Alerten que la glacera de l’Aneto pot desaparèixer en menys de dues dècades

El canvi climàtic genera un retrocés anual d’un metre i mig de la glacera de l’Aneto i enguany aquesta xifra pot superar-se a causa de les onades de calor d’aquest estiu. Així ho determinen els estudis de l‘Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC) que també apunten que el gel té una extensió de vora cinquanta hectàrees.

L’ACN ha comprovat l’estat deteriorat del gel, que enguany s’ha reduït anticipadament de manera accelerada i ha obligat a fer alertes de perill. Situat al massís de la Maladeta, a Benasc (Ribagorça), l’Aneto és el cim més alt dels Pirineus, amb 3.404 metres d’altitud, i cada estiu centenars d’excursionistes el volen coronar.

Ningú no recorda un juliol amb la glacera de l’Aneto en unes condicions tan pèssimes com les d’ara. La neu de l’hivern pràcticament ha desaparegut i ha deixat al descobert l’anomenat “gel fòssil”, que segons que explica Ixeia Vidaller, membre de l’IPE, és aquella part de color negre que es veu per sobre 3.000 metres i que té una elevada concentració de matèria orgànica.

A vista de dron, l’ACN ha pogut comprovar les característiques d’aquest gel fossilitzat, que es veu castigat per la calor, amb l’obertura de grans esquerdes i també el despreniment de roques de grans dimensions. La neu que queda es veu d’un color marronós, conseqüència de la pols sahariana que l’hivern passat va acompanyar les precipitacions. Vidaller assenyala que aquesta pols fa fondre la neu abans. Per aquest motiu, la massa de glaç queda al descobert abans d’hora i el gel perd gruix.

Vidaller també destaca que els rius d’aigua de fusió de la glacera no s’aturen de nit, perquè la temperatura no baixa prou, i aquest procés causa un “continu retrocés”. L’IPE monitoritza des del 2020, també amb dron, la glacera de l’Aneto. Ho fan a final d’estiu o començament de tardor, per calcular la reducció anual abans de la nova temporada de neu. Calculen que en deu anys la massa de glaç ha reduït d’un 20% la superfície, vora 20 hectàrees i 8,5 metres de gruix.

Fer pronòstics és difícil, però els científics creuen que la glacera desapareixerà en menys de dues dècades. Les repetides onades de calor fan que anualment perdi d’un metre a un metre i mig d’extensió. Enguany ja es preveu que aquesta xifra se superi i això també es deu al fet que el gel que ha emergit ja no és blanc sinó que tira cap a negre i això fa que es fongui més aviat.

Els riscos de l’estat actual de la glacera

L’estat actual de la glacera ha activat les alertes dels cossos d’emergències de l’Aragó respecte dels centenars d’excursionistes que cada estiu volen coronar el cim. La ruta clàssica, amb sortida al refugi de la Renclusa passant pel Portilló per accedir a la glacera i després travessar-la fins atacar el cim, és gairebé impracticable i, per això, el Grup de Rescat Especial d’Intervenció a Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil, amb seu a Benasc, va emetre un avís tot recomanant rutes alternatives. La més segura és la que passa pel pla d’Aigualluts, puja cap al cim per l’estany del Salterillo i esquiva gairebé tot el glaç per sota fins arribar a la falda del cim. Allà és inevitable passar per un tram de gel i per això es recomana l’ús de grampons, piolet i casc.

Nous estanys i ecosistemes quan desaparegui la glacera

La desaparició d’una glacera fa sorgir el naixement d’un nou ecosistema en l’entorn que havia ocupat. Això passarà a l’Aneto, on, segons Vidaller, quan desaparegui totalment apareixeran nous estanys amb fauna i flora. També assenyala que ja fa uns quants anys es va començar a formar un nou estany sota el Coll Maleït i l’any passat ja ocupava mitja hectàrea.

La generació que veurà desaparèixer les glaceres dels Pirineus

El geòleg de la Universitat de Lleida (UdL) Carles Balasch no té cap dubte que la generació actual veurà desaparèixer les glaceres del Pirineu. Les que hi ha en aquesta serralada són molt interessants per als científics des del punt de vista de la biodiversitat perquè es troben en una latitud molt baixa. En el seu moment màxim, segons Balasch, al Pirineu hi havia 250 quilòmetres de glaceres per sobre 2.000 metres d’altitud. Actualment, només queden restes dalt de circs com els de l’Aneto. En aquest sentit, les dades apunten que a mitjan segle XIX hi havia 2.800 hectàrees de glaceres al Pirineu i ara només en queden vora 250.