema de rastrejament és fonamental en el control epidèmic i serà necessari fins que no s’acabi tot això. Haurem d’aprendre a conviure amb el virus. Però pensem una cosa. Mentre els científics no diguem “mira, aquest virus ara ja sí que és com una grip”, correm el risc que les infeccions posin el sistema un altre cop a zero i comencem des del principi, perquè se’ns ha escapat una variant. Això encara no s’ha acabat. Que ara arribem a aquest esgotament en la franja de joves em dóna una mica d’esperança, però compte. No vol dir que no necessitem restriccions. Hem d’aconseguir tenir la Rt per sota de l’1 i mantenir-la-hi durant un temps. Hi ha esperança, però això no vol dir campi qui pugui i això ja està.

—Us sembla bé el canvi de protocol de reducció de les proves de detecció que va aprovar Salut la setmana passada?
—No, i els ho he fet saber. Espero que canviï aviat. Ara no és moment de canviar el protocol de manera que eviti unes quantes quarantenes que són fonamentals. No té sentit que parlem de queda i que es canviï un protocol per deixar que se’ns escapin infeccions. No em sembla bé, ho he comunicat a Salut i sé que intenten de modificar-ho. Això és una cosa heretada del Ministeri de Sanitat, i fins i tot la CDC [agència de control i prevenció de malalties dels EUA] sembla que s’havia pronunciat en aquesta línia. Però amb uns valors de transmissió que no tenen res a veure amb els que tenim ara.

—La variant delta ho ha trastocat tot. 
—Quan vam detectar la delta, el 4 de juny, vaig intervenir al Tot es mou i, quan Helena García Melero em va demanar si calia aixecar l’obligació de la màscara, li vaig dir: “Fa una setmana t’hauria dit que anàvem per bon camí i podíem alleugerir les mesures. Però ara mateix, amb les dades que hi ha i amb la variant delta a Catalunya –que llavors es parlava d’un 3% però a nosaltres ens sortia que ja havia d’estar al voltant del 10%–, això serà un problema. Sabem que aquesta variant és molt més transmissible i serà majoritària si per una altra banda afavorim una interacció social molt forta i molt massiva, serà una explosió.”

—Però la retirada de mesures va ser massa ràpida, o massa brusca?
—No. Però trobo que tenim un sistema de gestió administratiu, jurídic i polític absolutament lent per a una pandèmia com aquesta. Quan es relaxen les mesures, hi ha qui fa dues setmanes que ja assenyala que s’haurien de relaxar. En aquestes dues setmanes es fa la paperassa: com ho farem, el decret, els filtres judicials… I passa que arriba la variant delta i ja treballes amb les dades d’una variant que és molt diferent. Tot es combina: el retard de gestionar la mesura i aplicar-la, les repercussions psicològiques… Crec que la relaxació de mesures es va fer incorrectament perquè s’havia planificat per a una altra variant i unes altres condicions. La cosa ha de ser molt més flexible, i quan la situació és crítica, com ara, fixeu-vos que el comitès del PROCICAT es deu haver reunit tres vegades o quatre.

—Va ser incorrecta, doncs. 
—Haurien pogut ser més prudents. En el cas de l’oci nocturn, jo era partidari que es reobrís a l’exterior i que hi hagués un control de tests d’antígens, perquè sabia que la mesura que se sospesava era absurda. Que facis portar màscara a la pista de ball amb la teva bombolla vol dir o que no has estat mai en una discoteca o que t’és igual què hi passa, allà dins. No es podia obrir d’aquella manera. El procés de relaxació ha de ser molt ben pensat. No és “tornem a fer allò que fèiem abans”. Perquè no ho podem fer. Necessitem control de ventilació, màscara, tests d’antígens, controls d’assistència i de cabuda… I això s’ha de controlar molt bé. No em sembla lògic que amb les mateixes condicions ara obris i ara tanquis. Aquí alguna cosa falla en la comunicació.

—Creieu que ha estat això que ens ha fet estar molt més malament que la resta d’Europa? Les dades són molt diferents.
—Som el pitjor país d’Europa, ara mateix. I hem tingut Sant Joan. Les dades que tenim nosaltres diuen que des del dia 21, quan s’obre l’oci nocturn, es disparen. Hi va haver un Sant Joan multitudinari sense cap restricció, un oci nocturn sense les mesures adequades, unes excursions multitudinàries de final de curs sense respectar les mesures… era cantat. El punt on som ve exactament d’aquelles dates en què es va obrir tot amb unes ganes de sortir infinites. Sobretot de la gent jove, que ho passa molt malament, i que no els han comunicat prou com s’han de protegir. I han fet Sant Joan i els viatges que haurien fet qualsevol altre any. El resultat és això que hem vist.

—Tornem a la vaccinació. El 78% dels pacients ingressats a les UCI catalanes no han rebut cap vaccí. Podem trobar-nos que fins i tot havent arribat a la vaccinació completa de tothom qui la vulgui, la gent no vaccinada pugui saturar les UCI?
—És una bona pregunta. Si continués la transmissió, no dic que no. Hi ha diverses qüestions importants. Tampoc no estem segurs de la duració de la immunitat en la gent gran. Això vol dir que tenim un punt feble en què ens hem de continuar concentrant: la gent gran i la gent de les residències. L’hem de controlar molt, aquesta franja. En les primeres onades són la meitat de les morts. No podem fer que es repeteixi això quan encara no tenim prou coneixement per a saber la duració de la immunitat de les vacunes. Per això hi ha qui parla de tercera dosi. Els no vacunats ara tenen un risc molt elevat si fan una vida social intensa. Les UCI reflecteixen això.

—No podem confiar-ho tot als vaccins.
—Passarem a una altra situació en què la majoria de la població haurà estat vacunada i veurem molts vacunats malalts i a les UCI. Per què no funciona la vacuna? No, no, no. Perquè si amb la variant delta queda desprotegit un 20% de la població tot i les vacunes, hi veurem entrar els qui els ha fallat la immunitat. Ens hem de disposar a encarar-nos a una situació en què els malalts hauran estat vacunats. I no és estrany, és pura matemàtica. La vacuna és extraordinàriament bona. De vacunes amb aquesta efectivitat no n’hem vistes mai. Però no hi ha protecció total. Espero que sigui absolutament minoritari, com diuen les estatístiques. Però això també ho veurem. I no ha de fer dubtar de les vacunes.

—Amb el canvi de paradigma que implica la vaccinació, quins són ara els principals indicadors en què ens hauríem de fixar?
—La velocitat de transmissió sempre és un indicador de tendència. Una de les coses més importants és cap on anem. Les dades fluctuen moltíssim. Nosaltres treballem normalment amb tendències. De creixement i de decreixement. I intentem predir si hi haurà un canvi de tendència. Amb la vacunació, és possible que haguéssim de diferenciar més la incidència acumulada entre població susceptible i població vacunada. Jo oferiria aquests valors.

—Heu dit que havíeu notat un canvi en la disposició de la conselleria per a escoltar més veus. En la gestió també?
—En primer lloc, sempre he intentat d’informar les autoritats sanitàries. Que són els responsables i els qui han de tenir la informació per a planificar-la i contrastar-la amb altres experts. Més que notar un canvi, jo amb el doctor Argimon hi he estat en contacte des del primer dia. Ens trucàvem per calibrar la situació. Amb Alba Vergés no vaig arribar a parlar-hi mai. No ho critico. No l’he criticada. Només critico la gestió, la faci qui la faci. I allò que es fa bé també ho aplaudeixo. Independentment de qui sigui el conseller o el secretari de Salut Pública. Però ara sí que sento una predisposició a escoltar la informació i a donar-la. A estar en contacte continu amb un conjunt de científics, encara que no sigui estructurat. D’ençà del febrer m’he reunit amb Salut cada setmana. Jo no em queixo de l’altra conselleria. Però això no havia passat mai. Almenys amb mi. No he cobrat ni cinc en tota la pandèmia. Hi col·laboro per ajudar amb allò que sé i sortir d’aquesta situació.