Així funciona Alerta Solidària, la xarxa d’advocats que defensa els independentistes detinguts el 23-S

La ràtzia de dilluns passat de la Guàrdia Civil a uns quants municipis de Catalunya amb la detenció de nou independentistes (set dels quals són des d’ahir en presó preventiva) va activar immediatament els mecanismes de reacció i de defensa d’Alerta Solidària. Els advocats d’aquesta organització s’han encarregat d’assistir jurídicament els familiars dels represaliats, i de fer-ho en molt poc temps en un context de daltabaix anímic i emocional, a més del fort impacte social que han tingut aquestes detencions.

Els advocats d’Alerta Solidària han denunciat que en aquestes darreres detencions s’ha fet una aplicació encoberta de la llei antiterrorista, i que no van poder contactar amb els dos presos que tenen assignats per part de les autoritats espanyoles uns advocats d’ofici.

Però què és Alerta Solidària? És una organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, l’espai polític de la CUP, el SEPC, Arran i la Forja, entre més. Originalment va néixer per donar formació i assessorament jurídic a la militància dels integrants de l’Esquerra Independentista, però va estendre ràpidament el suport als múltiples represaliats per causes polítiques de les diferents lluites socials i nacionals del país.

D’aquesta manera, Alerta Solidària s’ha convertit en el referent principal dels CDR, però també s’ocupa de casos per la defensa del dret d’habitatge, la lluita contra l’especulació, en favor de l’acollida de migrants o la lluita contra la MAT, per citar-ne alguns. Ara mateix s’ocupa de la defensa d’uns 150 represaliats de tots els Països Catalans.

Tot i el volum de feina que assumeixen, cal tenir present que Alerta Solidària no és un bufet d’advocats, sinó que la cinquantena de professionals que hi ofereixen els seus serveis ho fan per compromís polític. D’aquests, no tothom s’hi dedica igual, però entre tots han teixit una xarxa d’advocats que arriba a tot el país. Ho explica Martí Majoral, portaveu nacional: ‘Hi ha advocats que militen a Alerta, molts més que donen un cop de mà amb assessorament o atenent casos repressius, i més encara que ajuden en moments puntuals de màxima demanda.’

David Gorjón, un jove de 20 anys encausat pel tall de les vies del TGV de Sants durant la vaga general posterior a la DUI i el 155, és un dels molts represaliats defensat pels advocats d’Alerta Solidària. ‘La feina que fan és excel·lent i s’agraeix molt tenir tant de suport’, diu. Explica que després d’haver contactat amb ells, la primera cosa que va fer Alerta Solidària va ser reunir tots els encausats pel tall de vies d’aquell dia, fer que es coneguessin i resoldre la muntanya de dubtes.

La importància dels grups de suport

‘La primera cosa que fem és cercar l’entorn militant de la persona represaliada i promovem un grup de suport per activar un teixit solidari ja de bon principi’, diu Majoral. Afrontar els processos judicials de manera col·lectiva no solament ajuda els encausats a no sentir-se sols, sinó que dóna més força a la defensa política que acompanya la jurídica. L’estratègia a seguir es decideix col·lectivament al grup de suport, que és qui marca les línies polítiques, a les quals se supedita la defesa jurídica.

Alerta Solidària participa en aquestes assemblees i hi aporta experiència, idees i context perquè el grup de suport decideixi què fer pas a pas. ‘Et pregunten quina imatge pública es vol donar i quin grau de lluita política ha de tenir la defensa. En el nostre cas, com que van ser unes detencions arbitràries, vam voler donar una resposta altament política’, explica Gorjón.

Majoral explica que és important trobar l’equilibri entre l’àmbit estrictament polític i l’estrictament jurídic: ‘Per a nosaltres no té sentit fer una defensa únicament jurídica i sense un discurs polític coherent amb les idees per les quals la persona és a l’ull de l’huracà repressiu.’ Segons que diu, el paper d’Alerta Solidària és defensar tant els drets com les idees del represaliat. ‘Si no, seria com designar un advocat d’ofici’, afegeix.

En el cas de Gorjón i els altres set encausats pel tall de vies l’estratègia política s’ha traduït en la no-col·laboració amb la investigació judicial per a evidenciar la manca de legitimitat que consideren que té el cas. És per això que els vuit encausats no van anar a declarar quan els van citar judicialment, es van fer detenir i una vegada obligats a comparèixer es van negar a declarar. Això sí, en sortir al carrer van reivindicar en una conferència de premsa que havien estat uns dels centenars que havien tallat vies aquell dia.

Tarifes per sota de la mitjana

Defensar-se de les acusacions té uns costs, als quals cal afegir els inherents de la campanya política, com ara cartells, samarretes o una pàgina web. A més, sovint els casos es tanquen amb multes. Cercar finançament és una de les altres feines del grup de suport.

Per la seva part, els advocats que ofereixen serveis als represaliats mitjançant Alerta Solidària ho fan renunciant a gran part dels honoraris. ‘Al llarg dels anys hem fixat una tarifació d’actuacions molt per sota de les recomanades pels col·legis d’advocats del territori’, diu Marjal, que afegeix que sovint n’hi ha que ni en reclamen. En aquests casos, els desplaçaments sí que cal pagar-los.

La conseqüència d’aquestes tarifes tan baixes és que no hi ha ningú que es dediqui exclusivament a Alerta Solidària, perquè, com reconeix el portaveu, ‘probablement no arribaria a final de mes’.

Diferents maneres de relacionar-se amb Alerta Solidària

El 31 de juliol van condemnar per un delicte de desordres Laia Roca i Lluís Mollón, dos veïns de l’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat) jutjats per haver participat en la manifestació contra la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont, i els va imposar penes d’un any i un any i sis mesos de presó, respectivament. Tot i la condemna, tots dos es van donar per satisfets perquè Mollón evitava haver d’entrar a un centre penitenciari, una possibilitat real perquè la fiscalia demanava una condemna de sis anys de presó.

Roca explica a VilaWeb que d’entrada van contactar amb Alerta Solidària, però a mesura que va avançar el cas i en van veure la gravetat van confiar la defensa a l’advocada penalista Laia Serra. ‘Per la seva experiència ens dóna més garanties’, diu.

Encara que els canvis d’advocats no són habituals, Alerta Solidària diu que quan això passa ‘no és cap problema’ i que van entendre que Serra els podia oferir una línia de defensa amb què se sentien més còmodes.

Tot i haver canviat d’advocada, Roca explica que van mantenir-se vinculats a Alerta Solidària en la campanya política antirepressiva. ‘La tasca d’Alerta Solidària és imprescindible, davant la situació que vivim, ells hi són sempre’, destaca.

La formació, la tercera pota d’Alerta Solidària

L’escalada de la repressió va fer que entre el Primer d’Octubre de 2017 i el juliol del 2018 Alerta Solidària fes cent formacions per tot el territori a petició de diferents col·lectius, especialment els CDR. Aquestes conferències, ‘amb un vessant de prevenció, però també de conscienciació’, serveixen per a assessorar els ciutadans per saber com han d’evitar la repressió i respondre en vista d’identificacions i detencions. ‘És una feina de formigueta que ens ha permès d’arribar a molta gent i estendre la consciència antirepressiva, de combat i de reivindicació de drets’, diu Marjal.