16.08.2024 - 21:40
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat la verola del simi una emergència de salut pública a escala internacional, arran de l’augment de casos a la República Democràtica del Congo i del temor que es propagui ràpidament per tot el continent africà i la resta del món.
La decisió ha desencadenat una resposta internacional coordinada per un esdeveniment extraordinari i també la mobilització de recursos, com ara vaccins i proves diagnòstiques, per a frenar la propagació d’aquesta malaltia infecciosa.
Però l’OMS no l’ha declarat pandèmia. Més aviat, les mesures que ha adoptat són dissenyades per evitar que s’hi converteixi.
Què ha ocasionat la darrera alerta?
La verola del simi –també anomenada mpox– és una infecció vírica estretament relacionada amb la verola. Els símptomes inicials inclouen febre, mal de cap, inflamació dels ganglis limfàtics i dolor muscular. Més endavant, apareixen erupcions tòpiques, principalment a la cara, les mans i els peus.
La propagació de la verola per alguns països africans va portar els Centres Africans per al Control i la Prevenció de Malalties a declarar-la una emergència de salut pública de seguretat continental a començament de setmana. És la primera vegada que l’organització emet una alerta d’aquest tipus d’ençà de la seva constitució el 2017. La situació a la República Democràtica del Congo, a l’Àfrica central, és especialment preocupant de fa més d’un any.
Hi ha dos tipus o clades de verola del simi. El clade II, originari de l’Àfrica occidental, és menys greu. Té una taxa de letalitat fins a l’1%. En altres paraules, s’espera que un de cada cent infectats, aproximadament, mori. Però el clade I, de l’Àfrica central, té una taxa de letalitat fins al 10%, és a dir, un de cada deu es mor a conseqüència de la infecció. Per comparar-ho, la taxa de letalitat de la variant òmicron del SARS-CoV-2, el virus que causa la covid-19, és del 0,7%. A la República Democràtica del Congo hi ha grans epidèmies del clade I de la verola del simi, que és més mortífer.
Aquesta malaltia és endèmica en algunes parts de l’Àfrica central i occidental, on el virus existeix en els animals i es pot propagar als humans. Els brots han augmentat, amb més propagació entre humans, d’ençà del 2017.
Això és conseqüència, en part, dels nivells molt baixos d’immunitat al virus mpox, que està relacionat amb el virus que causa la verola. La vaccinació en massa contra la verola es va aturar fa més de quaranta anys a tot el món, cosa que ha derivat en una immunitat mínima en la població contra la verola del simi.
La designació de l’OMS anunciada aquesta setmana es refereix al clade I, que no tan sols té una taxa de letalitat més alta, sinó que presenta noves mutacions que en potencien la propagació entre les persones. Aquests canvis, i la manca global d’immunitat al virus, fan que la població mundial en sigui vulnerable.
Dues epidèmies diferents
El 2022, una epidèmia de verola del simi va arrasar països no endèmics, fins i tot més enllà de l’Àfrica. Era una variant del clade II originària de Nigèria, anomenada clade IIb. Es transmetia per via sexual, afectava predominantment homes que tenien relacions sexuals amb altres homes i tenia una taxa de letalitat baixa.
Aquesta epidèmia va assolir el seu punt màxim el 2022, però hi ha hagut un repunt el 2024. Alhora, hi va haver grans epidèmies del clade I a la República Democràtica del Congo, però rebien molta menys atenció. Els vaccins no hi eren disponibles, ni tan sols el 2023, quan hi va haver 14.626 casos i 654 morts. La mortalitat va ser del 4,5%, i encara més alta en infants.
De fet, la majoria dels casos i morts a la República Democràtica del Congo han estat en infants. Això significa que la major part de la transmissió allà no és sexual sinó que és probable que s’hagi transmès per contacte proper o aerosols respiratoris.
No obstant això, el 2023 un brot en una zona no endèmica del país, Kivu del Sud, semblava que era per transmissió sexual, cosa que indicava que hi havia més d’una epidèmia i uns quants modes de transmissió a la República Democràtica del Congo.
A mitjans del 2024, ja hi havia més casos al país que en tot el 2023: més de 15.600 casos, que han ocasionat 537 morts.
La capacitat d’anàlisi és baixa a la República Democràtica del Congo, cosa que fa que la majoria dels casos no es confirmin amb proves de laboratori. Les dades que en tenim procedeixen d’una petita mostra de seqüències genòmiques de la regió de Kamituga, a Kivu del Sud.
Això mostra mutacions en el virus del clade I, cap al setembre del 2023, a una variant denominada clade Ib, que és més fàcilment transmissible entre persones. No disposem de gaires dades per a comparar aquests virus amb els que causen la malaltia a la resta del país.
La verola del simi es propaga internacionalment
Aquest darrer mes, el virus s’ha propagat a països que fan frontera amb la República Democràtica del Congo: Ruanda i Burundi. També s’ha estès a altres països de l’Àfrica oriental, com Kenya i Uganda. En cap d’aquests països no hi havia hagut casos de la verola del simi amb anterioritat.
En un món interconnectat i mòbil, els casos es poden propagar a altres continents, com va passar el 2018, quan el virus va viatjar de Nigèria al Regne Unit i més països.
Uns quants casos relacionats amb viatges entre el 2018 i el 2019 podrien haver causat la gran epidèmia multinacional el 2022 del clade IIb.
Tenim vaccins, però no pas allà on en calen
Com que el virus de la verola del simi i el de la verola estan relacionats –tots dos són del gènere Orthopoxvirus–, els vaccins contra la verola ofereixen protecció contra la verola del simi. Aquests vaccins es van fer servir per controlar l’epidèmia del clade IIb del 2022.
No obstant això, gran part de la població mundial no n’ha estat mai vaccinada i no té immunitat.
El vaccí més recent –anomenat Jynneos en alguns països i Imvamune o Imvanex en uns altres– és eficaç. Malgrat això, els subministraments són limitats i el vaccí és escàs a la República Democràtica del Congo.
La declaració de l’OMS ajudarà a mobilitzar els vaccins allà on en necessiten. Els Centres Africans per al Control de Malalties ja havien iniciat les negociacions per a aconseguir 200.000 dosis de vaccins, que és una fracció del que cal per a controlar l’epidèmia a la República Democràtica del Congo.
Què passa ara?
Una epidèmia greu en qualsevol part del món és una preocupació per a tothom, perquè es pot propagar globalment amb els viatges, com vam veure amb la pandèmia de la covid-19.
Controlar-la en el seu lloc d’origen és la millor mesura, i la declaració de l’OMS ajudarà a mobilitzar els recursos necessaris.
La vigilància de la propagació d’aquesta versió més greu de la verola del simi també és essencial, tenint en compte que molts països no tenen capacitat per a fer proves generalitzades. Caldrà confiar en els “casos sospitosos”, basats en la definició clínica, per seguir la pista de l’epidèmia.
La intel·ligència epidèmica de codi obert –com l’ús de la IA per a controlar les tendències de les erupcions i la febre– també es pot utilitzar com a sistema d’alerta primerenca en països amb sistemes sanitaris dèbils o dificultats en la notificació de casos.
Una altra complicació és que entre el 20% i el 30% de les persones amb verola del simi poden tenir alhora varicel·la, una infecció no relacionada que també causa erupcions. Per tant, un diagnòstic inicial de varicel·la, més fàcil de detectar, no descarta la verola.
La comunicació eficaç i la lluita contra la desinformació i les reaccions contràries a les mesures de salut pública també són fonamentals. Ja vam veure com en va ser, d’important, durant la pandèmia de covid-19.
Ara l’OMS coordinarà la resposta mundial a la verola del simi, centrant-se en l’equitat en la prevenció de la malaltia i l’accés al diagnòstic i els vaccins. Depèn de cada país de fer tot el possible per a complir el reglament sanitari internacional i els protocols sobre com es gestiona una emergència mundial d’aquest tipus.
La professora Raina MacIntyre és investigadora principal del National Health and Medical Research Council australià, cap del Programa de Bioseguretat al Kirby Institute i professora de Bioseguretat Global a la UNSW de Sidney. Du a terme un programa de recerca que abasta l’epidemiologia, la vaccinologia, la modelització matemàtica, la salut pública i els assaigs clínics en malalties infeccioses. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
