Àlex Agustí: “Desapareix la filosofia en una edat que fer-se preguntes és importantíssim”

Avui s’acaba el termini que el Departament d’Educació de Catalunya va donar als docents perquè proposessin canvis a l’esborrany del nou currículum educatiu per a primària i secundària. La comunitat educativa és en peu de guerra pels múltiples canvis que vol impulsar el govern: en el currículum, en el calendari escolar i en el règim lingüístic. Ahir, sindicats de professors van ocupar la seu del Departament per exigir que es conservi el calendari vigent, i de fa dies una campanya pública demana que no s’elimini l’assignatura optativa de filosofia per als alumnes de quart d’ESO, com es pretén.

Un dels docents que més s’ha mobilitzat és Àlex Agustí, professor de filosofia i d’anglès a secundària. “Amb les retallades horàries que hi ha, gairebé és més fàcil fer de professor d’anglès que de filosofia”, comenta. Ha començat una recollida de signatures en línia en contra del canvi i ha fet una guia perquè els docents facin esmenes a l’esborrany. A més, des del perfil de Twitter de divulgació “Filosofia d’estar per casa” dóna arguments contra la supressió de la filosofia a l’ESO i fiscalitza els arguments que aquests dies donen el conseller Josep Gonzàlez-Cambray i altres responsables del Departament per a justificar la decisió.

—Creieu que després de les aportacions fetes a l’esborrany el Departament d’Educació farà marxa enrere amb la supressió de la filosofia a l’ESO?
—Espero que sí, que s’adonin que equivocar-se és humà, però perseverar en l’error és diabòlic, com diu l’adagi llatí. Diuen que rectificar és de savis, espero que mostrin saviesa vers l’ensenyament.

—Quins canvis sobre filosofia es proposen en l’esborrany?
—No preveu filosofia com a matèria optativa de quart d’ESO, que fins ara sí que ho havia estat. Al gruix d’optatives, hi apareixen matèries com llatí, digitalització o orientació professional i personal, que és nova. En canvi, desapareix filosofia en una edat, els setze anys, en què fer-se preguntes i qüestionar l’autoritat és importantíssim, però en què també cal un guiatge. A més, també hi ha canvis en l’assignatura de cultura i valors ètics. Ara es fa de primer a quart curs, i l’esborrany la suprimeix de tres cursos. Només es faria en un curs i, a més a més, canvia de nom per a ser educació en valors cívics i ètics. Si bé és cert que això és una decisió que ve de Madrid, no és menys cert que el Departament d’Educació té una competència del 50% del currículum. Per tant, es podria decidir d’ampliar hores de Cultura i Valors Ètics o, fins i tot, establir la filosofia a quart d’ESO, tal com ha passat a Cantàbria o a Castella-la-Manxa.

—Fa anys que l’educació s’encara cap a coneixements més productius i deixa de banda els reflexius.
—No dubto que la tecnologia també sigui important, però la tècnica sense una reflexió darrera és un problema del qual ja alertava Martin Heidegger. Si dónes opinions esbiaixades a una màquina, prendrà decisions esbiaixades. Si li dónes una informació racialitzada, la màquina acabarà essent racista. Hi ha d’haver ciència, però amb consciència.

—Quin contacte tenen ara els adolescents amb la filosofia?
—Diria que és pràcticament nul. A l’ESO, ja érem força marginals. Una assignatura amb continguts filosòfics, que és cultura i valors ètics, es fa una hora a la setmana, de primer a quart d’ESO. I aquesta matèria de filosofia per la qual lluitem és una optativa. Això vol dir que si els estudiants no l’escullen, no la cursen. Segons com, poden tenir una escolaritat molt precària en filosofia. En general, una cosa que no coneixes no saps si t’agradarà o no. Potser hi haurà qui recordi la sèrie Merlí, alguns altres tenen germans grans que l’han cursada i els diuen que és important, però estem una mica invisibilitzats.

—Com afecta això en el seu desenvolupament?
—Em remetré a les experiències del Grup d’Innovació i Recerca per l’Ensenyament de la Filosofia, que treballen amb adolescents i infants. Els resultats, compartits internacionalment, és que la filosofia és importantíssima per al desenvolupament d’infants i adolescents. El fet de tenir un espai per a qüestionar coses, compartir opinions, entendre que el diàleg filosòfic és escoltar l’altre més que no pas rebatre’l. Són una sèrie de competències transversals i molt útils. Tot això potencia actituds molt democràtiques i necessàries.

—Per tant, l’ensenyament de la filosofia repercuteix en tota la societat.
—Penso que sí. Em semblaria epistemològicament molt arrogant afirmar que la filosofia fa una societat millor, però tinc molt clar que la seva desaparició l’empitjora.

—Quins continguts s’ensenyen en l’assignatura optativa de filosofia de quart d’ESO?
—És una assignatura molt interessant, perquè es pot ensenyar els alumnes a filosofar. Es tradueix en tocar temes d’ètica (preguntar-se per què he de fer el bé o per què mengem animals), de metafísica (existeix Déu? Com és?), o de política (quan és justa una decisió? Una pregunta molt important i que sovint no es planteja). És una assignatura que no se centra en els autors, sinó en qüestions temàtiques i que és perfecte perquè es comenci a desenvolupar un pensament propi i crític sense deixar de banda una tradició filosòfica que té dos mil cinc-cents anys i es remunta als temps de Sòcrates. La qüestió de la justícia és universal. Quin és el millor govern? S’ho preguntava Plató i ens ho preguntem nosaltres quan veiem que la democràcia ha fet pujar els partits polítics d’extrema dreta. Encara és vigent.

—El conseller Gonzàlez-Cambray va dir que els centres tindrien autonomia per a conservar l’optativa de filosofia si ho volien. És cert?
—El Departament no ho explica bé, sóc molt crític amb això. Passa per alt la qüestió del currículum, que és molt important. Com a professor m’he de cenyir al currículum, que em diu quins són els sabers i les competències que l’alumne ha d’adquirir. Després els haurem d’avaluar, perquè els alumnes no van a l’escola a passar el temps. Ara, l’esborrany faria desaparèixer el currículum de filosofia. La pregunta és: si desapareix el marc de referència, com decidim què ha d’aprendre un alumne de quart d’ESO que faci filosofia? És una anomalia. Si ets biòleg, tens un currículum de biologia. Si ets matemàtic, tens un currículum de matemàtiques. A més a més, hauríem de negociar amb l’equip directiu el fet de poder fer aquesta assignatura, i potser tenen al cap altres projectes que no inclouen la filosofia. Ja no seria una optativa, sinó l’optativa de l’optativa.

—A l’esborrany hi ha un altre canvi destacat: els suspensos passarien a anomenar-se “en procés d’assoliment”. Com ho veieu?
–Crec que el Departament vol aconseguir que les paraules “fracàs escolar” no puguin aparèixer mai. No parlem de no assolits o suspesos, sinó de processos. A més, n’hi ha prou de veure les directrius dels darrers anys: se’ns diu que un alumne no pot suspendre ni repetir curs, que ha de ser una mesura molt extraordinària. El departament vol destruir el concepte de fracàs escolar, en comptes de resoldre’l. Si tothom promociona no hi ha fracàs escolar, però potser ens trobem amb una societat incompetent.

–De la frustració del fracàs també se n’aprèn.
–I tant. Em va servir moltíssim que a la secundària em suspenguessin les matemàtiques. Quan vaig fer lògica a la carrera ho vaig agrair moltíssim perquè estava molt més preparat.