12.04.2019 - 11:30
|
Actualització: 12.04.2019 - 13:10
Als anys 80, el somni de molts infants era tenir un avió teledirigit. L’objectiu? Sobrevolar el cel fins a arribar a conquerir-lo. Eren aparells senzills però, en aquella època, es postulaven com la joguina per excel·lència. Amb el pas dels anys i el desenvolupament de la tecnologia, s’hi han incorporat càmeres, radars i altres dispositius que han fet que passin de ser joguines a convertir-se en veritables eines de treball.
Aquella imatge futurista que fa uns anys imaginàvem o veiem als cinemes cada vegada està més a prop. I és gràcies als RPAS (Remotely Piloted Aircraft Systems), coneguts popularment com a drons. Tot un fenomen que té ‘un caràcter industrial molt interessant, però que encara li queda un llarg camí per créixer’, assegura David Matanzas, director executiu d’Airk Drones.
A casa nostra, el sector del dron està evolucionant ràpidament. Segons dades de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), Catalunya destaca en matèria dels RPAS. Ja són més de 651 les aeronaus registrades i nombroses empreses s’han adonat del seu potencial. ‘No podem dir que Catalunya està liderant una revolució en matèria de drons, però sí que està desenvolupant una especialització en aquest sector’, afirma Imma Rodríguez, gerent de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat de Catalunya (ACCIÓ).
I és que el BCN Drone Center, un dels 10 únics espais aeris habilitats exclusivament per a fer proves amb drons en tot el món, i Hemav, una empresa catalana considerada la quarta mundial en serveis no militars amb drons i la primera en agricultura de precisió, fan que Catalunya es situï en una posició interessant en l’àmbit internacional.
Els nous aliats: un horitzó d’infinites aplicacions
Cada dia, centenars de persones es llancen al mar en embarcacions precàries buscant un futur millor. Algunes aconsegueixen arribar a terra ferma, però moltes altres es queden atrapades a alta mar, esperant ser rescatades. ONGs com Open Arms les ajuden a arribar a un port segur però, sovint, és molt difícil i costós trobar les naus a la deriva. O ho era, fins que la Fundació Hemav, que promou la tecnologia RPAS aplicada a la societat, va equipar els seus vaixells amb un dron de cerca extensiva que sobrevola el mar Mediterrani buscant persones. Porta incorporada una càmera tèrmica que detecta l’escalfor del cos humà i envia les imatges en temps real a la tripulació de la nau. Un mecanisme més precís, ràpid, menys perillós i que pot rastrejar una zona molt més gran per arribar a salvar les persones que naufraguen i que mai arriben a ser trobades. El Projecte Freeda, així s’anomena la iniciativa, aprofita els grans avantatges que els drons ofereixen.
Actualment, molts sectors a Catalunya s’estan sumant a la tecnologia RPAS i han començat a incorporar-la a les seves activitats. Segons l’estudi Els drons a Catalunya de la Generalitat de Catalunya, avui dia l’audiovisual és la indústria que més els utilitza. ‘A casa nostra, el sector està molt desenvolupat, sobretot pel que fa als videojocs i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). És l’aplicació més evident’, explica Imma Rodríguez.
La inspecció, tant de boscos com d’infraestructures, també està explotant al màxim les possibilitats d’una tecnologia que permet vigilar des de l’aire. ‘Les tasques que abans es feien amb helicòpter i eren molt cares, ara es fan amb drons. Són aparells que permeten recollir dades fàcilment i és bastant natural que sigui el segon sector on més s’utilitzen’, indica Rodríguez.
Quan TV3 va emetre el programa Caçadors de bolets, molta gent es va llançar als boscos buscar els rovellons i cama-secs que havia vist per la televisió. Alguns dels nous boletaires eren inexperts i acabaven perduts. Molt sovint Protecció Civil havia de rescatar-los i això suposava un problema: a voltes, per trobar-los, s’exposava la vida d’altres persones i, a banda, enviar-hi un helicòpter era molt car. El projecte CLOSE-SEARCH, impulsat per Centre Tecnològic Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), les buscava mitjançant un dron amb càmera tèrmica. ‘Estem treballant a fer RPAS que puguin navegar entrar a edificis per trobar gent. Volem que siguin capaços d’identificar automàticament si el que està veient és un ocell o una porta tancada’, explicava Eulàlia Parés, membre del CTTC, a les Jornades ON.
També l’agricultura de precisió s’està beneficiant especialment dels RPAS. La necessitat de recopilar dades de cada planta i processar-les per poder gestionar de manera específica i eficient les diferents àrees d’un cultiu ha convertit els drons en l’eina ideal per aquesta tècnica innovadora, el tercer àmbit d’aplicació més important de Catalunya.
L’horitzó d’aplicacions possibles s’amplia any rere any. Es preveu que a partir del 2020, podrien començar-se a utilitzar per feines tan diverses com la vigilància i el control de fronteres, com a nodes wireless que donin accés a la xarxa WiFi en esdeveniments (a manera de router) i per recerques geològiques (com ara estudiar volcans), arqueològiques i biològiques (com ara registrar la ruta de les aus en llibertat). ‘Ja s’estan desenvolupant aplicacions i softwares perquè les aplicacions a mitjà termini es puguin incorporar aviat’, explica Rodríguez.
La necessitat d’una normativa per augmentar les possibilitats
Encara que en ocasions ho sembli, els drons no són cap joguina. Avui dia tothom en pot tenir un, però això no significa que es pugui volar amb total llibertat perquè pot causar problemes si no s’utilitza de manera adequada. Si bé és cert que no cal tenir cap llicència ni documentació administrativa per pilotar aquesta aeronau no tripulada, cal fer-ho sempre d’acord amb la normativa vigent. En més d’una ocasió, hem vist com s’han produït accidents o, fins i tot, s’ha paralitzat tota l’activitat d’un aeroport (Gatwick, Londres) per un mal ús d’aquests aparells. Però les imprudències poden comportar multes de fins a 225.000€, tal com adverteixen els Mossos d’Esquadra en una infografia oficial.
‘Els RPAS poden arribar a fer mal, per tant, cal que existeixi un cert control i una legislació perquè tothom sàpiga com s’ha d’operar amb aquestes tecnologies’, explica Pablo Royo, professor de l’Escola d’Enginyeria i Telecomunicació Aeroespacial de Castelldefels (EETAC). Amb aquest objectiu, l’octubre de 2014 es va aprovar la primera llei referida als drons, una regulació bastant restrictiva que va permetre als professionals començar a dur a terme algunes aplicacions civils. Ara bé, amb l’accelerat creixement del sector i, especialment, de l’ús recreatiu d’aquestes aeronaus, en els darrers anys va sorgir la necessitat d’una nova legislació que controlés la seva activitat. Així, el desembre de 2017 es va aprovar el Reial Decret 1036/2017, un reglament més desenvolupat que introdueix novetats com la possibilitat de sobrevolar ciutats i aglomeracions de gent, volar fora de l’abast visual del pilot o, fins i tot, volar de nit, sempre en determinades circumstàncies.
Tot i que la nova regulació és més permissiva, continua sent massa restrictiva. Ofereix més possibilitats en les operacions amb drons, però alhora també imposa un conjunt de condicions pràcticament impossibles de complir. Malgrat tot, els experts en seguretat de l’aviació civil coincideixen en el fet que una normativa és necessària per evitar les negligències.
‘Hi ha una tendència a crear legislacions més flexibles, però s’haurà de trobar un equilibri entre seguretat i llibertat’, assegura Marc Valls, soci d’Unblur. En aquest sentit, la Unió Europea està treballant per a definir un nou marc legal capaç de fixar unes regles comunes per regular els vols dels drons en funció del risc que provoquin les activitats i no a partir del seu pes, com fins ara, amb l’objectiu harmonitzar les normatives nacionals dels estats membres.
Cap a un futur molt prometedor
El sector dels drons tot just s’està enlairant i ofereix grans sorpreses al futur. Per exemple, és probable que en uns anys siguin capaços d’encarregar-se dels serveis de logística i d’entrega de paqueteria. ‘La logística és un sector en què Catalunya creixerà i necessita resposta. Ara mateix ho estem fent amb solucions no sostenibles perquè, al final, entregar un paquet implica el transport d’un vehicle’, explica Imma Rodríguez.
De fet, Amazon ja està treballant en Amazon Prime Air, un servei en el qual els drons repartiran els paquets petits, sobretot quan es tracti d’entregues express. ‘Tot i que és una visió una mica futurista, s’ha arribat a plantejar la creació de pàrquings de drons, edificis sense parets d’on podrien anar entrant i sortint’, explica Pablo Royo. I a països com la Xina, també s’estan desenvolupant prototips de drons capaços de transportar persones, a manera de taxi. Però aquestes aplicacions no es podran dur a terme fins que no s’adapti la legislació vigent, que actualment no les permet.
La gran pregunta és: suposarà aquesta tecnologia una pèrdua dels llocs treball tradicionals? ‘En l’estudi sobre l’impacte que podria tenir l’aplicació de tecnologies 4.0 a la indústria vam concloure que hi ha feines que potser deixaran de tenir sentit, però se’n crearan de noves per suplir les noves necessitats’, explica Rodríguez. Un exemple és la de conductor de drons, que en un futur és probable que s’acabi instaurant. També es necessitaran persones que desenvolupin aplicacions específiques i software. ‘Es parla d’un balanç igual o major, amb nous llocs que actualment no existeixen’, assegura Rodríguez.
Són moltes les empreses i els centres formatius i tecnològics que estan desenvolupant prototips per millorar aquesta tecnologia. És el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que prepara un hardware que permeti connectar els drons a la tecnologia G. ‘Els reguladors estaran més còmodes a l’hora de fer-los volar perquè en podran tenir un control’, explicava Enric Pastor, professor i investigador de l’EETAC. ‘Obrirà moltes portes perquè tindrem la certesa de tenir-los controlats’. Fins ara, han observat que la xarxa 2G pot ser una bona opció per enviar missatges i obtenir dades a temps real, ja que ningú la fa servir i encara és perfectament viable. Vols més enllà d’un quilòmetre de distància ja s’han fet amb èxit i moltes aplicacions es podrien beneficiar d’aquesta millora.
També des d’aquest centre, en el marc d’un projecte europeu, s’està treballant en un dron capaç de detectar fugues radioactives a les centrals nuclears. Prototips com aquests se sumen a altres idees innovadores que s’han gestat allà, com ara, RPAS capaços de detectar caçadors furtius de rinoceronts, eficaços per lluitar contra la plaga de la llagosta al desert o idonis per detectar meduses.
Malgrat que també hi ha detractors d’aquesta tecnologia que posen en dubte la seva efectivitat i els assenyalen com un possible perill al dret a la intimitat, el cert és que aquestes aeronaus han arribat per quedar-se. Any rere any, nous i diferents drons s’enlairaran per dur a terme tota mena de feines. I, en deu anys, qui més qui menys n’haurà vist, tocat o tingut un. Tot i això, la imatge futurista que tots imaginàvem queda una mica lluny del que realment veurem. Perquè, tal com assegura David Matanzas, ‘és poc probable que d’aquí a uns anys veiem cels plagats de drons sobrevolant els nostres caps’.
