Alessandro Baricco: ‘Aquest virus només és un pròleg del que passarà, com la guerra civil va ser-ho de la Segona Guerra Mundial’

La hiperconnexió del món actual és una amenaça i una oportunitat. Fa que un virus com el de la Covid-19 s’estengui per cada racó del planeta, però també ens permet d’estar informats i connectats en tot moment. L’escriptor Alessandro Baricco (Torí, 1958) va parlar amb Jorge Carrión en una conferència emesa per internet en directe pel CCCB i va pronosticar que aquest virus era només un pròleg de la manera com reaccionaria el planeta contra l’abús a què el sotmetem. Baricco, autor de novel·les com Seda, va dir que aquesta era la primera gran epidèmia de l’era digital i va vincular la crisi actual amb el seu llibre The game. També va parlar de la seva escola d’escriptura en línia i va analitzar la manera com el virus i el confinament alteren la nostra vida social i econòmica. N’hem destacat algunes idees de fons:

—’Això que passa amb el coronavirus supera de llarg l’episodi de l’11 de setembre de 2001. Hem d’anar al segle XX per trobar referències d’una crisi així. Aquest virus només és un pròleg del que passarà, igual com la guerra civil espanyola va ser-ho de la Segona Guerra Mundial.’

—’Un dels mals que posarà en evidència aquest episodi serà la soledat. Moltes persones es veuran abocades a dies de reclusió sense contacte. Ho patiran, sobretot, els més vulnerables, com sempre.’

—’Res d’això que vivim no hauria estat possible sense la revolució digital. Aquesta és la primera gran epidèmia en temps digitals. I això ens ha permès d’intervenir sobre la realitat com no ho havíem fet mai. El circuit d’informació és molt ràpid i el sistema de connexions és molt vast. Sense internet, no tindríem informació de la Xina ni d’altres països en temps real, ni sabríem com evoluciona tot.’

—’Una de les coses més genials de la revolució digital és que els humans interpretem la tecnologia com una prolongació del nostre propi cos. L’ordinador esdevé una mà més llarga. Aquests dies ens comuniquem per streaming per feina i amb els amics. Les noves tecnologies serveixen tant als metges com als comunicadors. D’aquí a vint anys, serà totalment normal fer això.’

—’Aquests dies, ens hem aturat físicament, però d’ací a cinc-cents anys serem recordats com la civilització del moviment de les persones. Ara viatgem molt amb les aplicacions. Jo crec que quan això passi ens tornarem a moure perquè el moviment és la cosa més preciosa que hi ha.’

—’Aquests dies, s’ha procedit a la digitalització dels textos i als consums culturals per internet. La comunitat cultural s’ha abocat a fer concerts i penjar poemes a la xarxa, un símptoma que l’expressió no s’atura mai.’

—’Jo sóc un home de comportament molt poc digital. No sóc addicte al telèfon, ni a les xarxes. Aparentment, sóc un home que rebutja la revolució digital. Però l’escola d’escriptura Holden on treballo funciona com un videojoc. Vull que sigui emocionant, que no vol dir el mateix que divertit. És un coneixement que ve del joc. Crec que la cosa més sòlida que he fet en aquesta vida, fins i tot més que la literatura, ha estat crear aquesta escola digital.’

—’L’estructura mental i el disseny de The game és més proper a l’estructura de Windows i als videojocs que no a Calví. Moltes vegades s’ha pensat que la meva literatura era superficial, però a mi m’agrada la superfície, perquè allà és on passen moltes coses. Si visquessis amb mi pensaries que sóc un vell del segle XIX, però si sabessis què penso, veuries que no. El meu amic, l’escriptor Dario Voltolini, diu que The game és el llibre més autobiogràfic que he escrit’.